EDITORIAL (FEBRER 2018): El patrimoni industrial del Baix Llobregat

Una de les senyes d’identitat de la comarca del Baix Llobregat ha estat la indústria. Un territori d’una gran riquesa agrícola que va esdevenir un potent nucli industrial tant de l’Estat com del sud d’Europa. Encara manté bona part d’aquesta fortalesa i, tal com es va recollir al congrés El Baix Llobregat a Debat, a la comarca continua tenint un pes important la indústria i els processos industrials.

Comptem encara amb importants vestigis i elements que sovintegen al territori i mostren orgullosos les restes d’un passat laboriós que va contribuir a la industrialització de la comarca.

El patrimoni industrial té la capacitat de mostrar-nos, a més dels seus valors arquitectònics i/o arqueològics, les maneres i condicions del treball i com repercutien en les trajectòries vitals dels treballadors i les treballadores. Ens pot explicar l’evolució dels sistemes de producció, els canvis tecnològics i les transformacions en el consum i en la societat. I ens dona l’oportunitat de divulgar i transferir coneixement artístic, cultural i social.

El CECBLL impulsa iniciatives que donen valor al patrimoni industrial de la comarca, com per exemple els itineraris de la col·lecció El riu més treballador, i col·labora en el foment de xarxes de suport i en la coordinació de noves iniciatives culturals. En aquest sentit, des de fa anys apostem per treballar col·lectivament en la preservació i projecció de la Colònia Sedó i fins i tot es va arribar a elaborar una proposta per tirar endavant un projecte de gestió cívica d’aquest espai.

“Tenim la sort de viure en un territori privilegiat des de molts punts de vista, que compta amb un patrimoni històric, geològic, natural i paisatgístic extraordinari i que no sempre hem sabut reconèixer i posar en valor”. Així comença la carta de presentació de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. La Colònia Sedó i el seu patrimoni industrial d’excepcional importància és una referència essencial per explicar la història contemporània de Catalunya i del procés d’industrialització del sud d’Europa.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), l’associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMTAIC), ajuntaments, institucions i persones relacionades amb el patrimoni industrial van iniciar, el 1994, la selecció dels millors espais de Patrimoni Industrial de Catalunya i la confecció d’un llistat amb 75 elements. L’any 1997, en la celebració de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, aquest llistat va ser ampliat a 100. Però a partir de 2010 es va considerar la necessitat d’ampliar i actualitzar el llistat. Es van establir uns criteris determinats i concrets per a la selecció i així es va arribar al llistat actual dels 150 elements del patrimoni industrial català.[1]

Els criteris per a la selecció d’aquests 150 elements es basen en tres grans àmbits temàtics: elements preindustrials (molins, pous de glaç…), elements industrials (indústria tèxtil, fusta…) i elements de serveis i obra pública (aigua, gas, mercats…). Es té en compte la diversitat geogràfica i l’autenticitat, que conservi la major part del les característiques arquitectòniques o tecnològiques i que hagi estat poc alterat o deteriorat. Que l’element sigui un referent a nivell local, comarcal o nacional, que compti amb el reconeixement de persones estudioses i de publicacions, i que la seva singularitat estigui reconeguda en les disposicions de protecció establertes. També es té en compte, com a aportació qualitativa, el fet de formar part d’un paisatge i un entorn determinats.

Seguint aquests criteris, trobem que al Baix Llobregat es reconeixen 10 elements que també formen part dels tres grans àmbits temàtics. Així tenim elements preindustrials com El Molí de Can Batlle, a Vallirana, un dels primers que es van restaurar a Catalunya, i la Fàbrica de Can Cartró, a Sant Jon Despí, amb el Salt de l’Erasme.

De l’àmbit industrial comptem amb Can Bagaria, de Cornellà, mostra de l’època del vapor; la Xemeneia de la Cementera Sanson, a Sant Just Desvern, i els Forns de Pujol i Bausi “La Rajoleta”, a Esplugues, mostra de la indústria de la construcció).

En la temàtica d’obres públiques i serveis, trobem el Pont del Lledoner, a Cervelló; la casa de “La Telegrafia”, al Prat, i la Central d’Aigües de Barcelona, a Cornellà.

Incorporades també al llistat, trobem dues colònies tèxtils que són també les joies d’aquesta comarca. La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i la Colònia Sedó, a Esparreguera.

Però malgrat la satisfacció que suposa l’extensa representació de la comarca en aquest llistat, encara hem de continuar treballant per fer visibles altres elements que no en formen part, però que serien susceptibles de ser-hi, com Can Bros o el Canal de la Infanta, per anomenar-ne només alguns dels que responen als criteris establerts pel mNACTEC.

El CECBLL desenvolupa una important tasca cultural i cívica en la qual el patrimoni industrial ocupa un lloc de referència per l’interès creixent de la societat per aquests elements patrimonials, i que hem pogut copsar amb la realització dels itineraris de l’aigua o amb l’impuls a la creació de l’Associació per la defensa de Can Sedó.

Per això cal vetllar pel nostre patrimoni industrial, que és senyal d’identitat, ens dona relat i ens explica com a territori. També cal divulgar i projectar les seves vàlues com a elements de dinamització i cohesió social i, en darrer lloc, obrir el ventall de possibilitats i mirar també d’incorporar i apreciar altres elements de patrimoni industrial actual, que esdevindran sens dubte el nostre futur patrimoni.

——————————–

[1] http://mnactec.cat/150elements/

EDITORIAL (FEBRER 2018): El patrimoni industrial del Baix Llobregat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *