L’ARTICLE DEL MES PER ÒSCAR RANDO

El Baix també necessita Esperanzah

L’últim Festival Esperanzah , celebrat del 13 al 15 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat, va comptar amb la presència de més de 23000 persones, que durant tres dies, van omplir concerts, representacions teatrals, conferències i tallers. Totes aquestes activitats, van estar centrades en l’economia social i solidària, en aquesta altra economia que pretén situar a les persones i el nostre capital natural, al centre del fet econòmic com un element determinant per avançar cap a l’altre món possible.

Després de 9 edicions, Esperanzah, la festa de l’economia solidària de Catalunya, s’ha consolidat com un espai festiu, en què famílies, joves i menys joves, poden entrar en contacte amb una forma d’entendre l’economia, que tot i apostar per una “cocció lenta”, ja representa més del 5% del PIB català.

Deia Galeano que la utopia servia per caminar, i després de gairebé 10 anys que aquest festival atípic i utòpic comencés caminar, s’ha convertit en un veritable motor de canvis al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Un festival que es sent hereu de les lluites sindicals i veïnals que allà pels 70 van posar contra les cordes al franquisme i van contribuir determinantment a una transició que acabaria amb 40 anys de dictadura.

La idea de trànsit  hauria d’estar sempre present en les nostres vides, i el festival Esperanzah va néixer com una eina de transició, ja que mai va pretendre ser un festival a l’ús. Va voler, des dels seus orígens, posar el que podria suposar una gran mobilització a través de la cultura, al servei dels necessaris canvis que necessitava un barri com el de Sant Cosme, el nostre poble, la nostra comarca o el nostre món.

Ara, gairebé després de 10 anys, els primers resultats d’aquesta aposta comencen a prendre forma a través d’un dels ecosistemes locals d’economia social i solidària més actius de Catalunya. Sant Cosme està deixant de ser aquell supermercat de la droga, per esdevenir espai d’ebullició de projectes d’economia social i solidària.

M’agrada fer broma amb la idea del Sant Cosme Valley, amb la idea que confronta les valls del silici i de la tecnologia posada al servei del capital econòmic, davant de la idea d’un barri que intenta construir nous models econòmics que aposten per construir societats més justes, solidàries i sostenibles; i en aquest sentit hauríem de plantejar-nos si aquest Sant Cosme Valley, que és un dels extrems de la nostra comarca, podria servir d’inspiració perquè la nostra comarca iniciés una nova transició, un nou projecte col·lectiu i il·lusionant que ens permetés seguir avançant cap a aquesta altra societat, que no per ser utòpica, deixa de ser possible i necessària.

Les transicions són una oportunitat i poden suposar un renaixement, però cal treballar aquestes noves oportunitats, i no és fàcil, ja que en aquest moment històric estem en minoria, i com bé sap aquesta comarca, el que es guanya amb lluita, sense lluita es perd. Per això és important mirar enrere i reconèixer-nos en aquella comarca que moltes dones i homes van començar a somiar fa 40 anys, i que a força de lluita i consensos, van transformar una realitat que estava predestinada a ser un suburbi de la gran Barcelona, un territori oblidat.

Encara que resulti difícil d’entendre, les companyes del CECBLL m’havien demanat un article per a parlar del festival Esperanzah, però el festival Esperanzah, no és un festival a l’ús i parlar de Esperanzah, per sobre de tot, sempre és parlar de transformació a través de la construcció col·lectiva, de mutualisme, de solidaritat, d’amor i respecte per la terra que ens acull i per les persones i éssers vius que l’habitem i, sobre tot, de l’altre món possible que estem construint ja des dels nostres barris i pobles i per tant també, encara que no siguem conscients, des de la nostra comarca, des d’aquest tros de terra que compartim a riba i riba del riu Llobregat.

Fa 50 anys un conegut ministre franquista va dir que Espanya tenia dos problemes, i un, era al Baix Llobregat. Jo crec que llavors com ara, Espanya, Catalunya i l’altre món possible tenen dos grans oportunitats: l’economia social i solidària i el Baix Llobregat. Però cal creure-s’ho i Esperanzah, seguirà treballant perquè així sigui.

Òscar Rando
Codirector del Festival Esperanzah