EDITORIAL CECBLL (Juny 2022)

JUNY, CALOR I COLOR D’ESTIU.

Entenem per transició ecològica com el necessari canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes. Cal que la transició ecològica sigui justa i que incorpori les imprescindibles transicions energètiques i climàtiques.

Aquest mes de juny ha estat ple de celebracions dedicades a grans temes inclosos en el concepte de la transició ecològica. El 5 de juny Dia mundial del Medi Ambient, el 8 de juny Dia mundial dels Oceans i el 17 de juny Dia mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera. Les  crides internacionals de Nacions Unides són una constant entorn a les temàtiques de la salut del planeta

Al juny arribem a l’equador de l’any, tanquem la primavera i encetem l’estiu. Enguany, ja les primeres calorades ens han fet sentir  l’abast de l’augment de les temperatures. Actualment Catalunya registra cinc episodis de calor més cada any que a mitjans del segle XX, i en els darrers 72 anys les temperatures han pujat 1,8ºC, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

Per sort sembla ser que la cultura ambiental ha quallat i s’ha posicionat en amplis sectors de la societat segons reflecteixen les conclusions d’un estudi sobre “Valores, actitudes y conducta medioambiental de los españoles” elaborat per la  Fundación BBVA a partir d’una enquesta a 4.500 persones, tot fent un treball de camp entre juliol i desembre de 2021. La ciutadania posa per davant la crisi climàtica al creixement econòmic. Els valors i les pautes ambientals arrelen a la societat. El 88% considera que el nivell de consum ajuda a activar l’escalfament. Tot i que només el 30% està disposat a renunciar al vehicle privat en els seus viatges d’oci i turisme[1].

El conjunt de les administracions mostren la seva voluntat d’arrenglerar els seus plans d’acció amb els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) pel 2030[2]. Formalment podem pensar que estem orientades cap a un futur esperançador en matèria de transició ecològica, però potser ni la velocitat dels projectes, ni la seva execució mostren sortides d’èxit. Cal un gran esforç social, empresarial, econòmic i polític per orientar vers a aquest “necessari  canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes”, tal com diem a l’inici d’aquest editorial.

Des d’aquests punts de vista hem encertat en la programació del Cicle de conferències i el mosaic d’experiències prèvies a l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural que enguany guardonaran experiències culturals, socials, ecològiques i econòmiques. La darrera de les sessions sobre La transició energètica  celebrada a Collbató a càrrec del periodista Antonio Cerrillo, també va comptar amb un excel·lent panel d’experiències, com ara les comunitats energètiques locals,  la Taula Ciutadana pel Clima Begues, la gestió forestal de la resina de Forest Baix de Vallirana, i l’experiència reivindicativa  de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i l’Hospitalet.

L’esplèndida intervenció de Cerrillo mostrà que,  avui per avui, són irreversibles alguns dels efectes del canvi climàtic respecte els oceans, el nivell del mar i les zones gelades. L’afectació de l’increment de temperatures incideix en les zones més vulnerables del planeta, així com en les persones més desfavorides,  l’increment de  les migracions i  la pèrdua de la biodiversitat. Un diagnòstic com el que planteja el panel (IPPCC)  d’experts del clima, fa necessàries solucions diverses vinculades a la descarbonització i a la substitució de combustibles fòssils. Aquests són reptes de dimensions planetàries que, aparentment, poden semblar inabordables, però calen per  aconseguir la neutralitat climàtica.

Ara més que mai és imprescindible la producció d’energia a través de fonts renovables, l’electrificació i entrar de ple en la reconversió del model productiu. És necessari  incidir en sectors com el de l’acer, el ciment i els fertilitzants. També cal posar el “planeta a dieta” ja que la producció d’aliments incideix en un 23% en les emissions, mentre que entre un 25% i un 30% dels aliments es desaprofiten. No admeten demores decisions governamentals potents com ara la plena implantació de les directives europees sobre les comunitats energètiques i sobretot cal superar el marc contradictori en el que ens ha sumit l’atac de Rússia a Ucraïna que té fortes repercussions en els preus dels combustibles i dels subministraments energètics.

Cal prendre consciència que la vida humana es desenvolupa en un planeta de recursos finits i que la limitació de gasos d’efecte hivernacle és un deure inajornable. Conseqüentment ja estem immerses en plena transició ecològica, però cal abordar-la de manera rigorosa i a escala internacional.

El camí vers l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural ens permet aprofundir des de l’expertesa i les experiències a un major coneixement i presa de consciència dels principals reptes culturals, socials, econòmics i ecològics.

Aprofitem aquest editorial per insistir novament en la presentació de candidatures que expressin l’enorme capital d’experiències que acumula una comarca que no està disposada a perdre el tren.

————————————

[1] https://www.lavanguardia.com/natural/20220605/8317418/dia-mundial-del-medio-ambiente-cambio-climatico-litoral.html

[2] https://genius.diba.cat/es/ods