El Baix Llobregat a debat: dues visions externes per a la governança del territori i cloenda

La sessió de dissabte 9 de juliol va estar conduïda per l’escriptora Maite Carranza i es va fonamentar en dos pilars que tenen en comú les mirades externes al Baix Llobregat: els estudiants del workshop “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, que es feia en el marc del Màster Internacional en Intervenció i Gestió del Paisatge,  i la conferència del Quim Brugué “Els reptes d’una societat complexa”.

El director del màster Francesc Muñoz, acompanyat per Massimo Angrilli, professor de la Universitat de Chieti-Pescara i col·laborador d’aquesta edició del màster, van fer un resum dels 5 projectes desenvolupats per 21 alumnes de diferents disciplines i universitats d’arreu del món. Aquests 5 projectes donen solucions econòmiques i imaginatives per afrontar 5 reptes del Baix Llobregat:

  • El Parc Agrari: estratègies per a la seva visibilització i potenciació
  • El riu Llobregat: solucionar la connectivitat entre ambdues lleres i projectar la seva vàlua en biodiversitat i serveis ecosistèmics
  • Les urbanitzacions de l’Ordal: com resoldre la mobilitat i accés  als serveis comunitaris.
  • Paisatges industrials i rurals: com millorar els paisatges entre els centres logístics i el conreu de vinyes.
  • Paisatge de l’autovia de Castelldefels: com dinamitzar a partir de la l’autovia, un paisatge ordinari, a través d’una ruta turística posant en valor els elements que perviuen i que són icones de la nostra història més recent.

En Quim Brugué en la seva conferència aportà les pautes teòriques per a la gestió d’un territori i la complexitat del seu govern. En síntesi, ens fem nostres gran part de les seves paraules com ara que “les persones i les seves relacions són clau en la gestió d’un model territorial” i que per governar la complexitat calen dues coses:

  1. Escoltar, incorporar els múltiples actors social i econòmics.
  2. Transformar el funcionament de les institucions de jerarquies a xarxes.

És a dir el repte de gestionar la complexitat no s’ha de simplificar. Cal acceptar-la i treballar amb ella.

Isabel Fernández va aportar la seva mirada externa a la comarca explicant-nos la importància que ha tingut per la seva trajectòria professional la descoberta de la comarca, un territori interessant i en constant  ebullició.

En aquesta darrera sessió del congrés, vem tenir espai per escoltar la mirada del comitè científic a càrrec de tres dels seus membres: Carme Figueres, va destacar la comarca  com a territori d’acollida i la cohesió social com senyals identitàries d ela ocmarca; Dolors Clavell, per aprofundir en un replantejament de la gestió del territori i afavorir el dret a l’habitatge amb noves politiques com un repte de futur ; i en Joaquim Sempere, va exemplificar el repte d’afavorir la transició energètica generant ocupació.

La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del CECBLL, Conixta Sánchez, acompanyada per l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José i del president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà; una cloenda plena d’agraïments i reconeixements a totes les persones que van fer possible el congrés, a les que hi van col·laborar i participar, i als que han patrocinat al Congrés El Baix Llobregat a Debat. Per acabar ens vem emplaçar a la tardor per presentar les conclusions del congrés i també es va fer palès la necessitat de celebrar un altre congrés que avalui els reptes i les respostes que plantegi El Baix Llobregat a debat.

El Baix Llobregat a debat: dues visions externes per a la governança del territori i cloenda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

IMG-20170817-WA0010

CATALUNYA, UN POBLE D'ACOLLIDA I DE PAU