L’ARTICLE DEL MES PER JOAN HERRERA

Energia i ciutat. La nova manera de governar i transformar les nostres ciutats

Moments difícils. Cavalquem sobre una onada, la crisi de la Covid, que cavalca sobre una encara més gran, la crisi climàtica. I la qüestió és com incorporem canvis que ens permetin sortir de la crisi, preparant-nos per la crisi que vindrà.

La proposta és que la transició energètica sigui una manera de reconnectar amb el planeta i a la vegada generar ocupació i oportunitats.

Ciutat i energia. Dos conceptes que al llarg de la història a penes s’han relacionat. De fet, durant centenars, milers d’anys, allò que s’ha consumit a la ciutat s’havia produït (o estret a centenars o milers de kilòmetres). Però les ciutats van convertir-se en embornals energètics i ambiental, quan el que necessitaven per funcionar era energia estreta o produïda arreu del planeta.

Els darrers anys però les coses han canviat. L’energia més barata avui és la d’origen renovable. I per primer cop  és possible que una part de l’energia que es consumeixi es produeixi en l’àmbit urbà.

Així, allò que no havia format part de l’agenda local i municipal, pot esdevenir un vector per canviar les ciutats, el nostre paisatge urbà, i per posar al centre, l’energia, quelcom que fins ara no tenia lloc en la transformació urbana.

Per fer-ho cal deixar clars alguns conceptes. La tecnologia està a les nostres mans. Però el més rellevant és que el marc normatiu ja no és impediment. Avui, l’autoconsum pot ser compartit entre aquells que comparteixen línia de baixa tensió fins a 500 metres. La teulada que et subministra, no té perquè estar a la teva teulada, i el titular de la teulada pot ser diferent que el que se n’aprofita del seu consum.

L’administració pot ser  motor de canvi. Avui, les teulades municipals posades a produir energia, per ser exemple, per proveir energia, però per ser la base de proveïment a veïnes i veïns, particularment a les famílies vulnerables.

Les Comunitats Ciutadanes d’Energia, terme recollit en les directives europees que ha de transposar-se al nostre ordenament jurídic, permetrà que aquestes comunitats, constituïdes per la ciutadania, empreses locals o per ens locals, puguin operar en tots els papers rellevants del sector elèctric, fins i tot poden participar en la distribució elèctrica. Així, les ciutats podran articular-se entorn a l’energia, ja no només entorn a la producció, sinó entorn a la gestió dels consums.

I per descomptat, necessitarem de col·laboració público privada. Així, en un camp com el de la rehabilitació energètica dels nostres edificis, hauríem d’encarar un programa massiu de rehabilitació que millori l’eficiència, però que també faci guanyar habitabilitat a les nostres llars.

Avui, l’agenda local necessita incorporar en les seves prioritats l’agenda energètica. És una manera certa i eficaç de transformar econòmicament les nostre ciutats, d’empoderar la ciutadania, de governar, amb una perspectiva pública, la governança de l’economia.

Joan Herrera
Director d’Acció Ambiental i Energia del Prat de Llobregat

 

L’ARTICLE DEL MES PER JOAN HERRERA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

FES AQUÍ LA TEVA INSRIPCIÓ