Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “16 veus Santboianes” i a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

Josep Padró Margó