L’ARTICLE DEL MES PER JOANA LLORDELLA I BLANCA MAMPEL

Marcel·lina Pascual, una víctima invisible de la guerra?

Quan vam iniciar la recerca sobre Marcel·lina Pascual, ens imaginàvem que seria una represaliada més, d’aquelles que van haver d’exiliar-se a França, però no va ser així.

Els que ens dediquem a la recuperació de la memòria històrica a través de la història oral, sovint  empatitzem amb aquestes persones de tal manera que en ocasions aconseguim humanitzar aquelles xifres que, de tant repetides, potser ja no ens impacten. Ens referim en general a  les biografies de persones represaliades i exiliades en finalitzar la Guerra Civil però de les dones en concret.

Les dones sempre sembla que han jugat un paper menys destacat i, per tant, han sofert menys repressió. La raó és múltiple, als documents són molt sovint oblidades. Fins i tot quan intentem fer censos segons la professió, són nombroses les ocasions en què les dones figuren que no treballen, tot i que sabem per la història oral dels nostres informants que no era així. Es dona sovint el cas de dones que regentaven un establiment de la seva propietat però, en registrar l’empresa, aquesta anava a nom del marit, o el cas de les dones pageses, modistes o d’altres oficis “femenins”, elles no treballaven. Així que ja d’entrada, no podem fer cas cent per cent de censos i d’altres documents.

Si sortim de casa nostra i anem als arxius francesos també ens podem trobar aquesta dificultat; per un cantó, a l’entrada dels exiliats espanyols a França, coneixem que se separen els homes de les dones i criatures. Així doncs, sovint localitzem el marit en un camp però a elles, és com si no hi fossin. És més difícil. Per altra banda, ens trobarem amb el cas de dones que, en casar-se amb un francès adoptaran el cognom d’aquest. És per això que sovint són confoses amb franceses i que, si no coneixem el cas en concret, perdrem el temps buscant el cognom de soltera. També hi ha dones que van adoptar el nom de resistent en francès o van afrancesar el seu.

Entre juny de 1942 i juliol de 1944, més de mig milió de treballadors francesos van anar a parar forçosament al Reich. El concepte de treballador esclau i treballador voluntari en un context com el de la 2a Guerra Mundial, creiem que és difícil de delimitar, de tota manera, el cas que avui analitzarem no el podem considerar forçat, segons la documentació.

La història dels deportats i deportades espanyoles és una història de vençuts, doblement, primer a la guerra d’Espanya i posteriorment a França, el 1940. A la comarca del Baix Llobregat en tenim 97 de moment però ho hi figura cap dona. Aquesta podria ser també la història de la Marcel·lina Pascual, segurament, perquè a hores d’ara no hem pogut localitzar en cap arxiu dades que ens expliquin el motiu pel qual la trobem a França primer i a Alemanya posteriorment.

El nom de Marcel·lina Pascual Bertrolí figura als arxius Arolsen, un centre internacional de persecució nazi amb la col·lecció més extensa de documents sobre les víctimes i els supervivents del nacionalsocialisme del món. Tot i així, no es pot considerar com a deportada ja que no va estar reclosa en un camp de concentració nazi, tot i que treballà per a una empresa alemanya relacionada amb el poder nazi.

Podríem suposar que la Marcel·lina, com va passar a molts refugiats de la Guerra Civil espanyola, per poder sobreviure i que no la retornessin a Espanya, va ser contractada per una empresa francesa de les que reclutaven treballadors per als alemanys.

Així doncs, passem de la hipòtesi de deportada a hipòtesi de mà d’obra esclava (perquè d’alguna manera pensem que s’hi veu forçada). Davant el dubte, fem la consulta a Rosa Toran[1], historiadora especialitzada en el tema, i li plantegem el cas. Ens comenta  que no podem considerar-la treballadora esclava dels nazis perquè té un contracte. Tot i així, pensem, com el professor  Antonio Muñoz Sánchez, que els límits entre treball forçat i lliure en la França ocupada són difusos[2]. No hem tingut la manera de saber amb la documentació de la qual disposem, si la nostra protagonista va anar a Alemanya per pròpia voluntat o ho va fer forçada per les circumnstàncies. Tanmateix, encara que hagués estat lliure, això no significa gran cosa ja que des del 1942 els alemanys recluten massivament treballadors i treballadores per a les seves fàbriques, a més, han enfonsat a propòsit l’economia dels països perquè hom es vegi forçat a emigrar.

Podem suposar que la Marcel·lina no tenia un treball estable a França i, per tant, passava dificultats, com la majoria d’exiliats i emigrants, i això l’obligarà a emigrar a Alemanya.  A més a més, el fet que ella retorni a la fàbrica de Schkopau –sembla que per pròpia voluntat– indica que a França no tenia bones perspectives, sinó, com ens podem imaginar, una dona amb una criatura tan petita mai se l’hagués jugat. Tenim una altra incògnita que potser ens resoldria els dubtes: Qui era en Simon?

Marcel·lina Pascual Bertrolí –suposem que es va casar i va prendre el cognom del marit, Simon, com és tradició a França, on residia en el moment de ser enviada a treballar a Alemanya– va néixer a Esparreguera el 27 de juliol de 1919[3] i va morir a Saint-Génis (Pyrénées-Orientals, Languedoc-Roussillon) el 25 de maig de 2000; era filla de Jaume Pascual Company, jornaler de Garcia, municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre,  i Consol Bertrolí Sastre, natural de Mora d’Ebre. La família vivia  aleshores al carrer de Ferran Puig, núm. 67 d’Esparreguera. Els avis eren Josep Pascual, Maria Piñol, Josep Bertrolí i Mariana Sastre.[4]

La documentació referent a la nostra protagonista, tal com hem explicat anteriorment, es pot localitzar a l’Arolsen Archives (Collections), on s’hi troba informació sobre els estrangers fitxats al territori del  Reich[5]. També hem aconseguit informació als  documents d’arribades i sortides de la comunitat de Ruhpolding[6]. Segons aquests, na Marceline Simon, provinent de Lespignon, França[7], va anar a treballar com a ajudant de cuinera a l’empresa Buna Werke de Schkopau, prop de Halle i Leipzig, a uns 200 quilòmetres a l’oest de Berlín, entre el gener i octubre de 1943.

Llistat de treballadors i treballadores de l’empresa Buna Werke provinents de França. Arxiu Arolsen.

En el següent document podem comprovar que l’inici d’aquest contracte va ser també per a molta gent que provenia d’una zona molt propera situada a Sud-Est de França. Hem de pensar que parlem d’un període, durant la Segona Guerra Mundial, en què França es troba ocupada pels nazis i s’ha establert el conegut com a Govern col·laboracionista de Vichy, que governà França des del juliol de 1940 fins l’agost de 1944. De fet, el document anterior fa referència a l’ocupació dels americans, que és quan la retornaran a la seva “pàtria” per qüestions sanitàries: Rückführung in die Heimat nach Besetzung durch Amerikaner abtransportiert inhaftiert.

Fitxes on s’especifica l’acomiadament de Marcel·lina Simon de la Werk Schkopau. Al revers les dates de control de l’atur del 14-10-43 al 6-7-44. Arxiu Arolsen.

Sabem que el contracte de la Marcel·lina era per fer de cuinera a la Werk, i coneixem que a la planta on treballava ella es produïa combustible líquid i goma sintètica per a l’exèrcit alemany, un tipus de cautxú sintètic anomenat “buna”, i que també va subministrar productes químics per a l’exterminació massiva dels “enemics del règim”.

Marcelina Simon va quedar embarassada quan estava treballant en aquesta planta i, quan ho descobreixen (no s’especifica de quants mesos),  la conviden que retorni a l’oficina de treball que la va contractar, o bé  al seu lloc d’origen, en aquest cas a França, perquè ells no la  volen continuar mantenint a la feina en aquest estat. Anirà a França, tindrà la criatura, i el 1944 retorna  a l’empresa però aleshores no la van admetre.

En el full de transferència de la nostra represaliada hi podem llegir les dades personals d’aquesta i de l’empresa on treballarà com a cuinera amb un contracte de treball de seixanta hores setmanals durant dotze mesos[8] i que treballa a 0,45 RM (marcs) per hora. L’allotjament era gratuït i el cost diari de manuntenció era de 1,20 RM.

Destaquem el tracte d’apàtrida en la documentació, tot i ser espanyola de naixement i resident a França, perquè el règim de Franco els va convertir en apàtrides quan, a les converses que va mantenir Ramon Serrano Suñer, Ministro de Gobernación español, amb Adolf Hitler i d’altres governants alemanys, durant  la setmana del 22 al 27 de setembre de 1940, aquest els comunicà que els republicans empresonats no eren espanyols.

Full de transferència de Marceline Simon des de Limoges (França), 6-1-43. Arxiu Arolsen.

Qüestionari de l’empresa Buna-Werke. Arxiu Arolsen.

Dades sobre el salari de Marceline Simon 23-1-43. Arxiu Arolsen.

Com podem veure en el document de més amunt, la Marcel·lina en realitat cobrava 22,50 marcs setmanals, dels quals 10,50 eren per a les despeses. Ella vivia en una casa comunitària amb altres treballadores.

Avís de baixa de Marceline Simon a Werk Schkopau del 11 d’octubre de 1943. Arxiu Arolsen.

Certificat on figuren les dates d’alta i de baixa. Arxiu Arolsen

Acomiadament de Marceline Simon, Schkopau, que inicia l’atur el 14-10-43. Arxiu Arolsen.

Tot i que sabem que la nostra represaliada va ser acomiadada per estar embarassada, i que en l’època que vivien no era necessària cap justificació, és curiós que es parli de “mit zustimmung”, amb consentiment. L’empresa volia mantenir les aparences de cara la resta del món, potser.

Document emès per  l‘oficina de treball Halle (ciutat de l’estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya), concretament a la Delegació de Merseburg. 27-3-1944. Arxiu Arolsen.

Segons el document anterior, emès per l’oficina de personal de treballadors, Marceline Simon havia de marxar a França[9] el dia 14-10-1943, a causa del seu embaràs, amb el consentiment de l’oficina de treball de Halle, Delegació de Merseburg. Com hem dit anteriorment ella va retornar amb el seu nadó als Tallers Buna. Malgrat tot, l’empresa la rebutja als seus tallers perquè no té guarderia o condicions per a nadons.

L’escrit anterior al·lega per al seu retorn a França que la senyora Simon no va ser contractada pels nostres representants a França i, per altra banda, nosaltres no hem rebut cap encàrrec per a la seva contractació.

Comunicat dirigit a les oficines de propaganda nazi de Beziers(França) del dia 6 de juliol de 1944, segons la qual, el 14 d’octubre de 1943, Marcel·lina Simon és acomiadada. Arxiu Arols

Joana Llordella i Blanca Mampel

—————————————————-

[1] Consulta efectuada per Joana Llordella a la conferència “Dones resistents i deportades”, celebrada el dia 15 de febrer de 2021 a Barberà del Vallès.

[2] Conversa telemàtica efectuada per Joana Llordella amb el professor, novembre 2021.

[3] Segons consta a la partida de naixement registrada al Jutjat Municipal d’Esparreguera (no apareix al padró municipal) i a la documentació dels arxius Arolsen.

[4] Hem contactat amb familiars residents a Esparreguera i, tot i que reconeixen el nom, no en saben res de la seva trajectòria.

[5] https://arolsen-archives.org/en/search-explore/search-online-archive/ [data de consulta, gener de 2021]. El codi de referència és 7648000 i el número de document és 22642.

[6] El codi de referència és 10003716 i el número del document, 359. Ruhpolding és una municipalitat de Baviera, Alemanya.

[7] Lespinhan és un municipi  del Llenguadoc, situat en un districte de Béziers, al departament de l’Erau (al document ho posa en francès, Hérault).

[8] Tot i que ella no els va treballar a causa del seu embaràs.

[9] En teoria retorna a França però és possible que no ho fes i per això, un cop té la criatura, torna a demanar feina a l’empresa, que li és denegada, però d’això no en tenim proves, és tan sols una hipòtesi.