EDITORIAL CECBLL (Juny 2020)

Sobirania alimentària

Acaba un mes de juny que serà recordat com el final de l’estat d’alarma. Desprès de diverses fases ha arribat el desconfinament i hem iniciat la desescalada per abordar la nova normalitat amb múltiples mesures preventives i de cura, per minimitzar el risc de rebrot de la pandèmia.

Un mes de juny en el qual no hem pogut fer fogueres ni ballar pels carrers la nit de Sant Joan. Un solstici d’estiu que tampoc no ha anat acompanyat dels clàssics finals de curs i dels comiats a l’escola. I és en aquesta nova normalitat que vam decidir de fer l’Escola d’Estiu de manera telemàtica i amb l’ajuda de les xarxes. Hem celebrat la primera Escola d’Estiu del Baix Llobregat amb cinc sessions emeses pel canal Youtube del Centre, que han tingut prop de 500 visualitzacions. En fem una valoració molt positiva, sovint les activitats presencials no gaudeixen d’un seguiment tan ampli. Si la quantitat és important, la qualitat de les sessions no ha quedat enrere i ens esperona a seguir treballant en aquesta línia, tant pel que fa al fons dels temes tractats com a la forma de comunicar-los.

Durant aquest mes de juny hem vist mobilitzacions arreu del món de protesta contra el cruel assassinat a mans de la policia de Georges Floyd als Estats Units. En aquest butlletí, el demògraf Abdoulaye Fall ens analitza aquesta situació respecte de l’onada de protestes i de solidaritat amb les persones racialitzades. Els fets i les protestes han tingut ressò en interessants reportatges sobre les persones migrades que, procedents de diversos països, han vingut a les nostres contrades cercant un futur millor. A les comarques amb grans extensions agrícoles, són molts els jornalers que fan possible que fruita i verdura arribin arreu. Ens sumem a moltes de les veus crítiques amb els governs i amb la propietat d’aquests conreus, per les condicions de vida i de sou d’aquests jornalers. La pandèmia encara ha fet més visible aquesta situació tan alarmant que necessita una solució estructural, perquè en la nostra civilització occidental l’alimentació no és considerada una política pública i els aliments s’atenen a la llei de l’oferta i la demanda, o sigui al “mercat”.

Posar novament la mirada en l’agricultura a la comarca i posar de relleu el Parc agrari com a factor de resiliència d’una zona tan densa com la que habitem, ha estat una de les intencions d’aquesta primera edició de l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat. Cal emprendre un nou model alimentari que, entre altres coses, serveixi per dignificar les condicions de treball i de retribució dels homes i dones del sector agrícola i ramader i de les indústries de transformació. Tot i que els sistemes alimentaris locals són centrals en les narratives associades a la sostenibilitat, hi ha estudis que assenyalen que menys d’un terç de la població mundial podria satisfer la demanda d’aliments produïts localment. La majoria de la població mundial depèn d’aliments importats que tenen darrere seu una forta petjada en el medi i en el consum d’energia.

Per això hem volgut, una vegada més, reconèixer el Parc agrari del Baix Llobregat com un espai de producció d’aliments de gran importància estratègica en l’entorn metropolità. En l’article que publiquem aquest mes, l’enginyer Carles Riba ens afirma que “el parc agrari del Baix Llobregat ha estat (i encara és en bona part) un gran factor de resiliència en l’alimentació de l’àrea metropolitana barcelonina. L’orientació de les seves produccions vers el consum de km0 representa un gran estalvi energètic, ja que comporta poc transport, poc emmagatzematge i poc processament”. Aquesta afirmació se situa al bell mig del debat entorn de la imprescindible necessitat de situar l’alimentació com una prioritat política de primer ordre.

Les cues que hem vist en algunes ciutats per part de persones que, per alimentar-se, han acudit als bancs d’aliments o organitzacions similars, han posat encara més sobre la taula la importància de l’alimentació. Són moltes les veus que consideren imprescindible parlar d’alimentació com a política pública i que és urgent abordar qüestions com :

  • La planificació del territori (parcs agraris, preservació d’espais agraris i forestals, usos dels espais periurbans, horts urbans)
  • El model alimentari (producció d’aliments, saludables i suficients)
  • La distribució (relació productor i consumidor)
  • L’economia circular (residu zero)
  • La petita i mitjana indústria de transformació d’aliments (proximitat) i model de restauració.

Abordar a fons aquests 5 eixos és treballar per una alimentació sostenible enfocada a la reducció de les desigualtats socials i la segregació territorial, és abordar la sobirania alimentària. Ens caldrà treballar de manera transversal amb els diferents agents, entitats i institucions que actuen al territori, impulsant activitats que ens ajudin a continuar avançant. A la nostra Assemblea anual que tindrà lloc el proper 2 de juliol serà un bon espai per conèixer més en profunditat les activitats postcovid programades per enguany.

EDITORIAL CECBLL (Juny 2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.