L’ALTRA CARA
El passat dia 14 de setembre vam donar inici al nou curs escolar. Després de 6 mesos de confinament, els nostres infants i joves tornaven a les aules.
Les motxilles carregades de llibres i nous elements indispensables a partir d’ara, com el gel hidroalcohòlic i la mascareta. Molta il·lusió i ganes de retrobar-se amb la resta de companys i companyes i amb el seus professors i professores.
Les famílies al darrere, amb sentiments contradictoris, pel que fa al nou ini de curs, que ve carregat d’incerteses, de dubtes i de novetats.
Novetats no desitjades, perquè aquesta pandèmia que patim està fent trontollar el nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu col·lapsat degut a les retallades que esta patint des dels darrers 10 anys.
Durant aquests sis mesos, hem pogut fer visible i deixar constància, sense cap dubte, de les mancances que gran part del nostre alumnat i les famílies pateixen.
Temps moderns on la tecnologia es va imposant cada cop més en el nostre dia a dia, i l’educació no queda al marge.
Durant la pandèmia i el confinament, les noves tecnologies havien de jugar un paper important en la continuïtat de l’educació, garantint aquest dret que recullen la Constitució i la carta dels Drets Humans, entre d’altres.
Però que el que ha fet és deixar palès que l’única manera de garantir aquest dret és l’educació presencial.
No serveix de gaire facilitar a un alumne un equip informàtic d’última generació i una connexió a internet, si el seu entorn més immediat no és l’adequat. Les realitats són moltes, famílies que viuen en habitacions rellogades, en habitatges minúsculs, sense espais adequats per a l’estudi, havent d’improvisar espais al menjador o la cuina de casa i, en molts casos, compartit amb la resta de membres de la família. Sense poder gaudir d’estones a l’aire lliure, necessàries per al correcte desenvolupament tant d’infants com de joves. Havent-se de conformar amb treure el cap per la finestra si tenen la sort de tenir-ne una a l’espai on viuen.
I no parlem de les situacions de violència masclista, agreujades amb el confinament, o el dret a un àpat digne al dia.
La igualtat passa per una escola presencial, és això el que cal garantir. Els alumes han tornat i han d’estar segurs a les aules, i aquesta seguretat i responsabilitat és de les persones adultes, de l’administració, del govern, i també de les famílies.
En exercici de la seva responsabilitat, el nostre govern ha de posar tots els mitjans perquè les escoles siguin els llocs on els nostres fills i filles rebin una educació en igualtat de condicions, però també d’una manera segura.
Per tot això cal tenir els recursos necessaris, els mitjans materials i humans que corresponguin. Han d’estar a l’alçada de l’educació que els nostres infants i joves mereixen. No hi ha altra opció.
Susana Canet
Membre de la Junta Directiva de l’aFFaC.
