EDITORIAL CECBLL (Octubre 2021)

#Salvem els mots

A les acaballes d’octubre deixem enrere la pandèmia, tot i que sembla que el virus romandrà de manera habitual com endèmia. Des del mes de març de l’any 2020 han passat 19 mesos, en els quals plegats hem viscut experiències impensables quan donàvem la benvinguda a l’any 20. D’aquesta experiència hem après de l’enorme generositat de moltes persones i de la mesquinesa d’altres, ens hem endinsat en el món de les telecomunicacions i les activitats on line han estat freqüents arreu i també a la nostra entitat. A poc a poc hem recuperat les activitats presencials, però no deixem enrere la preocupació pel present i pel futur de la comunitat.

Aquest octubre, en el marc de les Festes de Tardor, hem editat i presentat el llibre d’Àngel Merino Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat. Hem celebrat una primera activitat de LluiRL’art tot veient i escoltant “…de pel·lícula”, narració d’Anna Grimau i música amb el saxofonista Carlos Olartecoechea. L’equip de la 11a recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació continua la seva activitat i va visitar l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”, a la sala MercArt de Sant Just Desvern, visita guiada per Sergi Centelles, fill del fotògraf. La Comissió de Seguiment de la Xarxa de Memòria democràtica ha fet balanç del primer any i emprèn la programació per al 2022. Hem posat en marxa les entrevistes d’un nou projecte de memòria democràtica, “Quan les parets parlen”, que us presentem a la notícia d’aquest butlletí. També ens hem atansat a observar in situ els espais naturals del Delta i la possible afectació de l’ampliació de l’aeroport.

Com veieu, ni la pandèmia, ni l’endèmia paralitzen l’activitat del Centre, ni tampoc el curs de la història, i avui més que mai hem d’afrontar reptes inherents a la globalització que incideixen en la manera de viure i de com guanyar-se la vida: la transició energètica és inajornable, com també ho és l’economia circular, ja que la sobreexplotació de recursos no ha de continuar.

Som en el primer quart del segle xxi i habitem en allò que podrien ser “els bojos anys vint”; en aquesta etapa necessitem que una associació com la nostra esdevingui un autèntic hub (centre) del coneixement, la cultura, la cohesió social, la identitat i el compromís amb les persones i l’entorn. Vivim en la dècada del desplegament de la societat de la informació, amb la digitalització de les comunicacions i els canvis d’hàbits de consum de productes audiovisuals, i això fa inajornable la presència de la llengua catalana en el món audiovisual i a les xarxes socials, cosa imprescindible per al progrés i la cohesió social i per al coneixement de la llengua.

La llengua catalana i la cultura són les eines que han estat i han de continuar sent l’eix vertebrador de la nostra comunitat. La llengua és el principal vehicle de comunicació. Parlar, escriure, promoure, protegir i defensar la llengua és una tasca de tota la comunitat amb independència de les opinions i de les opcions polítiques i socials de cadascú. Les llengües no tenen ideologia, són l’expressió més directa de la cultura, defineixen les identitats personals i conformen un llegat patrimonial comú. Montserrat Roig deia: “Si em pregunten perquè escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dona la gana.”

Els centres d’estudis som característics dels territoris de parla catalana i entre moltes de les nostres iniciatives i activitats hi ha el coneixement i la promoció de la llengua, sent aquest un eix estructural de la nostra activitat com a entitat. Formem part de la coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, entre altres coses perquè és necessari treballar conjuntament des de tots els territoris per afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i promoure iniciatives relatives a la llengua de manera transversal implicant totes les institucions i tota la ciutadania.

Quan aquest editorial vegi la llum, haurem acollit la presentació del llibre Salvem els mots, del filòleg Jordi Badia. Aquesta publicació neix arran de la publicació setmanal d’un tuit (piulada) del filòleg, que etiquetava amb el hashtag #Salvem els mots. Com el mateix autor diu, el llibre “és una obra que neix en una xarxa social del segle xxi i que ens vol fer present que la nostra llengua fa anys i panys que camina per aquests mons de Déu”. Agraïm a la Plataforma per la Llengua que s’hagi sumat a aquesta activitat.

 

EDITORIAL CECBLL (Octubre 2021)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

CICLE DE CONFERÈNCIES I MOSAICS D’EXPERIÈNCIES