L’ARTICLE DEL MES PER CARLES RIBA

Alimentació i energia

En un estudi encara no publicat sobre alimentació humana i energia, realitzat en base a dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, http://www.fao.org/home/es/) i, especialment dels balanços alimentaris, he arribat a les següents conclusions generals:

  1. L’alimentació humana és la primera necessitat bàsica i es cobreix amb unes activitats, uns recursos i unes eines que anomenem cadena de proveïment alimentari. A més de l’energia que les plantes capturen directament del Sol, la cadena de proveïment alimentari requereix el 30% del sistema energètic humà amb un repartiment territorial molt desigual: els països de la OCDE (1.270 milions d’habitants, el 17,5% de la població mundial) usen el 52,5% d’aquesta energia mentre que, els països No-OCDE (6.000 milions d’habitants, el 82,5% de la població), usen el 47,5% de l’energia restant.
  2. El món produeix suficients aliments per alimentar adequadament el conjunt de la població mundial. No obstant això, diversos col·lectius socials i països sencers tenen un proveïment alimentari insuficient de manera que, segons els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides, el 2015 encara hi ha 780 milions d’habitants que passen gana (10,7% de la població mundial).
  3. El 2011, tan sols el 38% del subministrament primari vegetal i animal (agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura) del món esdevé proveïment alimentari humà; el 72% restant es reparteix entre aliment animal (34%) i altres usos i pèrdues (28%) com ara llavors, fabricació de biocarburants o minves en l’elaboració d’aliments processats. Als EUA sols arriba a aliment el 22% del subministrament primari mentre que, a l’Índia hi arriba el 41%. A Espanya el 38%.
  4. Entre 1961 i 2011, la dieta mundial creix el 39% (de 495 a 696 kg per habitant i any) i quasi manté la proporció entre aliments d’origen vegetal i d’origen animal (75% a 25%). Les aportacions de calories i proteïnes creixen el 30% i, la de greixos, el 75%. La dieta dels EUA (996 kg per habitant i any el 2011) té una proporció molt alta d’aliments d’origen animal (42%, creixent), en contrast amb l’índia (20%). A Espanya és el 38,5%. El volum i la composició de la dieta (especialment la proporció de carn) tenen una incidència molt gran en els usos energètics del proveïment alimentari i en aspectes mèdics i de salut.
  5. De l’energia usada en la cadena de proveïment alimentari mundial, el 22% es dedica a la producció primària (13% a l’agricultura, 6,5% a la ramaderia i el 2,5% a pesca i aqüicultura), el 43% a la indústria alimentària i a la gran distribució i, el 35%, a la venda a la menuda, la preparació i cocció dels aliments. De les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle de la cadena alimentària (9,7 milers de milions de tones de CO2 el 2009) el 65% corresponen a la producció primària (25% a l’agricultura i 35% a la ramaderia), el 22% al processament i distribució i 13% a la venda, preparació i cocció dels aliments.
  6. En el món es perd el 28% dels aliments produïts (1.300 milions de tones a l’any) i el 38% de l’energia per produir-los. Els consumidors finals d’Amèrica del Nord, Europa i Oceania malbaraten (des del petit comerç fins a la taula) de 95 a 115 kg d’aliments per habitant i any d’unes pèrdues globals (amb producció i processament) d’uns 300 kg per habitant i any; en canvi, els consumidors d’Àsia del Sud i Sud-est i a d’Àfrica Subsahariana tan sols malbaraten de 6 a 11 kg per habitant i any d’unes pèrdues globals de 125 i 160 kg per habitant i any; altres regions del món es troben en situacions intermèdies.
  7. Segons la FAO, en els 50 anys que van de 1961 a 2011, les terres de cultiu en el món han augmentat el 41% i, avui dia són unes 1.500 milions d’hectàrees (30 cops la superfície d’Espanya i 10% de les terres emergides) de les que el 47% es dedica al cultiu de cereals, la base de la dieta humana. En aquest període, els rendiments dels cultius ha més que duplicat (de 3,25 a 7,34 tones per hectàrea i any, gràcies als adobs, el reg i la maquinària grans consumidors de combustibles fòssils i energia) però les terres comencen a escassejar en relació a l’augment de la població i la superfície de cultiu disponible per habitant en el món ha baixat en aquest mig segle de 0,443 a 0,221 hectàrees per habitant.
  8. El 70% dels usos d’aigua dolça en el món són agrícoles, el consum de fertilitzants s’ha multiplicat per 3,4 entre 1961 i 2011 (el 70% usats en els països No-OCDE), i el consum de plaguicides s’ha multiplicat per una xifra molt més gran (també aplicats en més d’un 70% als països No-OCDE; el 45% del món a la Xina). El reg, els fertilitzants i els plaguicides són els factors que, amb el concurs d’una gran aportació d’energia externa en forma de petroli i de combustibles fòssils, han fet augmentar la productivitat per hectàrea cultivada,
  9. El 2011, hi havia en el món 1.320 milions d’agricultors (40% de la força laboral) dels quals tan sols 32 en els països de la OCDE (5,5% de la força laboral). El 2003 el parc mundial de tractors era de 27,6 milions, dels quals 17 en els països de l’OCDE (456 tractors per 1.000 agricultors) i tan sols 10,6 en els països No-OCDE (9 tractors per 1.000 agricultors). L’ús de maquinària és el factor que, també amb el concurs d’una gran aportació d’energia externa en forma de petroli i combustibles fòssils, han fet augmentar la productivitat per agricultor.
  10. Una quarta part de la superfície de Catalunya està dedicada a cultius i cobreix escassament la meitat del subministrament primari de la seva població amb una producció especialment decantada vers els aliments d’origen animals (poc eficaços des del punt de vista energètic). Atès que Catalunya no és un estat, no disposa de la informació del balanç alimentari de la FAO, eina molt útil en el marc del nou paradigma energètic per reforçar polítiques de sobirania alimentària. Prenent les xifres de la mitjana mundial, la superfície de cultius necessària per alimentar la població del Baix Llobregat és de 3,7 vegades la superfície de la comarca, o sigui 1.780 km2. En el cantó positiu, els cultius de la comarca (especialment els del Parc Agrari) són molt rendibles per unitat de terra cultivada.

Carles Riba Romeva
President del Col·lectiu CMES

 

L’ARTICLE DEL MES PER CARLES RIBA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

IMG-20170817-WA0010

CATALUNYA, UN POBLE D'ACOLLIDA I DE PAU