L’ARTICLE DEL MES PER ORIOL ESTELA

Menjar millor per un planeta més sa i sostenible

Enguany celebrem que Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, un reconeixement atorgat per la FAO en el marc del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, establert l’any 2015 i que actualment han subscrit ja més de 200 ciutats de tot el món.

Inspirat en aquest Pacte, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va impulsar la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), que ha de servir com a base per a l’estratègia a seguir entorn a les polítiques alimentàries i com un dels pilars fonamentals del Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic metropolità que s’està elaborant en aquests moments a través d’un procés participatiu anomenat “Barcelona Demà”.

És en aquest context en el que s’ha forjat una nova col·laboració entre el PEMB i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per oferir un cicle de conferències al voltant de diversos temes relacionats amb l’alimentació saludable i sostenible.

L’alimentació ha jugat un paper central en el desenvolupament de les ciutats al llarg de la Història, però avui en dia, a més, resulta clau per fer front a alguns dels reptes fonamentals de la nostra societat, com el canvi climàtic. En aquest cicle hem après que la crisi climàtica té una resposta en l’àmbit alimentari en el que anomenem “dietes de salut planetària”, en el benentès que canvis en els hàbits dietètics poden contribuir a assolir canvis en positiu a gran escala. El que posem al nostre plat importa.

També hem confirmat que la salut de les persones i la del planeta van de la mà. El millor per les persones és també el millor per al planeta. Sabem, així, que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort, i que aquestes guarden una relació molt estreta amb els hàbits alimentaris inadequats, com ara l’excés de proteïnes animals i de calories “buides”, que són precisament els aliments que deixen una major empremta ecològica. Una dieta adequada seria la dieta mediterrània amb una major incorporació de vegetals, per exemple, tot i que el millor seria adequar molt bé les dietes a les característiques de cada persona: el seu metabolisme, l’etapa de la vida en la que es troba, factors ètnics, el lloc on es viu o l’herència genètica.

Igualment, hem après que a Catalunya es malbaraten uns 35kg d’aliments per persona i any, i que la carn, la fruita i les verdures encapçalen el rànquing d’aliments que acaben a la brossa. Les estratègies per reduir el malbaratament, doncs, són imprescindibles per reduir la petjada de carboni de l’alimentació

Finalment, hem constatat que el gènere creua de manera transversal tots els eixos de desigualtat amb relació amb l’alimentació malgrat, com en altres àmbits de la vida, ens falta informació segregada per gènere en la majoria d’indicadors.

En definitiva, moltes lliçons a aprendre al voltant de com ens alimentem i com la manera que ho fem impacta la nostra salut i la del nostre entorn. Una confirmació de la necessitat d’adoptar una mirada comuna i emprendre accions compartides com les que proposa la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

 

Oriol Estela Barnet
Coordinador general
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona