SEMINARI EXISTEIX L’URBANISME FEMINISTA?
El Centre d’Estudis es va convertir durant dos dies en la seu de l’urbanisme feminista amb un seminari on van intervenir persones de reconeguda solvència amb la temàtica que ens ocupava. Existeix l’urbansime feminista? La resposta és clara, sí; i així ho van constatar les diverses persones que hi van participar.
La primers jornada del 22 de novembre va començar amb l’obertura del seminari a càrrec de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, Oriol Estela, coordinador general del PEMB – amb qui hem coorganitzat el seminari- i Lidia Muñoz, regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Tot seguit Blanca Valdivia del Col·lectiu Punt 6 ens va fer un taller i un itinerari pels voltants del Centre Cívic Mas Lluí, on es va desenvolupar quasi la totalitat del seminari, i vem poder mirar amb uns altres ulls, espais urbans quotidians tot observant si són foscos o il·luminitas, segurs, sostenibles, etc…
Al vespre ens vem traslladar al cinema Zumzeig on vem projectar el documental The Human Scale en el marc del projecte del PEMB El Racó de #Repensar. El documental posa en evidència alguns dels errors que l’ésser humà ha comès en aquesta carrera de voler conquerir i dominar l’espai sense preveure que, la ciutat seria qui el transformaria a ell. En acabar es va obrir un debat amb el públic assistent.
La segona jornada va començar amb la intervenció de Daniel Jiménez Schlegl, que afirmava que l’urbanisme no és neutre sinó que afavoreix a qui té més poder. Per qui es fan les transformacions a les ciutats? qui ho decideix? com es fan i quins són els motius dels canvis? En aquest sentit, Jiménez, al llarg de la seva ponència ens va fer un repàs històric de les ciutats i de les societats en les que s’inscriuen.
Tot seguit Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL i Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, van presentar al públic assistent el primer Decàleg per a la construcció de ciutats feministes i quina va ser la motivació per crear-lo. La intenció del Decàleg és que s’escampi per totes les comarques de Catalunya, i aconseguir així un país feminista.
El matí va acabar amb la ponència de l’arquitecta Anna Bofill, que va defensar l’urbanisme feminista i de gènere. Aquest tipus d’urbanisme mira la ciutat des de l’experiència quotidiana de les dones i dels rols de cures que tradicionalment han dut a terme. A més, considera a les dones com a protagonistes de la ciutat i les situa al centre de les polítiques públiques. Es tracta de prendre consciència que no existeix una barrera clara entre l’espai públic i privat, amb la qual cosa la ciutat ha d’estar pensada per a poder-hi desenvolupar totes les activitats possibles, també les de cures.
La tarda va començar amb la ponència de l’arquitecta Zaida Muixí. La proposta de Muxí i la de l’urbanisme feminista és la de la ciutat cuidadora, la que permet cuidar-se a un mateix, cuidar als altres i cuidar l’entorn. Però en el sistema actual la ciutat cuidadora xoca directament amb una ciutat creada pel sistema capitalista i patriarcal. En poques paraules, és el conflicte de la cura contra el capital.
Tot seguit Monika Maciejewska, investigadora del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) que, en substitució de la geògrafa Carme Miralles, va centrar la seva intervenció en la mobilitat de les persones a les ciutats. Maciejewska assegura que la mobilitat i l’accessibilitat s’han d’estudiar i planejar tenint en compte tots els col·lectius, perquè d’altra forma es creen ciutats excloents que no poden satisfer les necessitats de la població. Fins ara, el model de mobilitat ha estat dissenyat per un sistema capitalista i patriarcal que contemplava només les necessitats i els desitjos dels homes blancs, de mitjana edat i de renda mitja-alta. Els nous planejaments urbanístics que segueixen criteris feministes i ecològics, han de permetre crear ciutats més sostenibles, accessibles per a tots els col·lectius i que no se centrin en l’economia.
La jornada va finalitzat amb un taula rodona que va voler donar a conèixer l’experiència d’algunes regidores d’urbansime de la comarca. Vem comptar amb la presència de Lídia Muñoz, regidora de Sant Feliu de Llobregat; Belén García, regidora de Sant Joan Despí; Alba Bou, regidora de El Prat de Llobregat. Moderava la taula Genoveva Català, membre de Junta del CECBLL.