L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Memòria Democràtica: un compromís ètic amb el futur

El 25 de gener es va presentar la Base de Dades de Memòria Històrica de la Comarca, impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals. En temps de fred i de boira, ens hem de felicitar que, entre tots i malgrat els escassos recursos, haguem pogut construir la base de dades, on es recullen referències de les 5612 persones empresonades de la comarca entre 1939 i 1977. En primer lloc cal agrair la feina de totes les persones que han fet possible el projecte. Seria llarg anomenar-les totes, però almenys deixeu-me que doni les gràcies als qui van iniciar-lo (C.Santacana, E.Hachuel i M.L.Retuerta) i al grup que l’ha conduit a bon port: la N.Ribas, que des del CECBLL l’ha coordinat, en X.Calderé, responsable de la web i en J.Montblanc que hi ha dedicat molts esforços. La Base de Dades és un instrument potent de suport per investigar, poble per poble, la intensitat i l’abast de repressió franquista a la comarca. Si, a més, hi sumem un diàleg creatiu entre la bibliografia general, la bibliografia local i la trobada de nova documentació als arxius locals es podran fer noves recerques que ajudin a avançar en la recuperació la memòria democràtica de la comarca. Ho hem de fer com a part del compromís ètic amb el futur i per ser honestos amb els joves i les generacions futures, que tenen dret a conèixer la veritat sobre els seu passat col·lectiu.

La historiografia actual ha fet un esforç per construir un relat històric integrador i veraç. Alguns llibres de P. Preston, H. Raguer, R. Vinyes, J. Casanovas o del recentment desaparegut J. Fontana són testimoni d’un coneixement històric compromès amb la recerca de la veritat. Fets traumàtics de la nostra història recent com la repressió a la postguerra immediata, les fosses comunes, les presons de la dictadura, els nens perduts del franquisme,…compten amb bones investigacions. Pels afusellats al Camp de la Bota el llibre de Solé Sabater i Vilarroya que ens dona dades de la comarca, com també ho fa l’aportació de M.Roig sobre els assassinats als camps d’extermini nazis. Ara ja disposem d’una bona historiografia general, que ajuda a fonamentar recerques d’història local o comarcal sobre aquetes fets.

Sortosament a la comarca no partim de zero, i malgrat les dificultats de tot tipus per accedir a les fonts primàries, com ens va exposar en J. Montblanc a la presentació, el balanç és positiu, tot i que queda molta feina per fer. Comptem amb bibliografia local que ens ha obert camí, com el llibre d’O.Dueñas, La violència d’uns i altres: la repressió de la guerra i la postguerra, 1936-1945 : el cas d’Olesa de Montserrat, que narra els afusellaments indiscriminats sense judici previ d’un grup d’olesans, amb la web de PARES on hi ha digitalitzades les dades de la Causa General dels pobles de la comarca; el llibre de  J.Corbalán, Justícia, no venjança, que referencia les persones de la demarcació de Barcelona, incloses les del Baix Llobregat, afusellades pel franquisme durant la immediata postguerra. Al Prat (1999), es va publicar Memòria i compromís, de S. Bengoechea i M.Renom, on s’estudien les lluites sindicals i polítiques entre 1917 i 1979 i, al mateix municipi, s’ha analitzat l’especificitat de la repressió sobre les dones Les dones del Prat i la repressió franquista(2006). Hi ha estudis temàtics d’àmbit comarcal sobre l’acolliment de refugiats durant la guerra (G.Tribó, 2003), i, recentment, M. Ollé ha realitzat una recerca sobre l’exili del 1939 a Sant Feliu, que seria desitjable que tingués  continuïtat comarcal. Al 2001, fruit d’una recerca col·lectiva del CECBLL, es va publicar un monogràfic  comarcal: El franquisme al Baix Llobregat(2001), que inclou estudis locals (M.Ruiz Carrillo, J.Campmany, J.Padró) i investigacions temàtiques com l’ocupació franquista (J.Amigó), l’habitatge (M. Checa), l’Assemblea de Catalunya i el moviment obrer (R.Bernad), la política cultural i l’oci (C.C.Parramón, A.Muñoz). L’Arxiu Comarcal va fer una secció a la seva pàgina web sobre franquisme, pel 75è aniversari de l’entrada de les tropes nacionals. Tard, però comencem a tenir instruments i bibliografia per avançar en la recerca sobre la guerra civil i la dictadura a la comarca.

Recuperar aquesta memòria col·lectiva comarcal forma part d’una responsabilitat cívica que es fonamenta en el dret a conèixer el què va succeir i el deure de dignificar als represaliats i aplicar-los una justícia reparadora. A Cornellà l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix LLobregat, que edita la revista “Memoria antifranquista”, va realitzar un projecte que recull biografies de lluitadors i lluitadores  antifranquistes i líders obrers de la comarca, Peatones de la Historia, penjat a la seva web. El líder obrer P.Ruiz Acevedo ha estat el president durant molts anys, substituït per  C.Romero, també protagonista de les lluites antifranquistes de la comarca.  També a Cornellà s’ha realitzat un Itinerari sobre el Moviment Obrer durant els darrers anys del franquisme. El 2016 es va constituir, en el marc del Congrés El Baix Llobregat a Debat i amb el suport del Consell Comarcal, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, a la que s’han adherit associacions memorialistes de la comarca, i, que, en el futur, ha de fer la gestió pública de la política memorialista. A Sant Vicenç dels Horts (2018) s’ha constituït una Comissió de Memòria Històrica. A Esparreguera i Olesa s’han escrit biografies de represaliats antifranquistes en el marc del projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat. Vinculada també al projecte és l’exposició itinerant TOTHOM AL CARRER, sobre les lluites obreres i antifranquistes dels darrers a de la dictadura a la comarca, realitzada per E. Sellés i J.Fernández Segura. S’han organitzat actes per retornar la dignitat a les víctimes de la repressió, com l’Homenatge als represaliats durant la guerra civil i el franquisme del Baix Llobregat (El Prat, 2009) i d’agraïment a la solidaritat internacional com l’Homenatge a les Brigades Internacionals (Sant Feliu, 2013) i activitats com les conferències La II República i el reconeixement del vot femení (Sant Feliu, 8 de març de 2006), L’acolliment de refugiats durant la guerra civil (Cornellà, 2000, Sant Joan Despí, 2017, Sant Andreu de la Barca, 2018) i altres que és impossible ressenyar de manera exhaustiva. A Molins de Rei en el marc del reconeixement del que va significar la Federació Obrera pels treballadors de la vila es va fer un homenatge als seus socis i un altre als integrants de la Lleva del Biberó. Durant les darreres dècades arreu de la comarca s’han fet moltes activitats memorialistes.

Per continuar treballant, haurem d’esbrinar el perquè de les guerres del segle XX. No podem ignorar el context històric internacional si volem entendre què va passar a la comarca i als seus pobles entre 1936 i 1975. En el nostre cas, donat que el país es va mantenir al marge de les guerres mundials, haurem de fer l’esforç de comprendre què va passar entre 1936 i 1939 i analitzar la llarga dictadura que va seguir a la derrota de la II República. La dreta espanyola actual ho posarà difícil, com ja està intentant fer el nou govern andalús que pretén no parlar del passat argumentant que es obrir velles ferides i vol anular la recentment aprovada Ley de la Memoria Histórica y Democrática (2017), que havia de dotar per primera vegada de recursos per obrir les fosses del silenci d’Andalusia, zona on hi ha més desapareguts. Identificar-los, treure’ls de l’anonimat, per poder-los retornar la dignitat i fer possible que les famílies afectades puguin acomiadar-los i portar el dol com cal, si que és tancar velles ferides. No ho és ignorar la veritat i continuar amb un silenci còmplice que defensa les bases ignominioses, arbitràries i cruels, sobre les que es va construir la dictadura. Si aquesta dreta neofeixista avança s’albiren nous problemes per l’avenç de la Memòria Democràtica.

Malgrat els obstacles, hem de recuperar la memòria de la Guerra Civil i de les seves conseqüències. La història de Catalunya i d’Espanya és part de l’Europa dels anys trenta. L’actitud que adoptaren alguns països de l’entorn, abandonant la II República a la seva sort, va ser el preludi d’un assaig que va permetre la guerra total iniciada per Hitler el setembre de 1939. Des del Baix Llobregat, haurem de recuperar els morts als camps d’extermini nazis, la repressió de la dictadura i la lluita antifranquista en totes les seves manifestacions. I fer-ho des de la història local i comarcal, per ajudar a construir una història des de baix, on els protagonistes siguin persones senzilles i anònimes. Una història que nodreixi els llibres d’història general i equilibri el pes d’una bibliografia militar i política, escrita, sovint, pels neofranquistes descendents dels que es van imposar per un cop d’estat i van mantenir la llarga dictadura, i en la qual els morts de les fosses del silenci, els presos polítics antifranquistes i tots aquells que varen lluitar per la democràcia hi són absents o calumniats.

Per recuperar el coneixement d’aquests fets cal comprendre la complexa conjuntura que travessava Europa, on durant el període d’entreguerres van créixer el nazisme i el feixisme. I recordar que Hitler i Mussolini, que ajudaren als colpistes del 36 a guanyar la guerra, un cop acabada la II Guerra Mundial foren jutjats per la comunitat internacional. En canvi, al nostre país, es va permetre la pervivència d’una dictadura filla del perdedors de la II Guerra Mundial. Potser la permissivitat de la comunitat internacional amb la dictadura i la feblesa de la Transició, amb l’amnistia-trampa que va atorgar impunitat als botxins, expliquin les dificultats que ha tingut la Memòria a Democràtica durant les primeres dècades de democràcia. I, que quan, des de les institucions públiques i amb molt retard, es va començar a assumir responsabilitats (Ley de Memoria Històrica, 2007) la proposta va ser tímida i poc operativa. Sortosament a Catalunya el Memorial Democràtic, creat també el 2007, ha invertit recursos i ha fet esforços en la gestió pública de la memòria.

De res serveix lamentar-nos ara d’un passat que no podem canviar, però si que hem d’actuar des del present per millorar el futur. Sabem que els interessos d’EEUU i el clima bipolar de la guerra freda van fer possible la llarga dictadura. I que Franco no va ser jutjat com es mereixia com a criminal de guerra al costat de Hitler i Mussolini. La ferida a la pau, provocada per l’aixecament en armes de juliol del 1936, encara es projecta sobre la nostra convivència. La lluita per recuperar la democràcia, que va desembocar en els pactes de la Transició, ens ha portat a la imperfecta democràcia actual. Avui, i, gràcies a la memòria d’aquells fets, hem d’intentar construir entre tots un futur de pau assentat en una democràcia de qualitat i inclusiva, que no tingui por de la diversitat dels seus pobles i que aprengui a resoldre els problemes socials i polítics a través del diàleg i el pacte.

Finalment, la memòria històrica ens ha d’ajudar a aprendre a pensar sobre aquets passat recent i a prendre consciència del temps històric. El present està construït sobre el passat i si desconeixem el passat no comprendrem el present i no disposarem d’eines de reflexió crítiques per construir el futur. I, en el context polític actual, on arreu d’Europa un nou feixisme està despertant, la recuperació de la memòria democràtica a totes les escales, i a nosaltres ens corresponen la local i la comarcal, ha d’actuar d’antídot contra la guerra i a favor de la pau. Que mai més la guerra i la violència serveixin per resoldre problemes polítics i de convivència.

Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL

L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *