EDITORIAL (OCTUBRE 2019): Enraonar

Al llarg dels anys, el Centre ha estat obert i amatent a tot allò que passa al nostre entorn i hem mantingut una actitud cooperadora  a partir d’un criteri plural, ampli, inclusiu i de suma de sensibilitats culturals, socials, econòmiques i polítiques. En aquest sentit, quan el 29 de març del 2017 a Pallejà Es va constituir la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que era la rèplica a nivell comarcal del Pacte Nacional pel Referèndum, el Centre d’Estudis vàrem assumir-ne la coordinació. De llavors ençà els fets es varen precipitar de manera arrasadora.

L’aspiració de més autogovern d’una bona part de la ciutadania de Catalunya des de fa anys s’ha trobat truncada. L’Estatut del 2006 després de ser referendat fou recorregut davant el Tribunal Constitucional, arran d’una intensa campanya de recollida de signatures en contra d’aquest text constitucional portada a terme arreu de l’Estat per part del Partit Popular. La  sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va iniciar una espiral de desafecció cap a Espanya que ha continuat creixent. Sense entrar a fons en el rol de les formacions polítiques de Catalunya i d’Espanya, constatem que ningú ha sabut canalitzar les diverses i legítimes aspiracions d’una part de la ciutadania catalana.

Manta vegades s’ha denunciat que ni la repressió, ni la judicialització de la política serviria per cercar alternatives a les mirades crítiques al marc constitucional, ni per acordar consensos entorn a d’altres models d’Estat. La política és una eina imprescindible per a la convivència, constatem que ara està generant una profunda decepció, lamentem estar instal·lats en un punt àlgid on el desconcert, la ràbia i el sentiment d’impotència ens aclaparen.

Les quasi cinc-centes pàgines de sentència del Tribunal suprem, des de l’expertesa, estan sent analitzades en la seva literalitat i en la seva aplicació i tindran el corresponent recorregut jurídic, cosa que no pretenem fer des d’aquesta editorial. Avui, des dels efectes de l’impacte emocional en conèixer la sentència, volem trametre l’afecte i suport a les persones condemnades, en especial al baixllobregatí Oriol Junqueres, a la seva família, als seus companys, companyes, seguidors i seguidores.

Sortir d’una situació produïda per una manca reiterada de diàleg i per decisions unilaterals cada vegada es fa més difícil. Per això reclamem que aquelles persones que tenen altíssimes responsabilitats polítiques sàpiguen fer-ne l’ús per al qual se’ls ha escollit i encetin el camí del diàleg (enraonin), encaminat a la recerca de solucions. Les solucions hauran de ser inclusives, sustentades en l’acceptació i comprensió de la pròpia pluralitat de la ciutadania de Catalunya. Superar una crisi com aquesta comportarà que les persones empresonades recuperin la llibertat i obrir una via per on puguin transitar els acords i desacords respecte del model d’Estat, fins a cercar el millor camí possible. La societat catalana necessita recuperar-se d’un llarg període de tensió i desencant, la presó d’aquests dirigents socials i polítics no cicatritza ferides, ni ajuda a la represa.

Tal com titulem aquest editorial, reivindiquem l’ús i la pràctica de l’acció del verb “enraonar”, que vol dir parlar, però amb el matís que implica que, a més, es “raona”, és a dir, que s’escolta l’altre, que es delibera i s’intenta arribar a conclusions de forma constructiva. Enraonar té un matís racional (de “raó”), no dogmàtic, pragmàtic i flexible.