Què fem
Col·loqui
Internacional
Història i futur de la Colònia Sedó.
Dialèctica entre aigua i energia
Què fem
Història i futur de la Colònia Sedó.
Dialèctica entre aigua i energia
Un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de reflexió sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i la possible recuperació de la dimensió residencial.
Al llarg de la història, la humanitat ha utilitzat distintes formes d’energia, substituint o millorant els usos en funció de les diferents necessitats i disponibilitats, entre elles, l’aigua.
En les instal·lacions fixes, el sistema energètic actual es basa en la xarxa elèctrica alimentada majoritàriament per centrals tèrmiques i en alguns països per centrals nuclears, mentre que l’electricitat generada per les centrals hidroelèctriques ha quedat reduïda a una contribució moderada, limitada pels recursos hídrics. Amb el pas del temps i l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha anat esdevenint un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments. A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició a les fonts d’energia renovable.
La Colònia Sedó ofereix un magnífic exemple per reflexionar sobre la dialèctica entre aigua i energia. Fundada el 1846 a partir del molí de Broquetes sobre el riu Llobregat, a Esparreguera, passà de fàbrica tèxtil a colònia industrial, la més gran de Catalunya.
Per subministrar-se energia, la Colònia Sedó construí la resclosa del Cairat, un canal de més de 4 km i un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué vàries turbines hidràuliques, entre les quals la gran turbina de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, els processos s’electrificaren. L’activitat persistí fins el 1979 quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de l’energia amb la segona crisi del petroli.
Poc després, els propietaris vengueren algunes naus que acolliren diverses activitats que avui formen l’Àrea Industrial Can Sedó amb unes 60 empreses. Alhora, part de les instal·lacions relacionades amb el sistema hidràulic foren cedides a la Generalitat i el 1993 s’inaugurà el Museu de la Colònia Sedó adscrit al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. I, encara, es va crear l’Associació Colònia Sedó amb l’objectiu de defensar el patrimoni de la colònia i del seu entorn la qual, junt amb l’Ajuntament d’Esparreguera, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i altres actors treballen activament per donar viabilitat futura a aquest extraordinari complex industrial.