EDITORIAL CECBLL (Maig 2020)

JA VIVIM EN L’OXÍMORON DE LA “NOVA NORMALITAT”

En temps de pandèmia a causa del covid-19, escrivim aquest editorial quan s’han declarat 10 dies de dol oficial, ens hi sumem i mostrem el nostre condol. Expressem tota la nostra solidaritat i afecte a les famílies que han patit en algun dels seus membres la malaltia o la mort. S’està acabant el tercer mes del confinament i des de dilluns dia 25 som en la fase 1 de la desescalada.

Hem après una multitud de noves paraules i de maneres de descriure quines mesures calien per prevenir el contagi. L’aturada forçosa de les activitats econòmiques no essencials ha suposat una caiguda de l’economia de dimensió considerable. Han emergit i s’han fet visibles les desigualtats socials i les carències de l’estat del benestar, fortament afectat per l’austeritat posterior a la crisi del 2008. Els governs i les autoritats competents s’esmercen (uns millor que d’altres) per aportar solucions que evitin un deteriorament social de difícil solució. Estem convençudes que aquestes seran algunes de les qüestions que configuraran aquesta “nova normalitat”.

En qualsevol cas, al Centre d’Estudis no hem defallit i el treball de voluntariat ha estat intens, hem après a comunicar-nos en xarxa, la Junta s’ha reunit i, entre altres coses, hem ajustat les previsions pressupostàries i adequat la nostra activitat a un 2020 ple d’incerteses. Aquest any havíem de celebrar l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Comarcal, que han quedat ajornats fins l’any vinent, així com la Trobada d’Entitats d’Estudis i la col·laboració amb una trobada en matèria de patrimoni amb els Amics del Prat. Mantenim en programació altres activitats com la Jornada de Patrimoni, la Jornada de Paisatges Contemporanis i l’Escola d’Estiu, tot i que aquests encontres podran ser presencials i/o a través de les xarxes. Donarem compliment a les publicacions compromeses i impulsarem els treballs de recerca. Convocarem l’Assemblea anual tan aviat com sigui factible una trobada àmplia i presencial amb les mesures de seguretat que s’escaiguin.

Mantenim el nostre ànim de servei a la comunitat i ens sentim compensades quan reivindicacions fetes al llarg dels anys es van assolint, com la protecció del patrimoni: en aquest període de confinament, l’Ajuntament d’Esparreguera ha tramitat la declaració de BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) de la Colònia Sedó, cosa que aplaudim després d’anys de reivindicar la preservació d’aquest patrimoni i d’haver impulsat el naixement de la valuosa Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó com a bé patrimonial, cultural, històric, econòmic i social.

Som una entitat ubicada al bell mig de la preocupació sociocultural d’una comarca heterogènia, diversa i plural, que s’ha fet al llarg dels temps amb homes i dones d’arreu. Hem ofert la nostra col·laboració en matèria sociocultural quan hem conegut la iniciativa del Consell Comarcal i els agents econòmics i socials de constituir un Comitè per emprendre, des de la cooperació, mesures per sortir d’aquesta greu tribulació. Entenem que el nostre Centre pot aportar coneixement, reflexió i debat per encarar la complexitat del present, cercant encerts en el futur. Hi ha una dita que assenyala el perill que “a cada bugada perdem un llençol”. Potser ara toca fer bugada no perdent cap dels llençols essencials: el respecte pels drets humans, l’equilibri amb la natura, la justícia social i l’economia sostenible, tots ells valors imprescindibles que des de la cultura sempre hem fomentat.

Encarem aquest present incert, treballem per un futur sumant voluntats, i per això ens hem adherit al Manifest d’Entitats per sortir de la crisi amb noves perspectives, perquè “hem d’aprendre a reforçar el tan necessari sentit de comunitat en contra de les respostes individuals que fins ara ha intentat imposar el model neoliberal. Aquesta crisi ha posat en evidència la importància de compartir valors universals i la resposta de la ciutadania en general ha estat excepcional. Hem d’aprendre de la fragilitat d’un sistema que massa sovint oblida els equilibris de la natura i de les persones, i que prioritza els beneficis per damunt del benestar.”

En la “nova normalitat” la vida continua, la primavera a la comarca sempre ens ha fet gaudir de fires i de festes tal com ens diu José L. Atienza en el seu article: “Les festes volien santificar la terra i glorificar la lluita contra les plagues i les sequeres, les calamarsades, les tempestes i les rierades per aconseguir fer la collita. […] Les festes eren temps de dinar en família, estrenar vestit, afirmar-se com a comunitat i fer créixer la identitat amable de divertir-se junts”. Aquest any ens trobem amb festes ajornades, algunes celebrades des de l’invent de les xarxes telemàtiques, però de manera tossuda insistirem a recuperar-les, a gaudir-les i a celebrar-les tornant-nos a abraçar.

 

EDITORIAL CECBLL (Maig 2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Dijous 14 de gener a les 19:30 h al Cinebaix i en streaming Inscripció a cecbll@llobregat.info