EDITORIAL CECBLL (Setembre 2020)

Educació i Covid-19: l’inici del nou curs escolar

El març del 2020, de sobte, una pandèmia que ningú no s’esperava, el maleït Covid-19, va trasbalsar la nostra vida. Totes les activitats socials s’alteraren: el món del treball, l’economia,  la cultura… L’impacte en dos serveis socials bàsics: el sistema educatiu i, sobretot, el sistema sanitari, va ser gran. Les escoles tancaren i els hospitals es col·lapsaren. Tot va canviar ràpidament i també el Centre d’Estudis: Juntes virtuals, 1a Escola d’Estiu del Baix Llobregat digital, conferències amb distància social i mascareta… Hem viscut una situació nova i desconeguda que ens ha agafat per sorpresa.

Després dels primers moments d’astorament, la majoria dels ciutadans vàrem fer un esforç de realisme i generositat i, ara, pocs mesos després, hem acceptat l’ús de la xarxa per a moltes interaccions socials: els infants han après a contactar amb el mestre i el grup-classe per pantalla,  fem visites mèdiques per telèfon, ens hem acostumat a fer reunions virtuals… Si aquests nous hàbits no ens aïllen socialment, no ens tornen més individualistes i som capaços de prioritzar el bé comú i lluitar per la justícia treballant en equip amb els altres, benvinguts siguin. Comporten un estalvi de temps i una reducció de la contaminació. El Covid-19 ens haurà ajudat a incorporar la xarxa a la vida quotidiana i als projectes per millorar el món.

Però la por al Covid-19 pot portar efectes perversos. Sabem que està incentivant la desconfiança de l’altre, que et pot contagiar, sobretot si és pobre, té la pell més fosca  i viu en barris de molta densitat de població. R. Ramos, analitzant la societat anglesa, deia en un article que en els efectes socials de la pandèmia hi havia un element de classe i de raça. Explicava que els pares de classes alta i mitjana es resistien a portar de nou els nens a l’escola, mentre que les famílies obreres eren partidàries que les escoles s’obrissin perquè necessitaven anar a treballar. Amb el drama afegit que els barris obrers, on viuen les minories ètniques, són els més afectats per la pandèmia.  Discriminació de raça i de classe, ras i curt. I la nostra societat no és tan diferent de l’anglesa.

Els infants i joves, les famílies i els docents varen acabar el curs escolar amb desassossec. El confinament els va deixar atordits i desorientats. Després de la família, l’escola és la principal institució de socialització i de formació, i el procés d’escolarització va quedar molt tocat per la pandèmia. Els docents varen haver de fer classes virtuals per a les quals no tenien prou formació prèvia. Però quins criteris són els pertinents perquè el nou curs pugui convertir-se en oportunitat per millorar l’escolarització, davant d’un Covid-19 que no ens abandona i que pot rebrotar amb força? Fem algunes consideracions a mode de balanç de l’inici del nou curs escolar; la importància del tema s’ho val, ens hi juguem el futur de les generacions joves.

El curs escolar ha començat al setembre i des de l’inici de la pandèmia han passat uns quants mesos. Ara no existeix l’efecte sorpresa, que va justificar les respostes espontànies dels docents el març passat. El Departament d’Educació és responsable de redactar normes i orientacions per a l’inici de curs i, a través de les Delegacions Territorials i el Servei d’Inspecció, ajudar les escoles a portar-les a la pràctica. Les normes d’enguany, que van arribar tard als centres, recullen directament orientacions sanitàries de lluita contra la pandèmia (absència de febre, mans netes, mascareta i distància social), acompanyades del suport de personal sanitari extern que ha d’ajudar a avaluar possibles confinaments d’aula o de centre.

Algunes d’aquestes mesures obstaculitzen l’aprenentatge. L’ús obligatori de mascareta des dels 6 anys dificulta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, els infants no poden observar els llavis del mestre per millorar la dicció i, així, aprendre a  escriure i llegir correctament. Aquestes mesures sanitàries i, mentre el Covid-19 estigui entre nosaltres i pugui rebrotar, no són negociables. Per garantir-ne el compliment, a principis d’estiu el Departament d’Educació va anunciar als mitjans de comunicació que atorgaria els recursos adients per garantir l’obertura dels centres educatius. A finals d’agost, novament a través dels mitjans, el Departament va anunciar que reduiria la ràtio del grups classe de primària a 20, fet que comportava un augment de les plantilles. A finals del mateix mes, els equips directius dels centres treballaven per quadrar les noves plantilles i abaixar ràtios, però no hi havia cap document que donés orientacions concretes per aplicar la normativa. Al juliol s’havia comunicat a cada centre quants docents se li atorgaven per reforçar plantilla, però no se’ls va nomenar fins al 7 de setembre, amb la consegüent dificultat de l’adaptació al centre. Finalment, el Departament permet ràtios més elevades a les anunciades pels mitjans, i només així es poden aplicar les orientacions del nou curs; si no, la plantilla seria del tot insuficient. Des del març havia plogut molt. Com és que s’havien adormit? Així era molt difícil avançar en l’organització del nou curs.

Tot plegat ha comportat que aquest inici de curs hi hagués molta angoixa i molt malestar als centres educatius, que s’han sentit abandonats per l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, la coordinació entre els departaments de Sanitat i d’Educació no ha estat fluïda, fet que ha augmentat la desorientació entre els docents i les famílies. Quan mancava una setmana per iniciar el curs, es va notificar als docents que era obligatori fer una formació en línia sobre el Covid-19 i el sistema informàtic es va penjar. Abans d’obrir les aules, a cada àrea o poble, el CAP del territori havia de nomenar el responsable sanitari de suport als centres educatius. El curs estava a punt de començar i no s’havia nomenat ningú.  Han arribat docents nous als centres, però no els necessaris per complir les ràtios anunciades. Per resoldre el problema, els especialistes de primària han assumit tutories i això  significa que enguany l’educació física, la música i l’anglès no es faran com sempre. Un tema greu, que denota manca de planificació, és que un cop començat el curs han arribat als centres les baixes dels docents amb situació de vulnerabilitat. Si aquestes baixes s’haguessin atorgat al juliol, els centres no tindrien la mobilitat de substituts actual, que dificulta l’inici de curs. Els equips directius dels centres han salvat els mobles a l’últim moment, però amb molt patiment intern.

En alguns municipis, arran de la situació produïda pel Covid-19, les Oficines Municipals d’Educació han facilitat la reducció de ràtios durant la preinscripció. Han assumit amb eficàcia la funció, com també la gestió dels alumnes que es matriculen fora de període. Es recomanable  que aquestes bones pràctiques es facin extensives a tot el territori. Els propers mesos creixeran la precarietat laboral i l’atur, i per fer-hi front convé enfortir la musculatura del sistema educatiu, sobretot del públic, que és el que més ha ajudat a crear cohesió social, acollint a les seves aules els sectors socials més febles.

En definitiva, cal que, des de les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials, s’actuï conjuntament amb els centres educatius per frenar els efectes negatius del Covid-19. La crisi, a més d’incrementar la segregació, també pot frenar l’avenç de les metodologies paidocèntriques, en les quals els nens i les nenes són els protagonistes del seu aprenentatge, acompanyats pel docent-tutor. No podem aprofundir en l’afectació negativa que el Covid-19 pot comportar als aspectes qualitatius de l’educació, com ara frenar les metodologies democràtiques i participatives en la construcció de coneixement. Però aquesta crisi pot ser també una oportunitat per repensar i millorar el procés educatiu.

Per acabar, volem fer un reconeixement a tota la comunitat educativa, des dels docents que acompanyen els infants i joves fins al personal de neteja, que amb el seu esforç ha fet possible l’organització d’aquest nou curs escolar, que sens dubte serà estrany i ple de dificultats. Per a elles i ells, el nostre agraïment.

EDITORIAL CECBLL (Setembre 2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.