“Cal Treballar per tenir un pla de connectors biològics de Catalunya”.
Els espais naturals del Delta, el parc natural de Collserola, l’espai fluvial, les platges del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels i els massissos de Montserrat i del Garraf van ser ahir protagonistes d’una reflexió entorn al territori de la comarca que paulatinament ha anat superant reptes: aconseguir preservar aquests espais, dotar-los d’eines de gestió i de planificació, o assolir que en el marc del desenvolupament normatiu europeu i local l’estabiment de diferents tipologies de protecció per a preservar els diferents ecosistemes.
Posar el “focus” de l’opinió pública, els ulls de la ciutadania, sobre el territori per comprendre el valor que l’entorn té per a la vida humana és un deure de ciutadania i una obligació ineludible per als poders públics.
És per això que el congrés El Baix Llobregat a Debat va organitzar una taula sore els espais naturals i la façana litoral del Baix Llobregat. L’acte va tenir lloc ahir, 30 de març de 2016, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Hi van intervenir:
- Maria José Albaladejo, gerent del Consorci de per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
- Marià Martí, director-gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola
- Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat
- Armard Ribes, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà
- Lluís Godé, director del Departament de Planificació i Ordenació i de l’Espai Fluvial de l’ACA
- Rafael Bellido, membre del CECBLL i moderador.
Els espais naturals són una garantia per a la salut i el benestar de les persones, i per si mateixos són un potencial econòmic.
Des dels espais naturals del Delta fins a Montserrat, passant per tot el curs del riu, per Collserola i per les platges, la comarca es reconeix en un entorn natural fortament pressionat per la densitat urbana, per la presència humana i per la multitud d’activitats de tota mena. El Baix Llobregat també és una comarca marítima. La redescoberta del mar ha de tenir en compte la fragilitat dels espais naturals protegits i la necessitat de mantenir l’activitat agrària.
En els darrers 40 anys s’ha fet una feina ingent per preservar el medi i els ecosistemes, malgrat que el territori ha estat fortament utilitzat pel desenvolupament de l’activitat econòmica i per l’habitatge. L’entorn del riu s’ha convertit en una galeria de serveis i hem atès espais naturals on la presència desordenada de l’activitat humana és un fet quasi consolidat. La intervenció ha aconseguit recuperar dunes, ens permet novament pescar al riu i de mica en mica l’aproximació al riu i els camins de ribera van establint una major connectivitat.
Un territori com el nostre necessita decisió política, recursos econòmics, gestió professional, vinculació ciutadana i participació social. S’ha d’aconseguir:
1.– La millora de l’estat ecològic de les llacunes del Delta.
2.– La recerca, el coneixement i la prevenció dels efectes del canvi climàtic al Delta.
3.– Convertir el Llobregat en un autèntic parc fluvial que articuli l’eix central de Catalunya
4.– Valorar els ecosistemes de les dunes i cercar solucions a la regressió de les platges
5.– Evitar l’aïllament dels espais naturals i reivindicar el Pla de Connectors biològics de Catalunya
6.– Adaptar les normatives relatives als usos d’espais com la muntanya de Montserrat per a preservar-la de conductes excessivament invasives que malmeten el medi.
7.– La desprogramació de la via de Cornisa per Collserola ha esta un dels reptes plantejats al llarg dels anys i avui ja assolit. Cal estar amatents a d’altres infraestructures com el pas de la MAT (línia de Molt Alta Tensió).
8.– L’atenció pública i la valoració social dels espais lliures, dels espais naturals i dels espais protegits és una eina bàsica per a la preservació dels ecosistemes, així com per evitar el seu aïllament.
