Presentem el llibre “Teoria de teixits. Un camp d’experiència per a la matemàtica”, de Carles Lladó i Casablancas, publicat per la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.

PRESENTEM EL LLIBRE TEORIA DE TEIXITS. UN CAMP D’EXPERIÈNCIA PER A LA MATEMÀTICA, DE CARLES LLADÓ I CASABLANCAS, PUBLICAT PER LA FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH DE SABADELL.

 

El dissabte 4 de febrer ens vam trobar al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per presentar el llibre Teoria de teixits. Un camp d’experiència per a la matemàtica, de Carles Lladó i Casablancas, catedràtic de matemàtica d’ensenyament secundari que ha treballat abastament en la didàctica de la matemàtica.

L’activitat va començar amb una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó programada exclusivament per a les persones assistents a l’acte i que va anar a càrrec de Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. Ens ha costat molt contenir l’aforament del grup, ja que hem tingut molta demanda que, malauradament, no hem pogut acollir.

Tot seguit hem fet la presentació del llibre en un escenari especial per a nosaltres: una sala de la casa de Puig i Llagostera que actualment és la sala social de la comunitat de propietaris. Hem fet curt de cadires i d’espai. No hi cabia ja ni una agulla, car érem prop de 60 persones, algunes de les quals han hagut de seguir l’acte a peu dret.

En Carles Lladó ens ha delectat amb una conferència plena de matemàtica, però plena també de vivències fàcilment compartides per tothom i en les quals la matemàtica hi està present encara que no hi pensem. Ens ha ensenyat que la producció de teixits esta regida per la matemàtica. No en va la portada del seu llibre conté un detall d’un tapís que ampliat permet veure com darrere del teixit hi ha una quadrícula perfecta, en la qual s’hi representen ordenadament els lligaments fonamentals i la resta de punts de lligadura dels teixits que permeten donar solidesa a la roba i alhora, jugant amb els colors, creen la percepció d’una figura estampada.

Ens ha parlat del significat del curs de lligament, aquella porció més petita de fils de l’ordit i de fils de la trama el lligam entre els quals serà el patró que el teler repetirà en totes direccions per a formar un teixit específic. Hem comprès també que, d’una manera sintètica, la Colònia Sedó rebia de l’aqüeducte que venia del Cairat 4.500 litres d’aigua per segon per teixir, mitjançant els seus telers, de forma mecànica i repetitiva, cursos de lligament sovint més petits que 1 cm². Com en aclareix l’autor, ell només ha estudiat matemàticament a fons aquest  1 cm².

Gràcies Carles! Ha estat una gran lliçó.