ARTICLE DEL MES PER ASSUMPTA MUSET

Les fabricantes

A mitjans segle XX Collbató i els Bruc eren dos pobles profundament rurals. Es treballava i es vivia del camp i tothom se sentia i se sabia pagès.
Un grup de dones valentes i decidides, però, va viure una experiència diferent: la de treballar en una fàbrica tèxtil, gran, moderna i al ritme de les màquines. Eren a part de camperoles, proletàries, ja que no controlaven ni els mitjans de producció ni la seva distribució, tal com succeïa entre la pagesia. No treballaven per a garantir-se l’autosubsistència, sinó per guanyar un salari per poder viure. Per això les anomenaven les fabricantes.
En total hi ha documentades 55 dones: 26 de Collbató i 29 del Bruc: 27, eren solteres, 26 casades i 2 més vídues.
Treballaven a la Fábrica de hilados y tejidos Puig y Font, S. A. de Monistrol de Montserrat, fundada per Manuel Puig i Carsi, cap a 1856. Ocupava més d’un miler de treballadors, que anaven a torns. Moltes eren dones, sobretot noies joves, que eren molt hàbils i tenien les mans i els dits prims, unes característiques adequades per fer anar les màquines de filar i teixir. Ocupaven llocs poc qualificats i tenien sous més baixos que els homes.
L’empresa posava el transport, que anava des del Bruc fins a Monistrol. Era un autobús de la companyia Santamaria, de Súria, conegut com el cotxe de les fabricantes. El conduïa el Josep Ollé (el Bruc 1909-Collbató 1972), de cal Migrat, Font del Còdol (Collbató). Eren vehicles vells, a punt de ser desballestats, que sovint s’espatllaven, obligant aquestes dones a fer part del recorregut a peu.
A dins l’ambient, però, era una festa: cantaven, reien, feien labors…
La majoria van entrar-hi de molt joves, sovint per mediació d’alguna parenta o coneguda.
Treballaven de dilluns a dissabte, moltes a preu fet  i sempre de tarda (disposaven de mitja hora per sopar, que es duien de casa)
Tenien contracte indefinit, estaven assegurades i els seus salaris eren uns ingressos segurs i vitals per a llurs famílies.
La jornada començava aviat: primer, anaven a la vinya; després, a cosir, les solteres, o a fer la feina de casa, les casades, i, finalment, al mig dia, dinaven i cap a Monistrol.
Un cop a la fàbrica, cada una ocupava el seu lloc: a les metxeres, contínues, ordit, telers, repassat….
L’ambient era sorollós, humit i polsós (sortien cobertes per la borra del cotó) Quan arribaven a casa, cap a les 12, encara tenien feina per fer. I l’endemà, tornem-hi. I així fins que es casaven (la majoria aleshores plegaven) o es jubilaven.
Totes recorden, però, amb enyorança aquells anys de joventut: la fàbrica, les companyes, l’ambient, les anècdotes, tot i que no són conscients que elles també van trencar un sostre de vidre.

Assumpta Muset Pons
Historiadora

 

 

ARTICLE DEL MES PER ASSUMPTA MUSET

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

FES AQUÍ LA TEVA INSRIPCIÓ