Taula rodona: Ens queda espai per a l’art al Baix Llobregat?
“La formació en l’art es fa des de la proximitat, és el més important per anar creixent” (Paulina Muxart de l’Espai Muxart de Martorell)
El 10 de març de 2016 es va celebrar a l’Espai Muxart de Martorell la taula rodona Ens queda espai per l’art al Baix Llobregat?. El regidor d’urbanisme de Martorell, Sr. Adolf Bargués, va exposar que és molt oportú debatre sobre la realitat cultural de la comarca per crear vincles entre els diferents pobles i sumar les iniciatives culturals que es fan des dels diferents municipis. El vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sr. Xavier Mas, després d’agrair l’acollida de Martorell i donar la benvinguda als assistents, va explicar el procés de reflexió col·lectiva en que s’insereix la taula rodona com a activitat pre-congressual i va destacar que les aportacions de la taules es tindran presents en la reflexió final dels dies 8 i 9 de juliol, en què el congrés EL BAIX LLOOBREGAT A DEBAT clourà el debat.
IMG_20160310_183513La taula va ser coordinada, amb molt encert, per l’artista plàstic Toni Moreno, que va lamentar la situació precària de les arts plàstiques i visuals al Baix Llobregat, la inexistència de col·lectius d’artistes, la manca de sales d’exposició i d’espais. Aquesta situació determina la manca d’identitat i de visibilitat dels artistes plàstics de la comarca. Aritz Cirbian va exposar les dificultats de la producció visual – documentals, pel·lícules, etc. – i el poc recolzament públic a la creació. Però la feina dels artistes visuals es veu encara més dificultada pels entrebancs en la difusió de l’obra, que els afecta negativament perquè no reben quasi reconeixement. L’artista plàstic Sento Masià, va remarcar que cal disposar d’espais d’exposició públics i gestionar-los amb criteri, i crear les bases d’una cultura de l’art plàstic que permeti la projecció de l’obra i la seva difusió, i fer tot això sense malmetre l’esperit del creador de l’artista que ha d’actuar amb total llibertat. Carme Paltor, directora artística, va recordar que la població està poc formada en les diferents arts i que aquest fet explica la poca valoració de la creació artística. Malgrat tot, amb perseverança, alguns projectes culturals han reeixit, com ara el Festival de teatre de petit format LOLA, que ella mateixa dirigeix i que se n’ha sortit sense ajuts públics. Finalment, Paulina Muxart, artista plàstica i filla del pintor que dóna lloc a l’espai, va plantejar diverses preguntes sobre l’art i la creació. L’art té capacitat formadora i transformadora? Si és així cal promocionar-lo facilitant la creació de centres d’art, a mig camí entre l’art del museu i la funció de les galeries. En aquests centres es promouria l’ajut i el suport als artistes que comencen i es podria experimentar, fer recerca i obrir camins a les noves pràctiques artístiques. L’espai Muxart, inaugurat al 2011, volia ser un centre d’aquest tipus, obert i dinàmic, però: quin model segueix? És potser un centre d’art? O s’acosta més a un centre de producció artística? Aquests centres haurien de seduir als artistes del territori, alhora que donar-los-hi suport en les seves bones pràctiques. P. Muxart va proposar que els artistes s’ajudessin entre si creant un ambient de observació participativa, i que els centres d’art creessin projectes que els impliquin però que els deixin expressar. L’espai Muxart ha aconseguit que la població escolar visiti regularment les exposicions, però en canvi la població adulta quasi no en gaudeix. El debat que seguí la taula fou ric i profitós, hom proposà treballar per crear vincles intermunicipals per ajudar a la creació artística i fer projectes culturals que dinamitzin la vida social dels pobles de la comarca, creant una agenda comarcal de cultura. Les aportacions dels ponents i el debat posterior s’integrarà en les reflexions finals d’aquest procés de reflexió col·lectiva, que vol analitzar la situació de la cultura a la comarca, però també impulsar la cohesió social i la dinamització econòmica i millorar la gestió de l’entorn i el territori.