EDITORIAL CECBLL (Octubre 2020)

/by
GUANYAR-SE LA VIDA

Sovint hem fet servir o hem sentit l’expressió “guanyar-se la vida” referida a com ens en sortim econòmicament i ens dotem d’un cert benestar. Aquesta frase feta uneix dos conceptes, el de “viure” i el dels “mitjans”, presentant la nostra existència íntimament relacionada amb la disposició de benestar.

Des del mes de març ençà, editorial rere editorial, hem parlat de la nostra entitat, de cultura , d’educació, d’alimentació, de patrimoni, de literatura, de salut i de cures. Revisar els editorials ens mostra la mida de les preocupacions que, com a entitat cultural, ens ocupen i també denota l’estat d’ànim amb què afrontem aquest llarg any 2020. Estem immerses en una situació que cap de les persones nascudes al segle xx havíem imaginat mai. Inicialment pensàvem, o volíem pensar, que aquest virus seria un mal fugaç i, transcorreguts els 3 mesos de confinament, tornaria la normalitat (nova o vella).

Hem passat l’estiu, quan tota “tota cuca viu”, però la tardor se’ns mostra més fosca, poca claror i dies curts. Torna l’aïllament i emergeixen amb cruesa amenaces sobre la vida i la salut i també les dificultats de “guanyar-se la vida”. Els mitjans de comunicació obren els espais informant de la covid19 i de la crisi econòmica. Les dades de la majoria de sectors econòmics i les d’ocupació ens mostren un horitzó ennuvolat i amenaçador de tempesta. Darrere de les dades hi ha la vida de cada persona, els seus afectes, il·lusions i projectes. Com alerta la ciència, hem de canviar la nostra relació com a espècie humana amb el medi ambient, i hem de sentir-nos part de la biodiversitat davant d’aquesta crisi climàtica que ja és emergència.

Seguint el fil de la nostra reflexió d’avui, ens atrevim a assenyalar que “guanyar-se la vida” no és només un esforç individual; per guanyar-se la vida, cal un entorn favorable, un model social facilitador de la dignitat humana i un gran esforç de solidaritat. La vida és comuna i, ara més que mai, ho veiem: no hi ha sortides individuals, encara que no ens abracem ens necessitem. Per això clamem als governs que posin els llums llargs i treballin d’una manera innovadora que ens porti a un present i un futur millors, no a una nova normalitat. Nosaltres estem disposades a contribuir-hi.

Des del Centre d’Estudis contribuïm al present i al futur, fent de la cultura un bé comú que sigui útil per escoltar i comprendre l’entorn vital. Que serveixi per al gaudi de la bellesa i de l’art i que canalitzi el pensament obert i l’intercanvi de diferències i de convergències. Tot plegat ho fem des de la gestió de serveis, del foment al debat i l’impuls de la recerca. Aquest mes d’octubre hem presentat la Memòria de gestió del Museu de la Colònia Sedó, que, com sabeu, gestionem en conveni amb el mNactec. També hem començat a treballar un projecte conjunt amb Pimec-Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Esparreguera i l’Associació per la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, a fi de fer possible la recuperació patrimonial d’aquesta colònia industrial, fomentant l’activitat econòmica, turística i cultural. També aquest mes d’octubre hem celebrat les 10es Jornades de Patrimoni, on s’ha fet una important reflexió sobre el sentit històric de la preservació del patrimoni i l’aposta pel futur, “el patrimoni allà on el passat i el futur es troben”. Tot i que celebrades des del Zoom, el municipi d’acollida ha estat Castelldefels, que ha aportat un punt de vista de gestió del patrimoni encoratjador. Malauradament s’han hagut de suspendre dues activitats presencials que es programaren des de la Xarxa comarcal de la Memòria Democràtica i simbòlicament només hem pogut plantar una olivera en memòria de les persones deportades republicanes del Baix Llobregat als camps nazis. Aquesta activitat es va celebrar en col·laboració amb l’Amical de Mathausen i el Consell Comarcal. Conèixer i aprendre de la història ens porta a promoure projectes de recerca col·lectiva. En aquests moments tenim entre mans dos projectes: un serà presentat el 7 de novembre i es tracta de l’11a recerca col·lectiva amb la temàtica “Exili i deportació al Baix Llobregat”; i a finals de novembre també es llançarà l’altra convocatòria de recerca sobre cooperativisme, en aquest cas serà la 12a.

Les sessions de Junta de l’entitat, les trobades de treball i d’intercanvi i la feina de les nostres professionals es fa gairebé tota on line, el teletreball és a la nostra entitat una realitat palpable. Abans d’acabar l’any tindrà lloc una altra modalitat d’activitat. En aquesta ocasió és la 6a Jornada de paisatges contemporanis, per a la qual hem optat per una fórmula de “documental de les ponències i debat presencial”. Si el virus no ho impedeix, seran presentades a Cinebaix, així que “properament a les seves pantalles”.

Modestament som una entitat on també es troba el passat i el futur, per tant som un patrimoni de la comarca i estem disposades a treballar de valent per guanyar la vida. Guanyar la vida és molt més que guanyar-se la vida, és vèncer les dificultats. Visca la vida!!