L’ARTICLE DEL MES PER CARLES RIBA

Construir el nou futur

Vivim ancorats en un present que ja és passat i que ens impedeix construir el nou futur.

La vida és consubstancial en l’evolució del nostre planeta format fa 4.500 Ma (milions d’anys). L’atmosfera primitiva es componia majoritàriament de CO₂ (com la de Venus i la de Mart). Els primers éssers vius unicel·lulars sense un nucli diferenciat (procariotes, molts d’ells anaeròbics) van aparèixer fa uns 3.800 Ma, i inicien la fixació del carboni (C) de l’atmosfera en forma de matèria orgànica o de roques calcàries tot alliberant l’oxigen (O₂); d’aquesta manera, ara fa uns 2.400 Ma, l’atmosfera terrestre adquireix una composició amb nitrogen i oxigen relativament semblant a l’actual.

Els procariotes dominen la Terra durant més de 2.000 Ma fins a l’aparició dels eucariotes, ja amb un nucli diferenciat, i no és fins més recentment (entre -850 Ma i -650 Ma) que apareixen els primers éssers multicel·lulars alhora que es desenvolupen formes de vida aeròbies més eficients, avui dia majoritàries. Entre tant, la disminució dels gasos d’efecte hivernacle dóna lloc a les primeres grans glaciacions, la més severa de les quals és l’anomenada “terra bola de neu” (vers -700 Ma) en què el planeta enter es va cobrir de gel i la vida pràcticament va desaparèixer.

En els darrers 500 Ma llargs es produeix la gran evolució de la fauna i de la vegetació (primer, marines i, després, terrestres), amb grans esclats de vida però també amb grans extincions (cinc d’elles, massives) fins a la desaparició dels dinosaures (-65 Ma). Va ser en aquestes èpoques que es van formar els combustibles fòssils: primer els carbons a partir de restes vegetals (majoritàriament entre -320 i -100 Ma) i més endavant els hidrocarburs (des de -200 Ma) en base a restes d’animals marins.

A partir d’aleshores comença l’era terciària on predominen els mamífers. Els homínids no arriben fins fa 4,5 Ma, l’home sapiens viu en els darrers 130.000 anys (0,130 Ma) i les civilitzacions humanes que es desenvolupen amb l’agricultura i la ramaderia tenen lloc després de la darrera glaciació, ara fa uns 10.000 anys (0,010 Ma). I, des de fa uns 200 anys, primer el regne Unit, Europa i els Estats Units i, més endavant el món sencer, hem après a utilitzar els fòssils com a font d’energia i els humans ens hem llançat a consumir-los a raó d’un milió de vegades més ràpid que no es van produir. Són finits i ja estem iniciant el seu declivi.

S’acaba, doncs, l’era dels fòssils i de tota la construcció mental associada, però hi ha vida més enllà. És més, tenim tot una civilització humana nova per construir, apassionant, que certament requerirà esforç. Cal que ens tornem a connectar amb la naturalesa i la resta d’éssers vius. Hem desencadenat un canvi climàtic difícilment reversible, però també tenim capacitats d’adaptació.

A títol d’exemple exposo alguns dels ancoratges mentals que cal superar:

1. L’economia només funciona si creix (??)

En un món finit, hem de revertir aquest concepte. Per descomptat, hi hauran activitats que creixeran i altres que disminuiran, però totes elles han d’estar proporcionades a les capacitats metabòliques del planeta

2. Més del 70% de la població mundial viurà en grans ciutats el 2050 (??)

Sense l’aportació energètica dels combustibles fòssils, el metabolisme de les grans aglomeracions urbanes (alimentació, aigua, energia, residus, mobilitat interior, etc.) esdevindrà molt problemàtic. A més, la població urbana acaba perdent el contacte amb els elements de la seva sostenibilitat. Probablement caldrà la recolonitzar els àmbits rurals, ara amb eines de comunicació i de mobilitat molt més eficients que en èpoques anteriors.

3. Cal l’automatització (digitalització) de tots els processos (??)

L’automatització és i ha estat certament una línia de progrés, normalment amb increment de les aportacions d’energia i materials i sovint amb l’eliminació de llocs de treball. Caldrà repensar aquests processos en benefici de les persones i de la societat. En moltes ocasions l’automatització ha originat desigualtats (en concentrar la riquesa i expulsar mà d’obra), ha minvat la qualitat dels serveis i ha disminuït la resiliència davant d’eventualitats adverses.

4. Les inversions han de tenir períodes de retorn curts (no més enllà de 15 mesos) (??)

En un marc mental de guanys ràpids (gràcies a l’energia barata dels fòssils), s’ha imposat el criteri que els períodes retorn de les inversions han de ser breus. Però la vida i dels processos naturals (i, amb ells, les energies renovables) tenen els seus ritme, generalment molt més lents. Per construir el nostre futur, cal invertir en els nous sistemes renovables (independentment dels temps de retorn) ja que són les bases del sosteniment del nostre demà.

Carles Riba Romeva
President del CMes i membre de Junta del CECBLL.