L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Dones i guerra: nous rols de les dones. L’acollida de població refugiada al Baix Llobregat durant la Guerra Civil (1936-1939). 

Les dones i les guerres

A totes les èpoques històriques les dones s’han preocupat i han pres posicions enfront les guerres, malgrat que la seva veu no ha estat escoltada. La societat patriarcal ha reclòs la dona a l’àmbit domèstic, als rols de mare i esposa, i ha reservat l’espai públic, de presa de decisions, d’activitats econòmiques i de la política als homes.

La guerra respon a la concepció patriarcal de la societat, es poden argüir causes econòmiques o polítiques, però són pretextos per desenvolupar enfrontaments armats. La societat patriarcal defensa la guerra com protecció a la família, a la propietat, al territori o al regna i són els homes, els senyors feudals i cavallers en el món feudal o els exèrcits professionals en el món modern o contemporani, els qui fan la guerra i són reconeguts per les seves gestes armades i per la seva valentia.

Així, la història de les guerres és la història tradicional dels fets excepcionals en els que tan sols compten els homes poderosos i importants: els reis, els nobles, els generals…La història de les guerres és la història dels homes, que ha oblidat les dones i que, sobretot, les ha invisibilitzat. La història de les guerres no és la història que han fet les dones, és la història que han sofert les dones.

En el món medieval els reis, els nobles, els cavallers vivien per la lluita armada, per fer la guerra i exercien la violència de gènere sense miraments, amb les dones pobres del propi bàndol i amb les dones dels enemics. D’aquella època ens ha quedat la frase que defineix les dones com objectes sexuals i reflecteix la visió de la societat patriarcal de les dones com a “descans del guerrer”.

Els exèrcits, medievals i moderns, estaven integrats exclusivament per homes, però les guerres han involucrat a les dones, que sovint acompanyaven els exèrcits per resoldre temes quotidians fent tasques d’avituallament i de cura, per satisfer-los sexualment (soldaderes, prostitutes) i, a vegades, feien accions militars defensives com la defensa de ciutats assetjades. Difícilment trobem dones en actituds militars ofensives: dirigint exèrcits o prenen decisions, com van fer algunes nobles i reines medievals o alguna dona excepcional com Joana d’Arc.

A finals del segle XVIII, la Revolució Francesa fa evident la presència de dones a les lluites dels carrers i a les assemblees reivindicant la igualtat de gènere, però les guerres continuaren sent un territori masculí.

El món contemporani ha tecnificat la guerra. En alguns països les dones són admeses als exèrcits, però els valors de la societat patriarcal i la violència de gènere no han desaparegut, tenim l’exemple recent de la Guerra dels Balcans. Al nostre entorn no hi ha guerres en el sentit tradicional, però la violència de gènere encara és ben viva, la prova és l’enorme quantitat de dones que aquí i arreu d’Europa moren en mans de les seves parelles i/o són maltractades. Molt sovint, les dones són encara percebudes com un objecte propietat de l’home, tal i com es concebia en la societat patriarcal.

Les guerres del segle XX han facilitat canvis a la condició femenina. 

La Primera Guerra Mundial va començar a trencar les fronteres entre l’espai privat/domèstic femení i l’espai públic ocupat pels homes. Amb els homes al front les dones van ocupar l’espai públic i van assumir llocs de treball per adaptar la producció a una economia de guerra. I mentre continuaven tenint cura dels fills i tiraven endavant les famílies. Un cop acabada la guerra moltes dones tornaren a ser recloses a l’àmbit domèstic.

Malgrat tot, el sotrac de la guerra va provocar canvis en la manera de vestir: comencen a utilitzar-se els pantalons encara que el seu ús es va generalitzar més tard, i també canvien els pentinats, en el període d’entreguerres es quan es va posar de moda el tall de cabell a la garçon.

La Segona Guerra Mundial, o guerra total, va  trencar quasi del tot la separació entre l’àmbit privat –femení- i el públic –masculí-. Les dones es van incorporar a l’espai públic no només en activitats econòmiques, també es van convertir en resistents actives que al costat dels homes participen en accions contra l’ocupació nazi. A vegades utilitzaven estratègies femenines com fer algun treball anant a comprar al mercat, protegir soldats i resistents,… Anna Bravo denomina aquestes actituds “altruisme maternal” o “maternitat estesa”. Aquests compromisos evoquen els que, més endavant, seran accions de reivindicació pública de les dones familiars dels desapareguts de les dictadures sud-americanes a partir del seu rol de mares i àvies, com Las madres de la plaza de Mayo a l’Argentina.

Reinterpretar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en clau femenina: el cas del Baix Llobregat

La Guerra Civil Espanyola, situada entre les dues grans guerres del segle XX, és un assaig dels nous rols que tant al front com a la rereguarda varen realitzar les dones durant la Segona Guerra Mundial, assumint responsabilitats públiques a la rereguarda com fer de regidores d’ajuntaments o de ministra, o  assegurant la producció d’una economia de guerra i, en definitiva, ocupant l’espai públic fins aleshores reservat als homes.

La guerra civil va servir per provar les noves armes alemanyes en territori espanyol bombardejant per primera vegada la població civil, bombes que queien sobre dones que feien de pal de paller de la vida a la rereguarda, i, en canvi, coneixem poc els diferents papers que aquestes dones varen jugar durant la contesa bèl·lica.

Ens cal rellegir la història de la guerra civil en clau femenina per obrir nous horitzons interpretatius dels processos històrics i enriquir la nostra comprensió global de la dinàmica històrica.

En la línia del llibre de Mary Nash (Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil) i seguint les petjades de Carmen Garcia-Nieto quan entrevistava dones de líders sindicals del Baix Llobregat, hauríem de saber captar el protagonisme social de dones anònimes que durant la guerra asseguraren la supervivència a la rereguarda. No es tracta de fer d’una història política que recuperi accions de dones rellevants que s’enfrontaren amb la societat patriarcal, sinó de reconstruir una història social que capti les matisacions i els canvis –però també les continuïtats- d’una experiència col·lectiva i donar la veu a persones senzilles, analitzant el protagonisme que les dones assumiren durant la guerra civil i, específicament, en relació a la població refugiada.

Els arxius de la nostra comarca disposen de fonts abundants per estudiar aquests nous rols que les dones del Baix Llobregat assumiren durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tan al front com a la rereguarda. Les fonts utilitzades per a reconstruir la presència de població refugiada als pobles del Baix Llobregat són les llistes, censos, certificats de refugiats, correspondència i altres fonts d’aquells anys com ara les actes dels ajuntaments. Les informacions que ens faciliten són nombroses, perquè els refugiats tenien dret a un subsidi de dues pessetes/dia i a targes de racionament i a les autoritats municipals els interessava presentar correctament la documentació a l’administració.

Quan va esclatar la guerra, durant l’estiu del 1936, els rols tradicionals de la dona foren posats en qüestió per la mobilització revolucionària i les milicianes feren la seva aparició. Al setembre, tres mesos després les dones foren relegades de nou als papers tradicionals, tot i que algunes varen desobeir i van continuar al front. Les crides a l’heroïcitat femenina eren per sublimar el seu paper de mares o esposes. A finals del 36 estava clar: les dones a la rereguarda i els homes al front

Comencen a existir estudis globals sobre els desplaçats que durant la guerra varen trobar asil a la rereguarda catalana. La quantitat, la procedència i els ritmes d’arribada van variar al llarg dels tres anys. Es calcula que a finals de la guerra a Catalunya hi havia un milió de població desplaçada, el que significa un 25% de la població total. L’any pitjor fou el darrer, el 1938, quan el seu nombre era més elevat i la manca d’aliments més aguda.

Al Baix Llobregat moltes dones que només havien fet treballs domèstics varen començar a treballar fora de casa. Ho feien per necessitat i per garantir la producció d’una economia de guerra i els serveis a les persones (sanitat, educació, acollida,..). Varen alimentar i cuidar als homes grans i els infants de la rereguarda, van organitzar recollides d’aliments i roba per la població refugiada i varen possibilitar la subsistència de la població en condicions molt adverses. Podem afirmar que les dones van projectar el rol de mare a tota la comunitat, que varen practicar “altruisme maternal” o la “maternitat estesa”.

En les diferents onades de població refugiada que arriben a la comarca s’observa com les dones assumeixen responsabilitats noves: les dones refugiades són caps de família, funció fins aleshores exclusivament masculina. Les dones dels pobles del Baix Llobregat fan funcionar les fàbriques i fan de pageses, acullen a la població desplaçada per la proximitat als fronts de guerra i, en definitiva, les dones amb el seu esforç i coratge fan possible la supervivència a la rereguarda.

El que va passar al Baix Llobregat entre el 1936 i 1939 amb l’acollida de població refugiada és reflex d’un aspecte poc conegut de la Guerra Civil. Coneixem l’exili del 1939, en canvi la constant arribada de desplaçats de guerra a la rereguarda és un aspecte força desconegut.

El terme refugiat no és el més adequat per denominar els desplaçats de guerra que varen arribar a la comarca. Un refugiat és una persona que ha trobat asil i protecció en un altre estat a causa d’accions de guerra o per persecució política, i els que arribaven al Baix Llobregat eren evacuats de guerra o de desplaçats. Però, durant la Guerra Civil els organismes oficials utilitzaren quasi sempre el terme refugiat per denominar les persones que a causa de la proximitat del front o pels bombardejos feixistes sobre la població civil foren evacuades i traslladades a altres indrets de l’estat espanyol. Els organismes oficials que van organitzar les diferents evacuacions es denominaven Comitè Central d’Ajut als Refugiats, Comissariat d’Assistència als Refugiats o Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats, situat a Roses del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat). Això explica que refugiat s’utilitzi com a sinònim de desplaçat o evacuat de guerra.

Els canvis de rol de les dones del Baix Llobregat i de les dones refugiades que trobaren aixopluc a la comarca amb els fills i avis que les acompanyaven, van fer possible la supervivència col·lectiva a la rereguarda. Aquest és un tema que en el futur caldrà investigar més i aprofundir-hi. Caldrà també conèixer quantes milicianes hi va haver a la comarca i quina perfil tenien. I, en síntesi, hauríem de reinterpretar la història de la comarca durant la guerra civil en clau femenina per esbrinar els canvis i transformacions que afectaren als rols de les dones a la comarca.

Gemma Tribó Traveria
Historiadora

 

Fotografia amb llicència Creative Commons