Archive for month: octubre, 2020

GUANYAR-SE LA VIDA

Sovint hem fet servir o hem sentit l’expressió “guanyar-se la vida” referida a com ens en sortim econòmicament i ens dotem d’un cert benestar. Aquesta frase feta uneix dos conceptes, el de “viure” i el dels “mitjans”, presentant la nostra existència íntimament relacionada amb la disposició de benestar.

Des del mes de març ençà, editorial rere editorial, hem parlat de la nostra entitat, de cultura , d’educació, d’alimentació, de patrimoni, de literatura, de salut i de cures. Revisar els editorials ens mostra la mida de les preocupacions que, com a entitat cultural, ens ocupen i també denota l’estat d’ànim amb què afrontem aquest llarg any 2020. Estem immerses en una situació que cap de les persones nascudes al segle xx havíem imaginat mai. Inicialment pensàvem, o volíem pensar, que aquest virus seria un mal fugaç i, transcorreguts els 3 mesos de confinament, tornaria la normalitat (nova o vella).

Hem passat l’estiu, quan tota “tota cuca viu”, però la tardor se’ns mostra més fosca, poca claror i dies curts. Torna l’aïllament i emergeixen amb cruesa amenaces sobre la vida i la salut i també les dificultats de “guanyar-se la vida”. Els mitjans de comunicació obren els espais informant de la covid19 i de la crisi econòmica. Les dades de la majoria de sectors econòmics i les d’ocupació ens mostren un horitzó ennuvolat i amenaçador de tempesta. Darrere de les dades hi ha la vida de cada persona, els seus afectes, il·lusions i projectes. Com alerta la ciència, hem de canviar la nostra relació com a espècie humana amb el medi ambient, i hem de sentir-nos part de la biodiversitat davant d’aquesta crisi climàtica que ja és emergència.

Seguint el fil de la nostra reflexió d’avui, ens atrevim a assenyalar que “guanyar-se la vida” no és només un esforç individual; per guanyar-se la vida, cal un entorn favorable, un model social facilitador de la dignitat humana i un gran esforç de solidaritat. La vida és comuna i, ara més que mai, ho veiem: no hi ha sortides individuals, encara que no ens abracem ens necessitem. Per això clamem als governs que posin els llums llargs i treballin d’una manera innovadora que ens porti a un present i un futur millors, no a una nova normalitat. Nosaltres estem disposades a contribuir-hi.

Des del Centre d’Estudis contribuïm al present i al futur, fent de la cultura un bé comú que sigui útil per escoltar i comprendre l’entorn vital. Que serveixi per al gaudi de la bellesa i de l’art i que canalitzi el pensament obert i l’intercanvi de diferències i de convergències. Tot plegat ho fem des de la gestió de serveis, del foment al debat i l’impuls de la recerca. Aquest mes d’octubre hem presentat la Memòria de gestió del Museu de la Colònia Sedó, que, com sabeu, gestionem en conveni amb el mNactec. També hem començat a treballar un projecte conjunt amb Pimec-Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Esparreguera i l’Associació per la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, a fi de fer possible la recuperació patrimonial d’aquesta colònia industrial, fomentant l’activitat econòmica, turística i cultural. També aquest mes d’octubre hem celebrat les 10es Jornades de Patrimoni, on s’ha fet una important reflexió sobre el sentit històric de la preservació del patrimoni i l’aposta pel futur, “el patrimoni allà on el passat i el futur es troben”. Tot i que celebrades des del Zoom, el municipi d’acollida ha estat Castelldefels, que ha aportat un punt de vista de gestió del patrimoni encoratjador. Malauradament s’han hagut de suspendre dues activitats presencials que es programaren des de la Xarxa comarcal de la Memòria Democràtica i simbòlicament només hem pogut plantar una olivera en memòria de les persones deportades republicanes del Baix Llobregat als camps nazis. Aquesta activitat es va celebrar en col·laboració amb l’Amical de Mathausen i el Consell Comarcal. Conèixer i aprendre de la història ens porta a promoure projectes de recerca col·lectiva. En aquests moments tenim entre mans dos projectes: un serà presentat el 7 de novembre i es tracta de l’11a recerca col·lectiva amb la temàtica “Exili i deportació al Baix Llobregat”; i a finals de novembre també es llançarà l’altra convocatòria de recerca sobre cooperativisme, en aquest cas serà la 12a.

Les sessions de Junta de l’entitat, les trobades de treball i d’intercanvi i la feina de les nostres professionals es fa gairebé tota on line, el teletreball és a la nostra entitat una realitat palpable. Abans d’acabar l’any tindrà lloc una altra modalitat d’activitat. En aquesta ocasió és la 6a Jornada de paisatges contemporanis, per a la qual hem optat per una fórmula de “documental de les ponències i debat presencial”. Si el virus no ho impedeix, seran presentades a Cinebaix, així que “properament a les seves pantalles”.

Modestament som una entitat on també es troba el passat i el futur, per tant som un patrimoni de la comarca i estem disposades a treballar de valent per guanyar la vida. Guanyar la vida és molt més que guanyar-se la vida, és vèncer les dificultats. Visca la vida!!

Energia i ciutat. La nova manera de governar i transformar les nostres ciutats

Moments difícils. Cavalquem sobre una onada, la crisi de la Covid, que cavalca sobre una encara més gran, la crisi climàtica. I la qüestió és com incorporem canvis que ens permetin sortir de la crisi, preparant-nos per la crisi que vindrà.

La proposta és que la transició energètica sigui una manera de reconnectar amb el planeta i a la vegada generar ocupació i oportunitats.

Ciutat i energia. Dos conceptes que al llarg de la història a penes s’han relacionat. De fet, durant centenars, milers d’anys, allò que s’ha consumit a la ciutat s’havia produït (o estret a centenars o milers de kilòmetres). Però les ciutats van convertir-se en embornals energètics i ambiental, quan el que necessitaven per funcionar era energia estreta o produïda arreu del planeta.

Els darrers anys però les coses han canviat. L’energia més barata avui és la d’origen renovable. I per primer cop  és possible que una part de l’energia que es consumeixi es produeixi en l’àmbit urbà.

Així, allò que no havia format part de l’agenda local i municipal, pot esdevenir un vector per canviar les ciutats, el nostre paisatge urbà, i per posar al centre, l’energia, quelcom que fins ara no tenia lloc en la transformació urbana.

Per fer-ho cal deixar clars alguns conceptes. La tecnologia està a les nostres mans. Però el més rellevant és que el marc normatiu ja no és impediment. Avui, l’autoconsum pot ser compartit entre aquells que comparteixen línia de baixa tensió fins a 500 metres. La teulada que et subministra, no té perquè estar a la teva teulada, i el titular de la teulada pot ser diferent que el que se n’aprofita del seu consum.

L’administració pot ser  motor de canvi. Avui, les teulades municipals posades a produir energia, per ser exemple, per proveir energia, però per ser la base de proveïment a veïnes i veïns, particularment a les famílies vulnerables.

Les Comunitats Ciutadanes d’Energia, terme recollit en les directives europees que ha de transposar-se al nostre ordenament jurídic, permetrà que aquestes comunitats, constituïdes per la ciutadania, empreses locals o per ens locals, puguin operar en tots els papers rellevants del sector elèctric, fins i tot poden participar en la distribució elèctrica. Així, les ciutats podran articular-se entorn a l’energia, ja no només entorn a la producció, sinó entorn a la gestió dels consums.

I per descomptat, necessitarem de col·laboració público privada. Així, en un camp com el de la rehabilitació energètica dels nostres edificis, hauríem d’encarar un programa massiu de rehabilitació que millori l’eficiència, però que també faci guanyar habitabilitat a les nostres llars.

Avui, l’agenda local necessita incorporar en les seves prioritats l’agenda energètica. És una manera certa i eficaç de transformar econòmicament les nostre ciutats, d’empoderar la ciutadania, de governar, amb una perspectiva pública, la governança de l’economia.

Joan Herrera
Director d’Acció Ambiental i Energia del Prat de Llobregat

El Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera convoca el concurs fotogràfic #ColoniaSedoGeometrica a Instagram.

Fixa-t’hi, l’interior del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera amaga una infinitat de formes geomètriques. Vells engranatges, politges, la dinamo… Trobar-les i fotografiar-les té premi! Juga amb la simetria i les diferents perspectives, amb les textures, materials i colors, i mostra’ns la part més estètica d’aquesta antiga fàbrica.

BASES

Totes les persones que vulguin participar al concurs hauran de publicar des d’un compte públic a Instagram fotografies que reflecteixin formes geomètriques de la visita o de les activitats a l’interior del Museu de la Colònia Sedó. Per participar-hi, caldrà que els usuaris siguin seguidors del compte @museucoloniasedo, facin constar l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica al text de la imatge i que etiquetin el compte @museucoloniasedo a la publicació.

La participació és gratuïta i es poden presentar tantes fotografies com es vulgui. Totes les que compleixin les condicions anteriors entraran en el concurs sempre que no infringeixin els drets de propietat intel·lectual ni cap altre dret de tercers. S’accepten fotografies capturades des de qualsevol dispositiu: càmera digital o analògica, mòbil, tableta, etc.

El termini de participació comença l’1 de novembre de 2020 i acaba el 31 de maig del 2021. Al final de cada mes, des de novembre fins a maig, el jurat triarà una fotografia finalista (5 en total). El 2 de juny de 2021 s’anunciarà la darrera finalista, i 4 de juny es farà públic el veredicte del concurs.

Els finalistes seran contactats a través d’un missatge a la seva fotografia, es publicarà la seva imatge al compte del @museucoloniasedo i el nom del guanyador al web i als comptes de Facebook i Twitter del Museu. Els guanyadors hauran de posar-se en contacte amb l’organització al correu info.mnactec@gencat.cat per tal de gestionar l’entrega del premi.

El jurat està format per responsables del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn.

PREMI

El premi és una capsa-regal Moments inoblidables de Fent País, que permet escollir entre 130 experiències a Catalunya per a 1 o 2 persones: nits en cases rurals o hotels, menús gastronòmics, spa i sessions de benestar, vies ferrades i barrancs, raquetes de neu, etc. En cas que no sigui possible adquirir aquest regal, s’oferirà un obsequi de valor similar. El premi no serà bescanviable pel seu import en metàl·lic ni per cap altre premi.

AVÍS LEGAL

En publicar imatges a través d’Instagram amb l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica, l’usuari accepta que les seves fotografies siguin publicades al web i a les xarxes socials del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Pel simple fet de participar, el fotògraf acredita que és autor de les fotografies i que cap d’elles contravé de cap manera cap dret públic o privat. Els participants cedeixen al Museu els drets de reproducció de les fotografies publicades amb l’etiqueta ja esmentada, amb motiu de la seva participació en aquest concurs. Les fotografies participants es podran utilitzar per a la difusió i la publicitat. No es farà un ús comercial d’aquestes fotos.

RESERVES

El concurs es reserva el dret de retirar de la competició aquelles fotografies que no compleixin els requisits que s’especifiquen en aquesta convocatòria, així com aquelles que transgredeixin els criteris de publicació associats a la xarxa social.

ACCEPTACIÓ

La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. La no acceptació per part dels participants comportarà l’exclusió en el concurs.

Manel Alonso i Figueres, nascut a Barcelona l’any 1938, és soci del CECBLL des de l’any 1981. A la darrera Junta directiva del mes d’octubre es va proposar fer-lo soci d’honor del CECBLL, distinció que haurà de ratificar la propera Assemblea. 

Manel Alonso Figueres va néixer a Barcelona el maig de 1938, el mateix mes dels bombardejos de la ciutat per l’aviació italiana. Com els seus pares, entrà a formar part de la congregació evangelista del barri de Gràcia. A finals dels anys setanta del segle passat va arribar a Gavà com a membre del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà (GRAG) que va tenir un paper important en les primeres exploracions de les mines neolítiques de la ciutat. Poc després va entrar com a director del Centre de Normalització Lingüística de Gavà, que va dirigir fins a la seva jubilació, el 2003. Fou també un dels fundadors de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, que va presidir en determinades ocasions. Igualment, des de poc després de la seva fundació, es va fer soci del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que n’ha format part de forma ininterrompuda. A banda, va ser un dinamitzador cultural de Gavà, participant en publicacions periòdiques locals, organitzant cursos d’història local i també publicant diversos llibres sobre la ciutat, col·laborava amb la parroquia de Sant Pere de Gavà, d’on formava part del grup d’estudi de la Bíblia. L’any 2011 diverses entitats locals li van organitzar un homenatge a la seva trajectòria com a dinamitzador cultural.