L’ARTICLE DEL MES PER MONTSERRAT TORRA

EL PLAER DE LLEGIR LITERATURA

Com llegim? Com abordem l’acte de la lectura i aconseguim el plaer de llegir? Perquè no ho fem pas sempre igual, sinó que cada llibre té unes circumstàncies concretes i per això ens hi acostem de maneres diferents: el recomanen, n’he llegit la crítica, me l’han regalat, l’he vist i m’han vingut ganes de comprar-lo per algun motiu estrany, és una novetat d’un autor que m’agrada sempre, sembla interessant pel títol… Tots aquests factors ens fan agafar el llibre amb expectatives molt variades. I si n’hi ha més d’un per triar, encara s’hi afegeix la darrera decisió: per quin començo? Això depèn encara d’altres factors, com ara el moment concret, l’estat d’ànim, quin és el llibre que acabem de llegir… Tot plegat influirà en el resultat de la lectura: m’ha agradat o no, m’ha entusiasmat, ha estat un llibre pesat o avorrit, interessant, no el podia deixar…

En la meva experiència lectora, crec que m’ha passat de tot: una novel·la que tothom deia que era boníssima però a mi no m’ha agradat perquè s’assemblava massa a la que acabava de llegir, que m’ha entusiasmat; un assaig, èxit editorial incontestable, que a la meitat ja m’ha deixat d’interessar; una novel·la que m’ha encantat, tot i que la síntesi de la contracoberta no s’assemblava gaire al contingut. Tot això m’ha provocat noves maneres de fer respecte de la lectura. He après que, si un llibre m’ha entusiasmat, he de deixar passar uns dies abans d’agafar-ne un altre, perquè d’alguna manera l’he de “pair”, l’he de recrear, he de pensar-hi un temps. Si un llibre ha deixat d’interessar-me o m’avorreix cap a la meitat, en definitiva, si no en gaudeixo, doncs el deixo; no val la pena perdre temps amb una lectura que no et compensa, hi ha tant per llegir! I pel que fa a les síntesis de la contracoberta, en el cas de les novel·les he deixat de llegir-les, perquè de vegades no s’adiu amb el contingut i això et decep; o gairebé t’explica com acaba, o t’avança fets que t’havien de sorprendre…

Però en aquesta meva experiència lectora, també m’he trobat amb moltíssims llibres impagables, d’aquells que no vols que s’acabin. Són novel·les que m’han aportat experiències de lectura i sensacions diferents, però totes elles m’han deixat un pòsit important de tendresa, d’humanitat, de gaudi, de vida. Hi he trobat la literatura de debò. És difícil fer-ne una tria, però en destacaré cinc:

Una altra vida encara, de Theodor Kallifatides. Primera novel·la en grec d’aquest autor grec que ha escrit tota la vida novel·les en suec, perquè viu allà, i que quan va tornar a Grècia al cap dels anys va escriure aquesta petita història, tendra i senzilla, plàcida i optimista, que transmet ganes de viure.

Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez. Aquí no hi ha placidesa, tot el contrari. Però aquesta història és tan ben travada i plena de fets i personatges sorprenents, explicada amb el devessall de paraules propi de l’autor, que et fa viure de ple enmig d’aquest petit món mig màgic i mig tràgic.

Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell. Anades i vingudes de personatges, d’espais i de temps, teixint una trama de vegades dura, de vegades tendra, amb un tractament del temps insòlit i fins i tot divertit. I al capdavall t’adones que has viscut en un món que no és el teu, però que l’has sentit tan a prop durant molts dies que t’hi has emocionat i tot.

Jo confesso, de Jaume Cabré. Un homenatge a la cultura i a la història de l’Europa del segle xx, amb una obra literària completa, rodona, immensa, que envolta una amistat captivadora amb l’alegria de la música i la pintura, però també amb els fets històrics cruels del seu entorn.

Llicó d’alemany, de Siegfrid Lenz. Una història densa, profunda, situada en un poblet del nord d’Alemanya a l’època nazi. El nazisme, l’amistat, les relacions familiars, l’obsessió del deure. Però quan de cop i volta tornes a llegir un paràgraf perquè t’ha emocionat la manera com diu el que diu, i quan això et passa a cada pàgina, saps que estàs llegint literatura, amb majúscules.

 

Montserrat Torra Puigdellívol
Filòloga

L’ARTICLE DEL MES PER MONTSERRAT TORRA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.