L’ARTICLE DEL MES PER SÍLVIA RUIZ

Jugar a Catan al Baix Llobregat

Mesos abans de la pandèmia, l’Aliança per l’Emergència Climàtica va demanar als ajuntaments que declaressin l’emergència.

A Begues la proposta es va impulsar des de la ciutadania, cobrint un ampli ventall d’associacions culturals, educatives, esportives i lúdiques. La moció es va aprovar a les acaballes de 2019 amb el vot favorable de tots els grups a l’oposició i el vot en contra del govern en minoria. Es va crear la Taula Ciutadana pel Clima que es reuneix en assemblea bimensual i s’organitza en diversos grups de treball: biodiversitat, alimentació, mobilitat, residus, energia i urbanisme. Duem a terme, amb zero recursos econòmics, accions com enquestes, xerrades, col·laboració amb les escoles, passejades, tallers, sortides i debats. Hi participen de forma activa unes 30 persones, i més de 100 en accions puntuals.

El que fem a Begues afecta a la resta i a l’inrevés; ens cal una mirada amplia: som a l’Àrea Metropolitana més densa d’Europa.

El dia abans del confinament es va presentar la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demanant una moratòria per repensar conjuntament – no cada municipi pel seu compte- els projectes urbanístics pendents d’executar que comporten la desaparició de les poques zones verdes, de conreu i el darrer connector ecològic entre el Garraf i el delta. No s’exagera al dir que és una comarca amenaçada de mort: més del 60% de la superfície del Delta és coberta de ciment i encara s’hi vol construir 70.000 habitatges nous en zones urbanitzables o urbanes no consolidades. La plataforma, que vol la construcció d’habitatge social en zona urbana consolidada, té 60 entitats adherides així com grups polítics locals, la majoria a l’oposició; també s’ha reunint amb els grups del Parlament i  l’AMB.

Que el grup A al poble X, on no governa, entengui el desastre ecològic mentre, alhora, el mateix grup A al poble Y, on sí governa, afirmi que cal construir, és decebedor. I com més amunt hem picat, més ambigüitat i menys compromís. Es com si l’emergència climàtica fos tan sols una de les cartes del Catan; es compra, ven o intercanvia a voluntat de qui juga i segons els interessos colonitzadors. Que sols s’aturin els projectes de la zona més estressada de Catalunya quan es denuncia a Europa, em sembla tristíssim.

Amb la sequera que ja patim, els incendis que ja s’han produït, la sobreexplotació del riu i l’incompliment del cabal ecològic – fixat per l’ACA en 4400 m³/s el 2006 i reduït l’octubre de 2021 a 2640 m³/s – em pregunto com es pot seguir asfaltant, impermeabilitzant, posant ciment, talant arbres dels carrers, passant línies d’alta tensió per zones protegides, tolerant plàstics, ampliant macroestructures o proposant macroprojectes.

Cada cop hi ha més persones que fan un consum conscient a tots nivells. Cal que polítics i institucions les acompanyin, oblidant projectes que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, així com actualitzant – i complint – els plans de mitigació del canvi climàtic. Per què no es dediquen aquests recursos a fomentar la pagesia, una bona gestió forestal, rehabilitació d’habitatge i transport públic? Al meu poble també.

Sílvia Ruiz Boqué
Taula Ciutadana x Clima Begues
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet