L’ARTICLE DEL MES PER ELENA EMBUENA

TORNAR A L’ESCOLA

Durant tota la meva vida laboral a l’ensenyament públic, el dia 15 de setembre ha estat una data important. L’inici de curs ha representat sempre un día especial. Era igual si començava en una nova escola o era la mateixa d’altres anys, si tenia a l’alumnat del curs anterior o era un grup diferent; no importava si havia d’impartir les àrees que tenia més per la mà o si m’havia hagut de preparar una nova programació o, fins i tot, si per l’organització del centre em canviaven de nivell o de cicle. En qualsevol cas, tot era emocionant i il.lusionant, les noves experiències s’obrien davant meu i m’oferien l’oportunitat de seguir aprenent i compartint.

Com la majoria de docents, cada curs he invertit hores i hores a llegir noves aportacions que s’havien desenvolupat per fer més entenedor algun aspecte del currículum, a formar-me en noves metodologies o adaptacions per atendre la diversitat. He assistit a cursets per poder incorporar a l’aula les tecnologies que tan han canviat la nostra vida quotidiana. Tot, amb l’ànim d’oferir a l’alumnat una escola més a prop del que és la societat, que realment els ofereixi la igualtat d’oportunitats, tenint en compte que les desigualtats són moltes i molt diverses i que l’escola ha de propiciar l’equitat.

Però les intencions no són sempre fites aconseguides, malauradament l’escola com a institució és molt rígida i sovint es fa molt difícil, quan no impossible, realitzar canvis prou importants per a que realment donin resposta a cada persona en la seva individualitat.

Crec que això s’ha pogut apreciar molt més aquest 2020 que estem vivint de manera tan diferent.
Han passat moltes coses dins de cada casa, en relació als aprenentatges, a les famílies i a les escoles.
M’he trobat amb mares preocupades perquè les criatures perdrien el curs amb tants mesos sense anar a escola i jo els hi deia que tenien la gran oportunitat d’aprendre coses diferents, que de ben segur els hi serviria per a la resta de la seva vida. Coses irrepetibles que també, com a persones adultes, hem aprés i hem viscut i que mai no ho haguéssim arribat a imaginat.

A nivell familiar hi hagut pares i mares que desconeixien què feia el seu fill o filla a l’escola perquè havien delegat la seva formació totalment i potser ara senten una major implicació; o bé les famílies que s’han trobat que l’escola no ha cobert les seves expectatives i potser, fins i tot, es plantejaran algun canvi de centre.
Infants que han pogut gaudir de passar més temps amb els seus pares o mares, realitzant activitats conjuntes que mai no havien fet.
També s’han evidenciat les diferències, el fet d’haver de compartir espais petits, no disposar dels mitjans tecnològics necessaris, els conflictes latents o els derivats d’una convivència forçada.

Pel que fa als centres educatius, la manca de directrius clares ha generat tota una varietat d’actuacions, des de mestres que han après més informàtica que en milers de cursets i han dedicat un munt d’hores a mantenir el contacte amb el seu alumnat, fins a docents que no han ni cobert l’expedient. Des d’equips docents que han treballat colze a colze fins a mestres que s’han trobat en la més absoluta soledat.

Potser tot això ens ha de fer reflexionar de la importància de tornar a l’escola, preguntant-nos si el nostre sistema social obliga el retorn a l’escola perquè hem de tenir els infants ocupats per raó dels horaris laborals de les mares i els pares o realment l’escola es la que dóna formació i educació?
Ara més que mai ens hem de plantejar les funcions de l’escola com a institució i adonar-nos que existeixen altres alternatives educatives.

Tornem a l’escola, però fem-la diferent!

Elena Embuena
Mestra d’ESO jubilada
En actiu com a voluntària lingüística de català i castellà per a persones estrangeres
Sòcia del CECBLL