El patrimoni natural

/by

Aquest mes hem celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient, fixat per la Unesco en el 5 de juny.

Crec que el Centre, com moltes altres entitats d’estudis i mediambientals, treballem tots els dies de l’any pel medi ambient i són molts els projectes que, com explica l’editorial d’aquest número del butlletí, hi guarden relació i pretenen tenir alguna incidència.

És per això que avui us vull parlar d’un patrimoni molt especial, el natural. Ja fa temps que aquest tipus de patrimoni ha quedat inclòs entre els valors a preservar. De vegades la diferència entre el patrimoni cultural i el natural no és del tot clara. El millor exemple que se m’acut és el Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisatge clarament humà fet a base de natura. També és important tenir present que en el context geogràfic i històric en què ens trobem, gairebé tots els paisatges són humans.

Però deixant de banda aquestes controvèrsies, el que és innegable – contra el que es pugui pensar – és que el Baix Llobregat és un territori ric en paisatge i en patrimoni natural. Ja en la primera entrega del “Amb P de Patrimoni” em vaig referir als Espais Naturals del Delta. Són considerats d’una importància clau per la Unió Europea com a reserva natural i com a espai de pas i aturada de les aus migratòries. Un ecosistema d’una gran fragilitat en un indret que encara els dona major vulnerabilitat.

Però si calculem per a la comarca una superfície total de prop de 500 km2, és sorprenent constatar que poc més del 60% és sol no urbanitzat en el qual hi ha boscos, bosquines o conreus de secà o de regadiu.

Hi ha espais de gran valor paisatgístic, començant per la montanya de Montserrat, que lliga les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat i que té 7 portals – 7 miradors – en 7 municipis del Baix Llobregat: Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes.

A l’altre extrem, la façana marítima, amb els Espais Naturals del Delta, que ja he mencionat, i les platges amb les seves dunes recuperades.

I entre ambdós, innombrables llocs d’interès paisatgístic. Destacaria Collserola, que toca els termes baixllobregatins de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol. Un tresor que cal preuar i conservar i en el qual podem gaudir tant del patrimoni natural  com del cultural, en forma de masies, safareigs, forns, pedra seca, etc. I també les anomenades Muntanyes del Baix, que s’estenen des de Sant Boi de Llobregat fins a Sant Esteve Sesrovires.

I una mica més avall, en direcció cap el mar, trobem imponent el Garraf, amb una part dins de la comarca, tocant a Castelldefels.

I per últim, l’element clau, aquell que ens ha conformat i ens identifica, fins i tot toponímicament parlant. El riu Llobregat. Anys fa, baixava brut i escàs d’aigua. Avui llueix molt recuperat. Continua essent un riu francament treballador i pres de les necessitats humanes. Però alhora dibuixa paisatges de gran bellesa, especialment a la zona nord, on trobem trams molt ben conservats, com el d’Abrera. O el Cairat. I també a la zona del Delta, entre Sant Boi i el mar, on el riu fa la seva desembocadura.

Tot un patrimoni que hem de preservar. Per a nosaltres i per a les generacions que ens segueixin. Un patrimoni que en el sí d’una àrea metropolitana redimensiona el seu valor i es converteix en un tresor que no podem perdre.

Us aconsello visitar algunes webs que us poden donar més informació:

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL.