L’ARTICLE DEL MES PER CARLES MARTÍNEZ

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL: REALITAT I OPORTUNITAT

Els projectes que haurà d’acollir el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, generen una oportunitat per la formació professional , tant per adquirir  competències adaptades a noves necessitats i la reconversió d’alguns sectors en la línia dels eixos d’una nova economia tal com afronten les directrius europees centrades en la digitalització, la transició ecològica, mitigar les repercussions socials i econòmiques de la covid19 i enfortir la cohesió econòmica, social i territorial.   Parlar avui de la formació professional i de l’educació al llarg de la vida és necessari. No podem deixar passar aquesta oportunitat per millorar el nivell de qualificació i de cultura de la ciutadania .

En aquests últims anys hem vist  projectes que van en la línia d’una FP més propera a l’ empresa i que incorpora al sistema joves que fa uns anys abandonaven  estudis després de la ESO, però  no es prioritza prou. Es constata un gran esforç dels docents, malgrat la manca de recursos i que les empreses encara no tenen la formació com una prioritat .

Formació i educació al llarg de la vida

L’ educació d’adults, la  formació professional del  sistema educatiu i del sistema laboral, així com la Universitat  han agafat una dimensió que va més enllà de les institucions acadèmiques jerarquitzades i tancades;  formen part d’un univers que anomenem formació i educació permanent al llarg de la vida. Cadascuna de les seves parts tenen funcions  diferents,  però l’objectiu final sempre és el mateix; enriquir el currículum de les persones amb competències professionals, culturals, ètiques i socials.  La  formació permanent de les persones al llarg de la vida és un dret que les administracions públiques han de garantir doncs necessitem una  societat més resilient per afrontar els reptes del futur.

En el nostre país el sistema educatiu garanteix l’educació infantil a partir dels 3 anys,  la primària de 6 a 12 anys  i la secundària obligatòria de 12 a 16 anys i una educació secundària postobligatòria de 16 a 18 anys amb Batxillerats o FP de grau mitjà. La FP de grau superior de 18 a 20/21 anys, s’imparteix en Instituts de secundària. En el àmbit de l’educació superior existeixen també els graus universitaris. Ambdós  ensenyaments superiors estan sotmesos a taxes i per tant no son gratuïts pels estudiants. En els estudis superiors  (graus universitaris i cicles formatius de grau superior) hi ha un percentatge considerable de persones majors de 23 anys.

Existeix la formació professional denominada per a l’ocupació depenent de l’administració laboral, una reiteració absurda sembla voler dir que la FP del Sistema Educatiu o els graus universitaris no serveixen per a l’ocupació. Aquesta formació pot anar adreçada a persones en atur o col·lectius amb dificultats d’inserció laboral s’ emeten certificats de professionalitat. A l’àrea metropolitana de Barcelona cursen aquesta formació 41.781 persones . Una altra modalitat és la formació continuada que pot ser a demanda de les empreses o sectors professionals o a demanda de les persones  treballadores i oferta dels centres formatius. Perquè  ens  fem una idea a demanda de les empreses i bonificada, finançada amb  les quotes salarials i patronals, a Catalunya en participen 4 de cada 10 assalariats concentrats la gran majoria a empreses de més de 200 treballadors, això significa 969.573 participants.

Paral·lelament existeixen les Escoles d’adults i altres sistemes de formació no formal i permanent, que juguen un paper mixt de caràcter cultural i d’enllaç amb el sistema educatiu i universitari. Alguns autors les qualifiquen com escoles de segona oportunitat.

Aquesta concepció jeràrquica i esglaonada de l’educació i la formació avui en dia ha deixat de tenir el sentit inicial, diguem-ne acadèmic propi del segle XIX i XX.  No solament per les noves tecnologies, que ho han canviat tot en aquests últims anys, sinó també per la necessitat de que la formació i l’educació sigui absolutament permeable i acumulable en el currículum professional i cultural de la persona.

Ara que s’ha aprovat una Llei orgànica d’educació, popularitzada com a llei Celáa, i que està en debat previ una nova llei de FP, esperem que, junt amb el marc universitari, serveixin com a base per impulsar definitivament la formació permanent al llarg de la vida. El govern de Catalunya, que té competències exclusives i concurrents, haurà de planificar, gestionar i reordenar l’entramat de centres i serveis de formació, educació i orientació amb criteris de transparència i reconeixement vinculats als models de a Unió Europea.

Baix Llobregat en el marc de la formació professional a Catalunya.

A Catalunya la Llei 10/2015 àmbit educatiu i en part la Llei 30/2015 àmbit laboral, no han aconseguit en la pràctica la integració real dels dos sistemes, el de Treball que emet Certificats de Professionalitat i l’ educatiu que emet els Títols de FP de grau mitja o superior. Certament existeixen les equivalències a través del Catàleg de qualificacions. Les administracions han legislat però no han assumit les decisions polítiques necessàries, no han gestionat, no han aprofitat sinèrgies entre els sistemes, no han posat els recursos, ni han fet les inversions suficients per aconseguir la total integració. Solament el País Basc ha actuat amb una estratègia clara de prioritzar la FP integrada o integral amb l’objectiu de consolidar un teixit industrial eficient i innovador. No és casualitat que entre els projectes que es presentaran a Europa en els Plans de Reconstrucció post Covid; els bascos siguin els que tenen més ben  definida la missió, fugen de la dispersió de projectes i previsiblement seran els que tinguin majors possibilitats d’èxit en la seva execució. No es tracta de fer content a tothom, preservar parcel·les de poder, el que cal és lideratge i decisió política, en definitiva autoritat i reconeixement per implicar a tothom en el projecte, especialment els agents socials, sindicats i patronals.  A Catalunya estem lluny d’això i les dinàmiques polítiques de col·lapse ens hi allunyen encara més.

Al Baix Llobregat es van obrir expectatives amb la creació d’un Centre integral de referència al sector de l’automòbil a Martorell. S’ha construït un Institut nou exclusivament de Formació Professional molt ben dotat d’aules i tallers. S’ha introduït tota una via formativa encaminada a la reconversió del sector cap el automòbil elèctric.

Per a la comarca era una gran notícia doncs  feia dècades que no hi havia un centre nou de formació professional. S’hi han esmerçat molts recursos públics. Però només s’hi fa formació ocupacional i continua..Desgraciadament, s’ha imposat un criteri burocràtic i coorporatiu; el Departament d’Educació no aporta recursos econòmics i per tant només s’executa formació depenent del de Treball.  Cal aprofitar el  seu potencial convertint-lo en un Centre Integral on es faci formació del sistema laboral i educatiu, així com serveis integrats d’orientació i acreditació. Cal posar en primer terme la persona  que necessita formació, que vol reconeixement professional i acadèmic de les seves competències en el currículum i que necessita orientació per millorar o optar al treball. L’acreditació de la formació és útil per a les empreses que cerquen perfils professional innovadors i flexibles adaptats a les demandes competitives del sector de l’automòbil, la formació permanent, la innovació i la transferència també son claus.

Malgrat la incapacitat dels governs per agafar el toro per les banyes i impulsar un model integrat, s’han fet passos sobretot per l’esforç dels professionals. Al Baix Llobregat la gran majoria dels instituts que cursen FP   disposen de xarxes de qualitat ISO9001 i e2cat i col·laboren amb forces empreses i entitats municipals per realitzar pràctiques i en alguns casos aprenentatge a través del treball regulat i dels programes de FP dual. Els col·laboradors del Servei d’Ocupació també treballen en aquest sentit.

Hi ha  indicis que la cosa pot canviar ja que  tenim un ministeri de “Educación y Formación Professional”, al menys nominalment la FP pren rellevància .Està en marxa una nova llei orgànica, l’anterior és de 2002 i va ser l’inici del procés de modernització de la FP.

A Catalunya seguim en el passat instal·lats en inèrcies més aviat paralitzants, així  les Conselleries tenen dues dinàmiques que difícilment es troben. Tot s’ha de dir el febrer de 2019 es va constituir la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional, que segons la llei catalana 10/2015, del 19 de juny,  ha de planificar i avaluar les polítiques del sistema. Recentment, s’ha fet una primera reunió però, el més calent és a l’aigüera.

Dels 3.763 centres que van impartir FP a Espanya (2018-2019) solament un 4,8% integren la FP del sistema educatiu i la FP del sistema laboral. A Catalunya, no hi ha centres integrats, excepcionalment  en Instituts de FP es realitzen algunes accions formatives del sistema laboral, tal com també passa en  centres universitaris, però en realitat es tracta d’una cessió o lloguer . Hi ha força exemples, des de fa molts anys, de bones pràctiques en aquest sentit,  on es generen sinèrgies positives, però no és el mateix.

El nombre d’alumnes matriculats a FP augmenta cada any. El problema és l’alt nivell d’abandonament, la taxa de finalització de la FP a Catalunya actualment és del 58,68% al conjunt d’Espanya és del 61,59%. Això vol dir que un 41,32% dels alumnes abandonen prematurament els estudis de FP. Un problema d’eficiència del sistema i un fracàs social molt important. A ningú se li escapa que és molt més difícil resoldre un fracàs que atendre amb recursos d’orientació i atenció a la diversitat en el seu moment.  No és casualitat les taxes elevades d’atur juvenil  ( 33,84% de 16 a 24 anys IDESCAT ) i la fractura social que això comporta. La mitjana de la Unió Europea  està en 19% i l’objectiu es aconseguir un 5%. A Catalunya el 13,6 % dels joves entre 15 i 24 anys ni estudia ni treballa oficialment (Observatori FP Fundació Bankia).

A la comarca del Baix Llobregat on disposem d’una FP potent i competitiva amb bons resultats d’ocupació dels alumnes titulats, solament es disposa d’un psicopedagog per tota la comarca dedicat a la tutoria de FP. Sona a fals que el Pla de millora de la formació professional digui que “pretén arrelar als centres l’acció tutorial i treballar l’abandonament dels alumnes” i que no s’hi dediquin recursos. Es clar, l’administració compte amb l’esforç dels docents, que estan a primera línia i no solen fallar per consciència i professionalitat. Però lògicament el resultat no és suficient, de fet això fa anys i panys que ho fan. Quan aquests joves abandonen l’Institut, l’única oferta formativa que troben, quan la troben, son els programes i accions formatives sota l’empara del Servei d’Ocupació per col·lectius amb dificultats d’inserció o les escoles d’adults. De fet s’ha aconseguit reduir l’abandonament prematur a la ESO incrementant les mesures d’acompanyament i tutoria en aquest nivell, però a la FP de grau mig no té continuïtat.

Més enllà d’aquest factor; la convivència de la formació professional, sobretot de grau superior,  formació permanent i per a l’ocupació i acreditació de treballadors, pràctiques a les empreses, formació dual, resulta força difícil. Els recursos humans i econòmics prioritàriament es dediquen a l’educació obligatòria. El dia a dia dels centres col·lapsats i  amb ràtios exagerades a secundària veritablement està molt centrat a abordar els reptes quotidians que es produeixen amb els alumnes de la ESO, que estan en plena adolescència.

Potser ha arribat el moment d’anar modificant el mapa escolar i de formació professional , que es va dissenyar als anys 90,  i poc a poc, anar creant a partir de centres ja existents i de nous, centres integrats, que treballin en xarxa amb altres centres i que donin l’empenta i l’atenció necessària a una formació professional integrada, oberta i en contacte amb el conjunt de serveis de formació permanent i  al llarg de la vida. Que hi acudeixin treballadors, alumnes joves, persones adultes que cerquen reciclatge, actualització o professionalització, que rebin una atenció integrada. Centres que col·laborin i serveixin a l’ empresa al mateix temps siguin promotors d’innovació. És essencial que aquests centres comptin amb bona comunicació a través de transports públics.

Malgrat tots aquests aspectes la FP del sistema educatiu ha anat assolint una millora en quan a percepció social i la relació amb les empreses. El nombre d’alumnes de FP cada cop és més gran, per exemple al Baix Llobregat a postobligatòria hi ha  346 grups de  Batxillerat i 426 grups FP (239 CFGM, 187 CFGS) “Cicle Formatiu Grau Mig/Cicle Formatiu Grau Superior”, s’ha de considerar que el CFGS son considerats educació superior i participen en programes Erasmus. El 34,6% hi accedeixen després de cursar batxillerat. Dels 30 municipis de la Comarca; 7 no ofereixen ensenyaments post obligatoris, 6 ofereixen batxillerat i 17  ofereixen FP i batxillerat.

Les famílies professionals amb major oferta a la comarca són: Informàtica i comunicacions (63 grups); Administració i Gestió (52 g); Comerç i màrqueting (40g); Sanitat (39g); Transport i manteniment de vehicles (37 g). Al Baix Llobregat, el pes de les especialitats industrials encara és rellevant.

La FP amb la seva pràctica laboral, sobretot en el mon de la indústria,  és un factor d’innovació. Hi ha una sobrevaloració dels estudis universitaris considerant-los com la única font d’innovació i això no es cert, sempre la pràctica real des de la base, des del món del treball, ha estat font de patents industrials i de solucions tecnològiques o organitzatives impossibles de dur a terme allunyats del taller. El reconeixement social i econòmic del factor treball manufacturer ha estat poc valorat i encara avui els nivells salarials son  baixos. Per exemple els treballadors amb Formació Professional quan s’incorporen al treball es troben amb uns salaris nets d’entre 900 i 1200 €.

Una de les realitats que trobem en les empreses és que gran part de la formació continuada es dedica a formacions transversals que supleixen dèficits com el coneixement suficient en idiomes o cursos d’informàtica, aquests últims amb l’esclat del teletreball com a conseqüència de la pandèmia han crescut. Al meu entendre els cicles formatius tant de grau superior com mitjà haurien de reforçar idiomes i altres tècniques de comunicació i d’expressió.

Algunes perspectives  post Covid19

En el XX Ple del “Consejo de la Formación Professional” celebrat aquest desembre les ministres Celáa i Diaz van coincidir en assenyalar que la FP ha d’acompanyar a estudiants i a treballadors ocupats o desocupats. El canvi de model econòmic que es produirà post crisis exigeix un sistema integral de formació professional i van insistir en el paper de la formació en el Pla de Recuperació, Transformació i Resilència, així com la necessitat de flexibilitzar els instruments formatius formació on.line i aules virtuals especialment en l’àmbit laboral.

El govern ha creat un crèdit extraordinari  de 724 milions de €,  per recolzar les Comunitats Autònomes per accelerar els processos d’acreditació i es imminent la modificació de la normativa per agilitar els processos. De fet a Catalunya fa uns dies s’ha obert una convocatòria d’acreditacions.

La precarietat en l’ocupació en sectors com la restauració i el turisme , serveis sociosanitaris o  neteja i seguretat, també té conseqüències nefastes en la qualificació, el nivell de formació. La sortida de la crisi post pandèmia ha d’anar lligada a la exigència de qualitat i per tant de formació en aquests serveis.

La integració, l’acreditació i la FP dual, són grans reptes en els que cal avançar.

No tenim Centres Integrats, l’acreditació de competències és poc àgil i no respon a la demanda -11 milions de treballadors no tenen títol-, la FP dual 4,6% de participants.

Anem endarrerits, hem perdut el temps, aquesta profunda crisi com a conseqüència  del COVID19 que ens ha caigut a sobre abans de la recuperació de la crisis de 2008, ens ha de fer posar les piles. Hem de tenir els engranatges lubricats i les persones preparades per acollir aquest repte que d’alguna manera els Plans de Recuperació que ens proposa i finança l’UE  fent un salt en la formació i qualificació,  incrementant les franges de nivell mig i superior de formació professional. Existeix una bossa massa gran de persones en baixa qualificació el 32% de la població activa i això ens empobreix i ens situa malament per la represa. Tenim una oportunitat  aprofitem-la!!

 

Carles Martínez Riba
Professor jubilat d’educació secundària
Ex-membre del Consell Català de Formació Professional en representació de CCOO.

 

L’ARTICLE DEL MES PER CARLES MARTÍNEZ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

FES AQUÍ LA TEVA INSRIPCIÓ