El CECBLL, la NASA del fet comarcal al Baix

En el seu 50è aniversari

El CECBLL, la NASA del fet comarcal al Baix

Per Joan Carles Valero, periodista i editor de BCN Content Factory

Totes les comarques catalanes que inclouen l’expressió Baix als seus topònims tenen una rèplica Alt. Passa amb els Penedès, Empordà, Camps i una versió del Baix Ebre “tunejada” com a Terra Alta. Però quan algú diu només que és del Baix, de seguida se sap que és oriünd d’aquest divers territori riberenc situat al sud de Barcelona i en forma de triangle, que va de l’Hospitalet fins a les faldes de Montserrat (Collbató) i que també s’estén al litoral pel seu delta del Llobregat fins a Castelldefels. La família del territori Llobregat està integrada per un grapat de poblacions que tenen en comú el riu com a cognom i una composició socioeconòmica i cultural similar.

La majoria d’aquests municipis també comparteixen ser perifèria de Barcelona, ​​de manera més acusada com més a prop de la capital catalana. Perifèria que encara segueix interpretant-se a la Ciutat Comtal com un no-lloc definit per descampats i lladrucs de gossos. A qui firma aquestes línies, alguns dels seus alumnes universitaris li han preguntat si és segur caminar per aquests carrers, de manera que perdura indeleble aquest clixé de ciutats sense llei a l’imaginari de joves de bones famílies del barceloní barri de Sant Gervasi. És només una anècdota, encara que significativa, del treball que queda per fer des del Baix Llobregat per promoure un coneixement més gran de les nostres virtuts i encants.

El sud també existeix

Efectivament, aquesta comarca va ser i és percebuda pels barcelonins com el seu pati del darrere, una àrea de servei on contenir primer les grans onades migratòries i, després, les infraestructures de país: aeroport, port i la principal entrada ferroviària, per exemple. Però com va dir el poeta Mario Benedetti i va cantar Joan Manuel Serrat, el sud també existeix. En el cas del Baix, fa dècades que dona bona compte de la seva existència del sud metropolità.

Durant el franquisme, el Baix va ser la punta de llança del moviment obrer. I des de les primeres eleccions aquesta comarca va ser coneguda com el cinturó vermell pel domini de l’esquerra, amb un PSC hegemònic i uns nacionalistes minvants. L’antiga perifèria ha esdevingut un dels motors de Catalunya. No en va, als 30 municipis del Baix i l’Hospitalet hi viuen més d’1,1 milions d’habitants, més població que a tota la comunitat autònoma d’Extremadura, habitants que generen el 14% del PIB català. Unes ànimes laborioses i tenaços entre les quals es va forjant un orgull de pertinença que, per exemple, s’exhibeix als productes de km0 del seu parc agrari i també donant dos presidents de la Generalitat: Josep Tarradellas (Cervelló) i José Montilla, que va ser alcalde de Cornellà.

També periodistes de proximitat, agrupats al voltant de la capçalera Next Llobregat i l’empresa de continguts periodístics BCN Content Factory, mostren el múscul d’aquesta comarca amb l’edició de l’obra multiplataforma (llibre i web) Qui és Qui al Baix 2023-2027 de caràcter enciclopèdic i que es va presentar a finals de gener a l’auditori del Consell Comarcal. Però es troba a faltar una burgesia que, com a altres comarques, aposti per crear mitjans de comunicació comarcals forts. Fins i tot, les emissores municipals fa anys que han deixat d’emetre un informatiu comarcal diari, un programa de fàcil realització, doncs cada ràdio només ha d’aportar la noticia més important del dia i només cal que algú coordini l’espai d’emissió conjunta. Una manca total de voluntat perquè es tenen tots els recursos tècnics i humans.

Molt més que una entitat i una comarca

Fa 50 anys que es va fundar l’associació cultural Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), motiu pel qual enguany es celebra el 50è aniversari i està programada a Sant Vicenç dels Horts l’entrega de la XII edició dels Premis de Reconeixement Cultural de l’entitat. Fa cinc dècades, amb Franco encara viu, la comarca era la més desintegrada i conflictiva de les comarques catalanes i necessitava un major desenvolupament cultural, artístic i científic en les poblacions que la formaven, segons deia l’acta fundacional del CECBLL signada el 23 de novembre de 1974.

En aquests 50 anys l’entitat ha publicat gran quantitat de llibres, ha convocat una dotzena de recerques col·lectives a més de nombroses jornades: de paisatges contemporanis 8 edicions, les mateixes que trobades d’entitats d’estudi; dotze jornades de patrimoni, onze edicions dels Premis de Reconeixement Cultural, diverses modalitats de jornades de memòria democràtica i un primer Congrés anomenat “El Baix Llobregat a debat”, on es van posar les bases del futur de la comarca.

A diferència d’altres entitats que s’han dedicat a cultivar el coneixement, la memòria, les tradicions, el folklore, la cultura, les maneres i les formes de viure d’un territori, el nostre ha estat un Centre d’Estudis que s’ha distingit, també, per mantenir una idea vertebradora que en altres casos es dona com a evident. Ha fet més que feina de coneixement. Ha fet una feina d’identitat. Allò que hem anomenat, agosaradament, l’estil cultural del Baix Llobregat. Des dels seus orígens ha estat molt més que una entitat d’estudis, de la mateixa manera que el Baix Llobregat és molt més que una comarca tradicional.

Contra la força disgregadora

La història del CECBLL té quatre etapes que coincideixen amb les quatre presidències i moments històrics diferents, però amb un objectiu comú: la reivindicació del territori. Els temes vigents des de la fundació del Centre d’Estudis fins a l’actualitat han estat el territori, la seva estructura, la reivindicació comarcal i la seva diferenciació davant de Barcelona. Sempre hi ha hagut la controvèrsia per mantenir el Baix Llobregat com a tal davant de l’existència de l’Àrea Metropolitana i el pol d’influència que representa Barcelona i que el que fa és disgregar els municipis del seu entorn, com per exemple, la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, on la seva alcaldessa defensa ser una comarca d’un sol municipi de només 12 quilòmetres quadrats i que passaria per ser la més petita del Principat.

La força disgregadora fa que els municipis perdin la seva pròpia entitat col·lectiva. I aquesta va ser la lluita fonamental de Jaume Codina, el primer president del CECBLL. Som Baix Llobregat perquè volem ser-ho. Hi havia un sentiment de pertinença oposat als ànsies expansionistes naturals de Barcelona, ​​que han existit sempre des del segle XIX. Arriba un punt que això no té fi, com quan es va posar sobre la taula el projecte Eurovegas. O ho annexiones tot o planteges una convivència pacífica per coexistir amb l’entorn. I d’aquesta idea neix l’Àrea Metropolitana per mancomunar serveis. Però a nivell polític, això no ha estat res més que la institucionalització dels desequilibris i l’aportació compensatòria de Barcelona al seu entorn més immediat.

Excessiu esperit localista dels polítics

Davant de l’excessiu esperit localista a nivell polític, els acadèmics i estudiosos del territori han estat els defensors més grans de la comarca amb el Centre d’Estudis com a estendard i que destaca pel seu caràcter integrador i transversal. Hi ha tres veus que poden actuar sobre el territori: el Consell Comarcal, el Centre d’Estudis i algunes iniciatives periodístiques com la que modestament impulsa qui signa aquest article amb la capçalera Next Llobregat (els Anuaris de caràcter prospectius, les guies Estiu al Baix i cada quatre anys, l’enciclopèdia Qui és Qui al Baix (www.quiesquialbaix.com) una obra de consulta vigent fins l’any 2027. Però el Consell és una estructura purament institucional, dissenyada com un organisme d’escassa gestió i menys pressupost.

El CECBLL ha estat l’única entitat que fa comarca fora del Consell, establint les bases per debatre sobre el futur i sobre el que volem ser. Això sí, caldrà incloure més iniciatives a la dinàmica política, perquè si les reflexions i les teories del món acadèmic s’apliquessin sempre, seria magnífic, però és evident que no es fa gaire cas de l’acadèmia. La realitat la tracten, al final, les administracions i la veritat és que van a la seva bola, fan el que volen o el que poden. A l’hora de la veritat pesa més el pragmatisme de que les eleccions són a escala municipal i els alcaldes i alcaldesses sempre acaben pensant únicament en la seva parròquia, que és qui els vota, quedant la comarca en un segon pla o més enllà.

L’altre aspecte que afecta directament al CECBLL té a veure amb la supervivència. Tot i ser una entitat comarcal, coneguda i amb prestigi per la tasca divulgativa que ha realitzat i fa, mai amb les quotes dels seus socis hi ha prou. Molt té a veure amb aquest notable localisme que existeix i que, per tant, fa que molts s’associïn més a les entitats locals que a una comarcal. Això obligaria a replantejar-se un esquema de futur, que no perjudiqui ningú però que posi en valor el Centre d’Estudis.

Creació d’una fundació del coneixement

Altres qüestions de futur són la necessitat d’arribar a un model més estable que no depengui tant dels ajuts públics i la captació de nou talent i més socis que garantissin la continuïtat de l’entitat. En el cas del model econòmic, quan hi ha hagut recursos no hi ha hagut cap problema, però quan ha arribat la crisi, l’entitat s’ha vist certament afectada. Per això caldria un nou model que tingui cura d’assegurar la supervivència del Centre d’Estudis, que passaria per crear una mena de fundació comarcal de coneixement, finançada des dels municipis mitjançant un pacte de contribució voluntària, amb la contrapartida d’una fiscalització més gran de la seva gestió i l’avaluació del seu treball social. Una fundació de coneixement que proposo que també englobi activitats periodístiques comarcals i que substitueixin la històrica manca de la burgesia comarcal.

Impulsar la captació de nou talent i de socis també és un dels reptes transversals de tota entitat hores d’ara. I dic socis en genèric i no socis joves, perquè la joventut es relaciona al segle XXI d’una forma més líquida a través de les xarxes socials i són pocs els que s’organitzen a les entitats. Per això faig des d’aquestes línies una crida als sèniors. Envellir no és un problema, sinó una oportunitat per continuar exercint un paper actiu, com demostren la majoria dels socis del CECBLL, gràcies també al nou aprenentatge humà impulsat per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que també contribueixen a allargar la vida en el marc d’un procés de neotènia, perquè està demostrat que el cervell es regenera a força de mantenir-lo actiu. Així, l’esperança de vida augmenta exponencialment i l’ampli ventall d’edats a partir dels 65 anys no es pot considerar una etapa vital de dependència i carència, ja que la realitat és heterogènia, entre altres raons, per la consumació tecnològica que ha propiciat la pandèmia.

Elixir de l’eterna joventut

Hi ha persones grans que volen tornar a formar-se, aprendre i innovar, cosa que suposa una sorpresa per a la societat, que fins ara els considerava un col·lectiu postrat en la submissió. És el cas dels seniorsLab agrupats al CitiLab de Cornellà, un equipament singular que posa a disposició dels usuaris totes les eines de l’era digital des d’una perspectiva social innovadora. Els seniorsLab són considerats la NASA de l’envelliment actiu, segons el doctor Manel Domínguez, que va fer la seva tesi a partir de l’estudi d’aquest col·lectiu. Igualment, els socis del CECBLL són els astronautes del coneixement.

La revolució dels cabells blancs adquirirà més protagonisme amb la jubilació de la generació del baby boom. Basant-se en diferents estudis empírics, el treball de Domínguez demostra que els que van néixer a les dècades dels 40 i 50 i van tenir una biografia extrema de trànsit civilitzacional, del medi rural a les ciutats, de treballar el camp a integrar-se a la indústria, ara , ja pensionistes, quan abracen la Societat de la Banda Ampla adquireixen una mena d’elixir de l’eterna joventut. Amb la digitalització, aquestes persones acostumades als canvis civilitzacionals esdevenen ciutadans actius que aporten la seva experiència a la societat del coneixement. A més, l’ús de les TIC els empodera socialment, augmenten el sentiment de pertinença i contribueixen a la innovació.

S’ha de passar de l’envelliment actiu relacionat exclusivament amb el cos, la salut i l’exercici físic des d’una perspectiva administrativa i social, a un rejoveniment mental que eviti caure en el parany de limitar la gent gran a la mera assistència social i al joc de la petanca. Associar-se al CECBLL i/o fer-se un soci actiu és una bona proposta en aquesta línia. Però també s’han de promoure altres objectius, com ara una nova convivència entre generacions que posi fi a la discriminació de l’edatisme imperant. Perquè quan s’arriba a la tercera edat, fins ara considerada improductiva, la ment ha de continuar evolucionant. Si la ment es queda quieta, el cos es frena i es paralitza. La gent gran ha de sortir de la zona falsament concebuda com de confort, que sol ser un parany per a la salut, de manera que facilitant-los l’ús de les TIC envelleixin amb activitat digital, aconseguint que la seva vida sigui més plena i llarga, com passa amb els SeniorLab del CitiLab de Cornellà.