ARTICLE D’OPINIÓ: L’ARXIU, EL CENTRE I EL PASSADÍS INTERIOR

L’ARXIU, EL CENTRE I EL PASSADÍS INTERIOR

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ha tingut una estreta vinculació institucional amb el Centre d’Estudis Comarcals des de la seva fundació, l’any 1983. Aquests lligams s’han basat en els vincles entre les persones de l’Arxiu i els membres de les juntes de l’entitat (personalment vaig tenir aquesta doble condició durant molt de temps). Recordo que quan vaig entrar a treballar a l’Arxiu, l’any 1982,  vaig contactar amb aquesta associació per aprofundir en la realitat social i el context històric de la comarca. Era molt jove, no coneixia prou el territori (Sant Feliu i el Baix Llobregat) i tenia la necessitat de posar en pràctica la teoria apresa a la Universitat. Josep Armengol, un dels primers santfeliuencs socis del Centre, em va aconsellar que m’hi apropés. Em va dir que hi trobaria savis, també hi vaig trobar alguna sàvia, poques al principi, que coneixien en profunditat i estimaven el Baix Llobregat. El Centre era i és una autèntica escola. Poc després vaig formar part de la Junta i, un cop al mes, anava a les reunions de Martorell amb Mercè Renom. En aquelles reunions vaig rebre el mestratge de Mercè Renom, Jaume Codina, Josep Moran, Ignasi Riera, Miquel Roa i, més tard, Gemma Tribó, entre altres. L’any 1989, després d’un breu parèntesi fora de la Junta, m’hi vaig tornar a incorporar. L’entitat havia tingut dificultats per mantenir la seu a Martorell i s’acabava de traslladar a Sant Feliu de Llobregat, a proposta del regidor de Cultura, Àngel Merino.

A partir de llavors, Centre i Arxiu van compartir una estada provisional a la seu dels baixos del carrer de Ventura Gassol núm. 4 que es va allargar en el temps fins arribar a l’any 1993.

En aquell moment tot estava per fer i aquesta associació va ser un puntal important per al desplegament de les  funcions i les activitats de l’Arxiu. La situació era precària, tanmateix l’entitat va alenar l’ingrés de documentació i bibliografia sobre la comarca, la proximitat amb el món de la recerca i la difusió dels continguts de l’Arxiu. D’altra banda, l’Arxiu posava els seus usuaris en contacte amb el Centre. Aleshores convivien estudiants i joves llicenciats i llicenciades que treballaven amb fonts primàries, amb erudits i estudiosos locals autodidactes que cercaven informació sobre els seus municipis. Les noves generacions descobrien la història local i comarcal i el Centre els proporcionava assessorament, cohesió i projecció pública. Les sinèrgies entre Centre i Arxiu  eren totals.

Més tard, quan van millorar les instal·lacions amb la seu del parc de la Torre del Roser, l’any 1993, les sinèrgies van donar més fruits. Llavors el Centre, presidit dos anys després per Carles Riba, va començar a disposar de personal i va potenciar les activitats i serveis. En aquell moment l’Arxiu va iniciar el desplegament de les funcions pròpies en l’àmbit comarcal, amb l’ingrés de documentació d’origen administratiu i privat divers. En el període de 1993 a 2014 es va passar de tenir 19 fons a tenir-ne 124. Es va difondre i dinamitzar el patrimoni documental entre  el públic en general, el món de l’educatiu i col·lectius concrets, com les dones. Llavors l’osmosi era profunda. L’Arxiu organitzava cursos d’iniciació a la recerca històrica que servien de pòrtic de les convocatòries col·lectives de l’entitat, com el franquisme, les dones, la història ambiental d’un riu, els moviments socials, etc., i es feien activitats de difusió conjuntes.

La tercera etapa es va iniciar en la seu actual, a partir de 2015, quan el Centre i l’Arxiu eren al nou edifici del barri del Mas Lluí, als carrers de Clementina Arderiu i d’Estelí. En els últims anys l’entitat i el servei de l’Administració han crescut. L’Arxiu ha incrementat el personal, el nombre i la dimensió dels fons (ha passat a tenir-ne 178, l’any 2023) i la projecció pública. El Centre també ha consolidat les activitats i els serveis.

Ara són dues institucions potents, amb un gran dinamisme. Segueixen tenint sinèrgies i complementarietats, però el potencial de cada una obliga a seguir camins propis, independents, amb reconeixement mutu. L’Arxiu i el Centre són en el mateix edifici però en pisos diferents. Hi ha una comunicació interior però també pot haver-hi aïllament. L’espai físic és una metàfora de la realitat. En el present els lligams s’hauran de basar en l’alteritat i la diferència, però es pot eixamplar el passadís per on circulen les idees, els projectes, els vincles i la confiança. Afavorir el diàleg i la reflexió pot ser el camí per reforçar-se mútuament i per construir un futur comú al servei de la recerca i del coneixement de la comarca.

Luz Retuerta.

 

Fotograia: Reunió de l’esquip col·laborador del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. 2015. Autoria de la foto: Arxiu.