Editorial (setembre 2016): 25 ANYS DE JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI

Aquest mes de setembre han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni. Al Baix Llobregat s’han proposat activitats de tota mena a redós d’aquesta proposta que el Consell d’Europa va impulsar l’any 1991.

El lema inicial va ser molt clar: Europa, un patrimoni comú. Els objectius, tal com queden recollits a la pàgina web del Consell d’Europa, són ben curiosos:

  • Sensibilitzar la ciutadania europea de la riquesa i la diversitat cultural d’Europa.
  • Crear un clima en el qual es pugui posar en valor i estimular el ric mosaic cultural europeu.
  • Rebatre el racisme i la xenofòbia i encoratjar una major tolerància a Europa […]
  • Informar al públic i a les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni cultural contra les noves amenaces.
  • Invitar Europa a respondre als desafiaments socials, polítics i econòmics que afronta.

Val la pena detenir-s’hi un moment. Dels 5 objectius, només dos poden ésser considerat com a intrínsecs a l’àmbit del patrimoni. Els altres tenen a veure amb la diversitat cultural, amb la lluita contra la xenofòbia i l’estímul a la tolerància i amb la necessitat de respondre als nous desafiaments que se li plantegen a Europa en el terreny social, econòmic i polític.

A això cal sumar un altre aspecte que no es menciona, però que és tanmateix el principal objectiu de les Jornades: contribuir a construir Europa en l’imaginari col·lectiu. Europa està perduda si és vista per la ciutadania únicament com una comunitat econòmica o geopolítica. I el patrimoni juga un paper cabdal en la percepció d’Europa com a unitat social. És un element d’identitat. Europa necessita del patrimoni per esdevenir una realitat.

I el patrimoni, com la cultura, és també un element de sostenibilitat: contribueix a la planificació urbanística,  dota  les ciutats (especialment les més industrialitzades) d’elements de valor cultural vinculats a l’oci o a la formació, conserva la memòria, fa de pont per al diàleg intercultural…

Quantes coses ens pot aportar el patrimoni! Com d’exigents som vers l’herència del passat. I això no és negatiu. Però resulta sorprenent que, per contra, se li dediquin tan pocs recursos i tan poca atenció.

Si comparem les Jornades amb els dies internacionals o mundials (de les dones treballadores, del medi ambient, de la infància…), potser delaten també la situació de vulnerabilitat i d’oblit que pateix el patrimoni malgrat l’enorme importància social, històrica o econòmica, que té.

És cert que sovint aquest escenari de falta de cura del patrimoni ve determinat perquè no se sap ni què fer ni com fer-ho, especialment quan es tracta d’un patrimoni mancat d’espectacularitat. Ens hauríem d’acostumar a fer intervenir especialistes en patrimoni, en paisatge, en pedagogia, etc per aplegar propostes adaptades a cada context. El model del gran patrimoni (també repensable) no serveix per al patrimoni que més habitualment trobem a les ciutats de l’àrea metropolitana. Tenim molt per fer.

Però sigui com sigui, les Jornades han aportat el seu granet de sorra. Han anat revelant mica en mica algunes qüestions importants. Una d’elles, que el patrimoni no existeix sense la participació ciutadana.  No s’hi val que els estats decideixin quin és el nostre patrimoni i la ciutadania no és una mera consumidora  de productes culturals. És generadora de patrimoni, d’opinió vers els elements del passat i és un agent de sensibilització molt més potent que els estats.

De fet, enguany el lema ha estat Patrimoni de tot@s i ha pretès posar de relleu el requisit de la “cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural i fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana”.

Més enllà del que s’escriu sobre el paper, a la pràctica, aquestes darreres Jornades han estat afortunadament salpebrades de participació ciutadana: programació d’activitats, reivindicacions de patrimonialització reeixides, debats amb una forta implicació ciutadana…

Tot ens fa pensar que algun dia, com al Regne Unit, serà possible també aquí asseure en una mateixa taula representants de l’administració, persones expertes i ciutadans i ciutadanes per començar a treballar plegats en benefici del patrimoni. Pel bé comú.