L’ARTICLE DEL MES PER SUSANA CANET

L’ALTRA CARA

El passat dia 14 de setembre vam donar inici al nou curs escolar. Després de 6 mesos de confinament, els nostres infants i joves tornaven a les aules.

Les motxilles carregades de llibres i nous elements indispensables a partir d’ara, com el gel hidroalcohòlic i la mascareta. Molta il·lusió i ganes de retrobar-se amb la resta de companys i companyes i amb el seus professors i professores.

Les famílies al darrere, amb sentiments contradictoris, pel que fa al nou ini de curs, que ve carregat d’incerteses, de dubtes i de novetats.

Novetats no desitjades, perquè aquesta pandèmia que patim està fent trontollar el nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu col·lapsat degut a les retallades que esta  patint des dels darrers 10 anys.

Durant aquests sis mesos, hem pogut fer visible i deixar constància, sense cap dubte, de les mancances que gran part del nostre alumnat i les famílies pateixen.

Temps moderns on la tecnologia es va imposant  cada cop més en el nostre dia a dia, i l’educació no queda al marge.

Durant la pandèmia i el confinament,  les noves tecnologies  havien de jugar un paper important en la continuïtat de l’educació, garantint aquest dret que recullen la Constitució i la carta dels Drets Humans, entre d’altres.

Però que el que ha fet és deixar palès que l’única manera de garantir aquest dret és l’educació presencial.

No serveix de gaire facilitar a un alumne un equip informàtic d’última generació i una connexió a internet, si el seu entorn més immediat no és l’adequat. Les realitats són moltes, famílies que viuen en habitacions rellogades, en habitatges minúsculs, sense espais adequats per a l’estudi, havent d’improvisar espais al menjador o la cuina de casa i, en molts casos, compartit amb la resta de membres de la família. Sense poder gaudir d’estones a l’aire lliure,  necessàries per al correcte desenvolupament tant d’infants com de joves. Havent-se de conformar amb treure el cap per la finestra si tenen la sort de tenir-ne una a l’espai on viuen.

I no parlem de les situacions de violència masclista, agreujades amb el confinament, o el dret a un àpat digne al dia.

La igualtat passa per una escola presencial, és això el que cal garantir. Els alumes han tornat i han d’estar segurs a les aules, i aquesta seguretat i responsabilitat és de les persones adultes, de l’administració, del govern, i també de les famílies.

En exercici de la seva responsabilitat, el nostre govern ha de posar tots els mitjans perquè les escoles siguin els llocs on els nostres fills i filles rebin una educació en igualtat de condicions, però també d’una manera segura.

Per tot això cal tenir els recursos necessaris, els mitjans materials i humans que corresponguin. Han d’estar a l’alçada de l’educació que els nostres infants i joves mereixen. No hi ha altra opció.

Susana Canet
Membre de la Junta Directiva de l’aFFaC.

L’ARTICLE DEL MES PER SUSANA CANET

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació i configurar les vostres preferències AQUÍ. View more
Acceptar
Refusar