L’ARTICLE DEL MES PER ENRIC PUJOL I JOSEP SANTESMASES

ELS DIPUTATS DE LA MANCOMUNITAT. EL DISTRICTE ELECTORAL VILANOVA I LA GELTRÚ – SANT FELIU DE LLOBREGAT.

La Diputació de Barcelona recentment ha publicat el Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya, com a resultat d’un projecte de llarg recorregut iniciat l’any 2014 per l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, dirigit pels qui signen aquest article, amb cinc coordinadors territorials i una cinquantena d’historiadors i historiadores que han redactat les biografies dels 233 diputats elegits entre els anys 1911 i el 1923 en els 24 districtes electorals de les quatre províncies catalanes.

El projecte s’ha desenvolupat en diverses fases. L’any 2017 es creava la Web «Els diputats de la Mancomunitat» que incloïa ja totes les biografies dels homes que van exercir aquesta responsabilitat. Diputats provincials que automàticament en ser elegits com a tals ho eren també de la Mancomunitat de Catalunya. I finalment el projecte es va cloure amb l’edició en paper del diccionari.

El diccionari conté una presentació dels directors, un article d’Albert Balcells explicant l’estructura política i el sistema electoral de la Mancomunitat, seguit de les biografies dels diputats. En cada una d’elles s’inclouen les dates i llocs de naixement, la signatura i una fotografia si s’ha trobat, més el text propi de la biografia, amb les referències familiars, professionals, socials i polítiques al llarg de la seva vida, tancat tot plegat amb la bibliografia pròpia del diputat si en té i la que s’hi refereix. Al final del llibre s’inclou una bibliografia general i uns llistats dels diputats per districtes i anys que foren elegits.

Aquest és sens dubte un projecte que omple una mancança historiogràfica, realitzat a partir d’un extens equip de persones implicades, vinculades a centres i instituts d’estudis, universitats, arxius o altres centres de recerca i cultura.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser la primera institució política autòctona de l’època contemporània amb vocació de ser l’embrió d’un autogovern. Això ara és reconegut per tothom. I també comença a ser un organisme polític conegut per un públic ampli, sobretot d’ençà de la commemoració del seu centenari. Formada per la unió de les quatre diputacions provincials del Principat, va adquirir un valor simbòlic extraordinari i va fer una actuació molt rellevant, sobretot en l’àmbit de la llengua i la cultura pròpies, en obres públiques i comunicació, en la modernització agrària i en l’articulació del territori del Principat, tot i tenir unes competències molt limitades, ja que no anaven més enllà de les pròpies de les diputacions provincials que la integraven.

Des del 1996 existia una monografia extensa sobre la seva actuació política i les circumstàncies històriques que condicionaren la seva actuació: La Mancomunitat i l’autonomia, dirigida per Albert Balcells i redactada amb la participació d’Enric Pujol i Jordi Sabater. I naturalment es coneixia els noms dels diputats que la van conformar. Però aquest coneixement del contingent humà era molt i molt limitat, ja que quedava circumscrit a les figures polítiques més rellevants, com ara els qui foren els seus presidents Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch o bé personalitats que van prendre un gran relleu posterior, com és el cas del president Josep Irla, Miquel Santaló o Lluís Nicolau d’Olwer. També eren ben coneguts els qui havien despuntat en l’àmbit intel·lectual, posem per cas els escriptors Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) i Josep Pla o els historiadors Ferran Valls Taberner i Ramon d’Abadal i de Vinyals.  Però més enllà d’aquest gruix de diputats més destacats a diversos nivells, el cert és que molts d’aquests 233 diputats eren poc coneguts, a vegades fins i tot en els seus àmbits locals o de districte electoral.

El conjunt de diputats considerats en el diccionari han estat els que van ser escollits en les eleccions de 1911, 1913, 1915, 1917, 1919, 1921 i 1923. El mandat de cadascun era de quatre anys, per bé que hi havia una renovació de la meitat cada dos anys. S’han inclòs en el diccionari  els escollits el 1911 i el 1913, ja que foren els diputats que constituïren la primera Assemblea de la Mancomunitat, instituïda el 1914. Aquesta assemblea era formada per 96 diputats provincials, dels quals 36 corresponien a la Diputació de Barcelona i 60 a les de Girona, Lleida i Tarragona (20 de cadascuna). En nou anys, s’arribà a reunir disset vegades

El districte electoral de Vilanova i la Geltrú-Sant Feliu de Llobregat era el que incloïa aproximadament el territori de les comarques actuals del Baix Llobregat i del Garraf. Durant tot el període de la Mancomunitat set diputats van ser elegits per aquest districte. De tots ells només tres eren nascuts dins del propi territori, dos a Vilanova i un a Sant Andreu de la Barca. Tres més eren nascuts a Barcelona i un a Tarragona, tot i que la vida professional d’aquest tingué lloc a la capital catalana. Probablement la proximitat amb Barcelona encara va incrementar més un fet usual que era la presentació de candidats forans al districte electoral. Dels set diputats cinc eren advocats, fet molt comú en el conjunt, un d’ells a més havia estudiat filosofia i lletres, un altre era arquitecte i un enginyer industrial. Cinc dels diputats foren elegits per la Lliga Regionalista. Un d’ells en el segon mandat, ho fou per Acció Catalana. Del altres dos restants un d’ells fou elegit des de les files monàrquiques i un des de la Unió Republicana, tot i que el primer només ho fou en una legislatura i el representant del republicanisme va ser diputat durant tot el període de la Mancomunitat. Si ho analitzem comptabilitzant els mandats que ocuparen diputats d’una i altra tendència política observarem que de les 16 vegades que resultaren elegits, 10 foren per a diputats de la Lliga, 4 pels republicans, 1 per Acció Catalana i 1 pels monàrquics. Sens dubte una tendència molt clarament decantada cap a la Lliga.

Els diputats del districte Vilanova-Sant Feliu foren els següents:

  • Pau Alegre i Batet. Vilanova i la Geltrú 1877 – Sitges 1936. Elegit el 1915. Advocat. Figurava com a membre del partit dinàstic.

Font: Puig Rovira, Francesc Xavier. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú: dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

 

 

 

 

  • Josep Maria Bassols i Iglesias. Barcelona finals del segle XIX – Madrid? després de 1964. Elegit els anys 1915, 1919 i 1923. Advocat. Es presentà per la Lliga Regionalista
  • Josep Font i Gumà.  Vilanova i la Geltrú 1859-1922. Elegit el 1911. Arquitecte. Vinculat a la Lliga regionalista.

Josep Font i Gumà a l’acte d’inauguració del Castell de la Geltrú, apareix al centre de la imatge. Font: l’arquitecte Font i Gumà a l’acte d’inauguració del Castell de la Geltrú. Antigues i Carbonell, Joan. 15/08/1920 (data de creació). (CAT ANC-1-994-N-192).

 

 

 

Postal. Josep Font i Gumà apareix en un racó. Font: imatge cedida per la investigadora.

 

 

 

 

  • Antoni Jansana Llopart. Sant Andreu de la barca 1872-1944. Elegit el 1911, 1915, 1919 i 1923. Propietari rural. Estudià les carreres de dret i de filosofia i lletres. Milità a la Lliga Regionalita.

Retrat d’Antoni Jansana i Llopart. Font: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Antoni Jansana i Llopart (1872-1944) [en línia]. Sant Andreu de la Barca: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, [última revisió: 05/12/2010], [consulta: 05/12/2017]. Disponible a: <http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARo7HSiZYG-7twSy8_JFNpHB>.

 

 

  • Manuel Massó i Llorens. Barcelona 1876 – Buenos Aires 1951. Elegit el 1919 i 1923. Enginyer industrial. L’any 1919 es presentà per la Lliga Regionalista i el el 1923 per Acció Catalana. L’any 1924 s’exilià a Buenos Aires al ser denunciat i processat. Proclamada la república va retornar. Tanmateix l’any 1932 retornava a l’Argentina.
  • Enric Maynés i Gaspar. Barcelona, 1883-1951. Elegit el 1917. Advocat. Elegit per la Lliga Regionalista.
  • Eduard Micó i Busquets. Tarragona 1887 – Barcelona 1965. Elegit el 1911, 1915, 1919 i 1923. Advocat. Membre d’Unió Republicana.

Quan va esclatar la revolta militar del juliol de 1936 sobrevivien una mica més de la meitat dels diputats de la Mancomunitat.  A conseqüències del procés revolucionari de 1936, de la guerra civil i de la repressió franquista uns quaranta-un antics diputats de la Mancomunitat, una tercera part dels que sobrevivien van resultar afectats en els graus de mort, exili o presó Uns percentatges sens dubte molt elevats que derivaren de les seves situacions personals, de les creences o ideologies i dels enquadraments polítics en els quals estaven inserits. Tot això a part de prevencions que hagueren de prendre, marginacions que hagueren de patir altres diputats en un o altre període o a processos de depuració per a continuar exercint la seva professió com va ser el cas del diputat Eduard Micó i Busquets. El cas més dramàtic d’aquest conjunt d’afectacions, en l’àmbit del districte Vilanova-Sant Feliu, fou l’assassinat del diputat Pau Alegret i Batet el 30 d’agost de 1936 juntament amb tres fills, membres de Renovación Española.

Per acabar ens cal esmentar que la coordinadora territorial del projecte en l’àmbit de la demarcació de Barcelona fou la historiadora Gemma Rubí professora del departament d’història moderna i contemporània de la UAB. Les biografies dels diputats del districte Vilanova- Sant Feliu han estat redactades per les historiadores i historiadors següents: Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Josep Camps Roca, Montserrat Comas, Agustí Garcia-Larios i Mercè Renom.

 

Enric Pujol i Casademont i Josep Santesmases i Ollé
Coordinadors del projecte