L’ARTICLE DEL MES PER CARME FIGUERAS

LA RÀDIO ESTÀ VIVA 

Aviat farà un segle dels inicis de la ràdio a Catalunya amb Ràdio Barcelona i Ràdio Associació. La ràdio ha estat un mitjà de comunicació de masses que ha perdurat viu en el temps, adaptant-se als canvis tecnològics i socials que, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, han estat incommensurables.

La ràdio ha estat font d’informació, d’entreteniment, de propaganda, de cultura i d’educació, sempre lligada al temps polític i a les transformacions socials. Com a mitjà de comunicació que és, assequible i proper, la ràdio ha anat de la mà dels temps, dels batecs i dels anhels de la ciutadania. Des dels seus inicis en plena dictadura de Primo de Rivera, en la Primera i la Segona República, durant els temps convulsos de la Guerra Civil espanyola, en el llarg període de la dictadura franquista i, també, amb  la ràdio des de l’exili (com ho va ser la Pirenaica, “La Pire”, des d’on retransmetien en català republicans com Victòria Pujolar, de qui el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es fa ressò aquest febrer amb l’exposició commemorativa de la seva memòria), en l’època de la transició, fins als més de quaranta anys que portem de democràcia.

La ciència i la tecnologia han fet grans progressos en cent anys. Ones curtes, mitjanes o llargues, la freqüència modulada, la digitalització, les plataformes OTT… La ràdio com a aparell de vàlvules al voltant del qual s’ajuntaven les famílies al menjador de casa és història ben llunyana.

Ara és l’època del podcast, de la ràdio per Internet a través de múltiples aparells i de plataformes. Pots escoltar els teus programes preferits quan vols i, fins i tot, els pots veure. La ràdio, però, continua sent un mitjà de rigorós directe quan ho desitges, que et desperta al matí o t’acarona a la nit, que et posa en marxa mentre esmorzes o et vesteixes, que continues escoltant des del cotxe o des del transport públic quan vas cap a la feina o quan en tornes. Respecte d’altres mitjans de comunicació socials, la ràdio continua sent per a moltes persones la més propera, la que forma part de la seva esfera més íntima i quotidiana.

Anys enrere, quan la digitalització ja es veia com un fet, van ser molts els qui li auguraven poca vida, al mitjà radiofònic, però s’equivocaven. Les darreres dades de finals del 2021 ens mostren que a Catalunya s’escolta diàriament la ràdio en format tradicional una mitjana d’1 hora i 37 minuts de dilluns a diumenge i la seva penetració és del 56,4% de la població catalana, xifra gens menyspreable. Cert és que la televisió té una penetració del 81,6% i que la d’Internet, la més elevada, és del 89,1%.

Un darrer apunt: la importància que té la ràdio en la comunicació més local. Les notícies del poble, del barri o de la comarca, l’activitat municipal, la cultura més propera, la veu i les reivindicacions de les entitats socials, veïnals o culturals, tenen en la ràdio local el seu espai de relació i de difusió de les seves activitats. La ràdio esdevé un agent de cohesió social i de convivència.

 

Carme Figueras Siñol
Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i membre de la Junta del CECBLL