EDITORIAL (JULIOL 2017): Projectes territorials al servei del bé comú

Recentment s´han celebrat a la comarca dues activitats,  una entorn al territori  Montserratí “Rosa d’abril”, l’altra la interpel·lació sobre la identitat metropolitana que  s’ha fet  degustant la cervesa artesana produïda a Sant Feliu “Roses del Llobregat”; les roses han esdevingut un bon símbol de valors comuns…

El patí de l’Enrajolada de Martorell va ser l’espai on tingué lloc la presentació de la “plataforma el Montserratí és comarca” amb l’alcalde de Martorell com amfitrió, acompanyat d’electes dels municipis d’Abrera, El Bruc, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires i volen sumar les adhesions dels municipis de Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, Monistrol i Sant Vicenç de Castellet fins sumar 14 municipis que formarien la 43a comarca de Catalunya, amb més de 150.000 habitats i 177,15 Km² de superfície. El grup promotor en el seu manifest diu que “la demanda per crear la comarca montserratina és el resultat de l’anàlisi compartida per gent que vivim en una cruïlla de comarques amb diferents pols d’atracció. Són poblacions molt allunyades dels seus centres administratius, que veiem com les nostres capitals comarcals no resolen i sovint dificulten el nostre batec diari amb infraestructures que no s’adapten al nostre dia a dia. Som perifèries amb una dinàmica pròpia”.

A l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, tot degustant una cervesa artesana anomenada “Roses del Llobregat” (el nom del municipi durant un període de la Guerra Civil) se celebrava un debat amb el títol de “Barri, Municipi, Metròpoli: qüestió d’identitat?”. Aquests debats són promoguts des del Pla Estratègic Metropolità. El periodista Marc Andreu i l’arquitecte Manel Larrosa varen  encetar les intervencions. El periodista va expressar que la identitat metropolitana s’hagués pogut formar als anys 60 o 70 amb el caliu de les lluites urbanes i veïnals, però tot i que va començar no va quallar, en canvi considera que el que sí que ha quallat ha estat la identitat comarcal en territoris com el Baix Llobregat, forjada a base de lluites obreres i de l’estratègia dels ajuntaments. El Baix ha vist reforçada la seva identitat, mentre que el Besòs ha quedat en la perifèria.

Per l’arquitecte Manel Larrosa “el concepte d’identitat és parcial i només serveix com a marc de referència” per la qual cosa, segons el seu entendre, allò que és important és saber  “si hi ha base material perquè l’espai tingui entitat”. Per això, ha afirmat, “m’interessa més el terme projecte metropolità que identitat per entendre com es fa servir com a marc de referència”. Va destinar la  intervenció  a explicar la seva idea de “projecte metropolità”. Segons Larrosa, no hi ha una contraposició entre el fet metropolità i la Catalunya interior, va concloure dient que  és hora de superar el debat entre la Catalunya interior i la Barcelona metropolitana.

En el capítol de les conclusions es pogué constatar que la identitat es conforma a partir de múltiples elements com l’accés als  serveis, al mercat de treball i  a l’habitatge, així com a la xarxa de comunicacions. Hi ha d’altres  factors que també contribueixen a conformar el sentit de pertinença o d’identitat com són les lluites socials (obreres i veïnals) o la vertebració de la vida associativa. Les persones ens solem sentir vinculades al municipi on treballem, on vivim i al nostre país. L’entorn territorial de la regió primera reconeix Barcelona com a metròpoli que juga un merescut lideratge, amb qui hi volem tenir un tracte de tu a tu, no ens agrada sentir-nos “perifèria”.

Des del CECBLL, al llarg dels anys  i molt recentment, hem aportat coneixement per tal de descriure les potencialitats i les particularitats de la comarca en tots els àmbits. El congrés celebrat l’any passat “El Baix Llobregat a Debat” ha servit per aportar a la societat catalana informació plural i objectiva  que serveixi per promoure iniciatives  per la millora de la vida de les persones i, perquè des de les institucions i des de les organitzacions socials es puguin elaborar tota mena de propostes.

Entre el conjunt dels temes estudiats i debatuts, hem obtingut  una visió global de territori comarcal. Hem pogut reconèixer diverses singularitats i alhora una multicentralitat estratègicament repartida des del nord fins al delta, passant per   la vall baixa, característica similar a d’altres comarques del país. L’opinió sostinguda, abans i durant el Congrés, ha estat que una nova configuració de l’organització territorial de Catalunya hauria de contemplar el mateix nivell de prestació de serveis i de possibles avantatges a la comarca sencera. El congrés va posar de relleu que el Llobregat és la columna vertebral del territori metropolità, 806.651 habitants, 486,2 Km², dels 36 municipis que conformen l’AMB, 22 pertanyen al Baix Llobregat. La nostra comarca té prou força per influir positivament i col·laborar en la construcció d’ un entorn metropolità equilibrat.

La creació de la plataforma el Montserratí és comarca, és una ocasió per seguir treballant en matèria de coneixement i d’aprofundiment de projectes i de propostes. Com a Centre d’Estudis, brindem tot el nostre bagatge i els nostres estudis al servei de qualsevol debat que la ciutadania del territori consideri que s’ha de portar a terme. El progrés de noves propostes en matèria d’organització del territori ha de venir, al nostre entendre, d’un reconeixement exhaustiu de la situació actual, albirant quins poden ser els principals reptes que en un futur, més o menys immediat, s’hauran d’assumir. També és imprescindible avui dia que qualsevol proposta sigui acceptada i refrendada per la població com ha estat el cas de l’aprovació de la nova comarca del Moianès.

Més enllà de l’àmbit territorial del Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana i la Regió primera,  el CECBLL vol col·laborar perquè Catalunya resolgui en el segle XXI el seu model d’organització territorial que reculli el bo i millor d’experiències recents, i s’orienti vers noves necessitats com la preservació del medi, la lluita contra el canvi climàtic, l’estratègia per a la transició energètica, l’economia circular i les garanties d’una vida digna per a totes i tots els seus habitants.