2020: BON VENT I BARCA NOVA!

Ens hem acollit a aquesta dita popular per acomiadar un any en què totes les persones arreu del món hem viscut l’impacte de la pandèmia produïda pel coronavirus. A Catalunya, Espanya i Europa, el mes de març començaven uns temps difícils per a la salut, per a la vida, per a l’economia, per a la cultura i per a la sociabilitat. Quan escrivim aquestes ratlles constatem que en el 2020 hem passat per alt festes i celebracions de tota mena i ara hom es resisteix a la possible pèrdua de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.

En el calendari del món occidental de procedència judeocristiana hem anat sumant, a les celebracions pel canvi de les estacions i els solsticis, rituals de caràcter religiós, festiu, social i familiar que una descarnada societat de consum ha engrandit i magnificat. Les habilitats del món de la publicitat i del màrqueting fa que ens resulti imprescindible allò de “vuelve a casa por Navidad”. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació malden per fer-nos sentir que allò de “per Nadal cada ovella al seu corral” ja no es correspon als nostres temps i que el tió no només ha de cagar avellanes i torró, sinó que millor que faci conxorxa amb Santa Claus i buidi els grans magatzems.

Personalitzem l’any 2020 com a culpable del trasbals viscut i l’acomiadem tot dient-li: 2020, bon vent i barca nova, no ens sap greu que te’n vagis. L’any se’n va i amb ell potser les malures. Mentrestant, desconsoladament lamentem totes les absències i, entre elles, la de la jove Marta Mayordomo (42 anys), tinenta d’alcalde de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la del vell Jordi Nadal (91 anys), historiador expert en la revolució industrial.

Així les coses, abordem amb desconcert un acabament d’any 2020 en el qual la veritable tragèdia és el nombre de persones mortes, de les malaltes i de la facilitat de propagació del virus. Tragèdia que ha topat amb un sistema sanitari debilitat arran de la crisi de 2008 i de les moltes retallades que ha sofert la sanitat pública, a l’ensems d’una endèmica baixa inversió en matèria de recerca científica.

Amb tot, el Centre d’Estudis som una entitat que s’enfila cap als 47 anys de la seva fundació i ens hem proposat resistir, innovar i continuar sent útils a la societat a la qual ens devem. En la presentació de la Memòria d’aquest any 2020 hem informat que:

«Ens hem mantingut fermes en la majoria dels propòsits, hem procurat executar el Pla d’Activitats tot i que amb renúncies rellevants com ara l’edició del Premis de Reconeixement Cultural, que s’havia de celebrar al teatre l’Artesà del Prat del Llobregat, o la 8aTrobada d’entitats d’estudi. El dijous 12 de març queia com una llosa l’anunci de la declaració d’Estat d’alarma, cosa que va suposar que el Centre Cívic Mas Lluí, allà on tenim ubicada la nostra seu, romangués tancat fins el 8 de juny.

»En el primer trimestre de l’any aconseguíem posar en funcionament i consolidar la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, colze a colze amb el Consell Comarcal i un amplíssim ventall de persones, associacions i institucions. A partir del segon trimestre, la capacitat adaptativa avançava amb passes fermes i segures i començàrem a fer les reunions des d’aplicacions com el meet.jitsi i adaptàrem les activitats a d’altres formats. Una de les moltes experiències reeixides fou la primera Escola d’Estiu del Baix Llobregat, emesa pel canal Youtube, que fou el nostre bateig en matèria d’activitats online. En aquest sentit emprenguérem un altre projecte que consistia a obrir la nostra “botiga de llibres online”, així com subscriure’ns al canal ZOOM per millorar la qualitat de les reunions i de les activitats.

»L’ajornament “sine die” d’activitats presencials tingué una excepció que fou l’Assemblea anual d’associades, el dia 2 de juliol. Proveïdes de la corresponent mascareta i marcant les distàncies, celebràvem una sessió atípica que com a cloenda tingué una brillant conferència del Dr. Bóveda, qui ens feu un paral·lelisme entre “l’epidèmia de la grip del 1918 i la pandèmia del coronavirus”.

»L’execució del Pla d’activitats ha continuïtat de manera implacable. Les 10es Jornades de Patrimoni celebrades virtualment a Castelldefels, la sessió de formació per començar l’11è projecte de recerca col·lectiva sobre exili i deportació, dirigida per Maribel Ollé, o la sessió de crida per l’impuls del 12è projecte de recerca col·lectiva sobre l’economia social i el cooperativisme, dirigida per José L. Martínez, han estat activitats que, amb un nou format, han sumat participants i han fet present el Centre a la vida cultural.

»Aquesta tardor fèiem balanç del primer any de gestió de les visites els caps de setmana al Museu de la Colònia Sedó (activitat en conveni amb el mNactec) i, malgrat la covid, el balanç de visitants ha estat altament positiu. Com també ho ha estat l’inici de la tramitació municipal de la declaració del conjunt patrimonial com a BCIL.

»Hem produït una nova modalitat de Jornada. Aquest és el cas de la 6a Jornada de Paisatges Contemporanis que amb format de reportatge versa sobre canvi climàtic, transició energètica i economia circular. El 2020 també ha estat ric en productes editorials: Descobrir el Canal de la Infanta, set itineraris per la seva Xarxa; Materials 23; La geologia i la mineria al Baix Llobregat, un patrimoni identitari a través de la història, itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat; Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Innovació i Creativitat per un territori en transició; Memorial/recerca 2019. Presentació biografies; Lideratges femenins del Baix Llobregat, 1a part; i a principis d’any vam presentar el llibre Trencadís Violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, un llibre on hem volgut fer visible i posar de relleu el paper de les santjoanenques en la construcció i transformació de la ciutat.

»Hem mantingut una intensa col·laboració amb associacions, entitats i institucions. També amb els mitjans de comunicació, en plena pandèmia la publicació comarcal elbaix.cat va recollir el pensament de moltes persones vinculades al Centre d’Estudis. En aquest any solitari i isolat, el Butlletí mensual ha continuat sent una eina que ha mantingut el vincle entre les persones associades, que ha reflectit en articles d’opinió, en els editorials i en el conjunt de la publicació com tots plegats hem anat copsant la pandèmia i els seus efectes. A l’abril, el Butlletí s’obria com a aparador virtual als noms propis d’homes i de dones de la comarca que, per mitjà de la literatura, creen i difonen pensament i emoció.

»Ens sentim orgulloses de la feina feta, un exercici que ha estat possible gràcies al voluntariat (tots i totes) i que ha permès donar continuïtat a l’activitat laboral del Centre, un cop superada l’etapa en què haguérem d’acollir-nos a l’expedient de regulació temporal de l’ocupació.»

Per tot això, socis i sòcies, amigues i amics del Centre d’Estudis del Baix Llobregat. us desitgem un bon any 2021, i ens reafirmem en el nostre compromís de treball per la vida digna de les persones i per una comarca cohesionada, culta i pròspera, respectuosa amb el medi ambient i capaç d’assolir els reptes dels nostres dies.

CARLES ANDREU, DEL BAIX LLOBREGAT AL PARÍS DE LA REVOLTA

Del 1975 a primers anys 80, la revista francesa Jazz Magazine citava el cantant Carlos Andreu en el context de col·lectius musicals militants del país veí com ara Le temps des cerises o la Intercommunal Free Dance Music Orchestra. Eren grups centrats a París i en l’òrbita del reconegut pianista François Tusques, que aleshores transitava des del free jazz avantguardista a una música de contingut més popular i multicultural, en línia amb les seves inquietuds polítiques i socials relacionades amb l’esquerra sortida del maig del 68.

La intuïció que Carlos Andreu podria ser espanyol o fins i tot català, venien tant pel seu nom i cognom com pels temes interpretats que constaven a les crítiques discogràfiques i de concerts de la revista. Eren principalment cançons de la Guerra Civil espanyola, de la Comuna de París, himnes revolucionaris o temes que tractaven la realitat social del moment, ja fos de França o d’altres indrets en conflicte com era l’Espanya en plena dictadura. A principis dels 80 les aparicions de Carlos Andreu a la revista varen anar minvant i no vaig resoldre l’enigma del seu origen fins bastants anys més tard.

Va ser just l’any 1994 quan, per a la meva sorpresa, el cantant va fer alguns concerts a Catalunya –acompanyat de François Tusques i altres músics– i, al menys, tres van ser al Baix Llobregat (Sant Feliu, Sant Boi i Molins de Rei). Va ser aleshores que hi vaig contactar per descobrir que havia nascut a Sant Feliu de Llobregat i se’m van obrir les comportes de la seva història. Amb la informació de primera mà, podia escoltar i visualitzar el seu trajecte a França, des de la difusió de músiques populars espanyoles a la cançó política reivindicativa i els col·lectius de jazz popular, per arribar –en una etapa ja de maduresa– a una forma molt personal d’interpretar textos de poetes que, vorejant el jazz i la música de cabaret s’endinsa en la música contemporània.

Nascut el 1938 a Sant Feliu de Llobregat i fill d’una família vinguda de La Franja, la història comença amb un “exili” personal a París l’any 1962, fugint de la grisor que li oferia la dictadura franquista. Influenciat pel poeta César Vallejo, inicialment pensa seguir camins literaris però el cant, que li venia per tradició familiar, el porta a cantar pels carrers del Barri Llatí per guanyar-se la vida. L’any 1973 actua ja en festivals de solidaritat amb Xile, Espanya, Portugal, Palestina o Turquia, que vivien aleshores circumstàncies polítiques i socials explosives. El 1974 participa en el festival multitudinari de Larzac (103.000 assistents) contra l’expropiació de terres a pagesos i ramaders per part de l’exèrcit francès. El disc en directe testimoni del festival, recull per primera vegada una cançó enregistrada de Carlos Andreu que, a Larzac, coneix també al pianista François Tusques amb qui se li obre una perspectiva de futur en la música.

Tot seguit, al costat del pianista, participa en diversos discos (Dansons avec les travailleurs immigrés, Attention l’armée i Atelier populaire de Chanson, tots de 1975) i l’any 1978 entra a formar part de la Intercommunal Free Dance Music Orchestra (sempre amb F. Tusques) participant en els discs L’Inter Communal (1978), Après la marée noire (1979), Hommage a Jo Maka (1982) i Le Musichien (1982); amb ells actua en teatres, centres de joves i de treballadors immigrants o també al carrer, en tallers i fàbriques en vaga. A mitjans anys 80 l’activitat de la Intercommunal va minvant i queda molt treball inèdit amb la participació del cantant. En paral·lel, Carles Andreu s’havia fet una carrera pròpia de cantautor social i popular amb dos discos al seu nom que també el van portar a fer concerts per tota França: Prohibido (1976) i Viva la vida (1978), dedicats principalment a la crítica del règim franquista.

Als primers anys 80, amb l’arribada dels socialistes al govern francès, el públic més polititzat d’aquets col·lectius es va anar desmobilitzant i el cantant es reinventa recuperant el seu interès per la poesia. Després d’un disc de transició (Les yeux des oiseaux, 1984) torna amb Carlos Andreu chante César Vallejo (1987, amb el guitarrista Angelo Da Silva) com a inici d’una nova etapa creativa molt intensa i personal sobre l’obra dels poetes. Seguirà amb La piedra cansada (1992) –treball sobre diversos poetes sud-americans no publicat en disc– novament amb el pianista François Tusques. Des del 1994 treballa també amb el pianista un repertori basat en els poemes futuristes de Salvat Papasseit (Arc voltaic, que s’enregistra en disc al 2003) i també tradueix al francès una edició antològica del poeta. Carlos Andreu chante les paroles de Gaudí (1998) és el següent treball, sobre els textos del arquitecte recollits en el llibre d’Isidre Puig Boada que s’edita també a França amb una introducció de Carles Andreu. Instal·lat de nou a Catalunya, l’any 2010 presenta amb músics d’aquí (Joan Saura, Miquel Àngel Marin i Ignacio Lois) el poema “Tabaccaria” de Fernando Pessoa, que també queda a hores d’ara pendent d’editar en disc.

Altres espectacles que s’intercalen en aquest darrer recorregut del cantant el porten a reivindicar el treball dels filòsofs (L’impromtu du Triton, 2007), la seva biografia (Autobiografia cantada i parlada, 2009), la solidaritat amb Gaza (Musiciens avec Gaza, 2010), tots tres amb François Tusques. També recull les revoltes àrabs en la riba de la Mediterrània a La Indignadura del Dragó-Conga (2011 amb Els Camps del Cinabri), les particularitats de la llengua a No hi ha llengües petites (2012, amb F. Tusques i Hélene Bas) i Polisònica Catalànica (2014, amb Víctor Bonet Arbolí) a més de participar el 2018 a París en la reivindicació dels 50 anys del maig del 68 (Heterophonies/68, amb François Nicolàs).

La seva música confirma les expectatives d’una obra feta des dels anys 70 en les “trinxeres” de la França més “engagé”. Però tant pel seu recorregut principalment en territori francès, com pel compromís social i creatiu viscut al marge dels circuits comercials, l’obra de Carles Andreu no va arribar a Espanya fins molts anys més tard, tot i haver cantat sempre en castellà i català. La seva és una línia de treball ininterromput fins al nostres dies (amb molta feina sense publicar) que una gran part del públic desconeix, malgrat el respecte de crítics i músics. En un estil totalment personal, Carles Andreu teatralitza la veu, canta, recita, improvisa, fa atacs, inflexions, repeticions i falsets amb una veu potent que li ve de la jota i amb un rigor tècnic i creatiu fora de les normes; el seu cant resulta innovador, espectacular i alhora exigent i entranyable.

Però l’activitat artística i social de Carlos Andreu no es limita a la vessant musical i discogràfica que aquí ens han servit de guió. És autor també d’una llarga producció literària (poesia, obres de teatre i guions cinematogràfics) alguns dels quals premiats a França, però també d’una activitat teatral a nom propi o amb el Théâtre de la voix, amb muntatges sobre la realitat social espanyola, que sempre li ha servit d’inspiració en la seva militància artística.

Seguir la personalitat creativa polifacètica de Carlos Andreu i Sancho no és fàcil ni en temps d’internet, justament per aquest component alternatiu i militant de la cultura que ha conreat. Per a qui hi tingui interès, pot consultar el interessant documental Carlos Andreu, viaje por el largo camino del arte (https://vimeo.com/162806621), el web del cantant, centrat de moment en l’aspecte musical (www.carlos-andreu.com), i també la seva entrada a Wikipedia i d’altres referències disperses que es poden trobar a la xarxa.

Testimoni actiu i relator d’alguns dels canvis socials i culturals més influents de la segona meitat del segle XX, Carlos Andreu és un personatge del Baix Llobregat que farem bé de descobrir tot gaudint del seu llegat.

Josep Bergadà
Activista cultural

——————-

©Fotografia: Horace

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat fa una crida a totes les persones interessades en participar en la 12a Convocatòria de recerca col·lectiva, que vol aprofundir en el coneixement històric i present de l’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat i que té també l’objectiu de fer aportacions al futur de l’economia del Baix Llobregat.

El dissabte 28 de novembre va tenir lloc l’acte de presentació de la Convocatòria, que va comptar amb una conferència del Dr. José Luís Martínez González, el director de la recerca, que  porta molts anys vinculat a la promoció de l’economia social i solidària. El Dr. Martínez és professor d’història econòmica i economia ambiental a la UAB, professor del postgrau d’economia social al Tecnocampus-Pompeu Fabra i professor col·laborador d’història del pensament econòmic a la UOC.

La conferència va posar de relleu les principals característiques del cooperativisme i els principals buits de coneixement que tenim pel que fa al Baix Llobregat i que justifiquen la necessitat d’aquesta recerca.

L’acte va comptar també amb  la participació persones vinculades a aquest terreny que van explicar les seves experiències i els reptes de futur que es plantegen. En un bloc conduit per Mohammed el Youssofi (Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat), hi van participar Dolors Camats, directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat; Joan Arévalo, director de la Comunitat Minera Olesana; Albert Marsà, cofundador de MTK Space de Sant Feliu de Llobregat; i Rosa Asensio, cofundadora de Cuidando de ti, de Sant Boi de Llobregat.

L’acte, que va tenir una molt bona acollida, va estar encaçalat per intervencions de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i de Gemma Tribó, responsable de Junta d’aquest projecte.

Un dels aspectes més destacats va ser la constatació que l’economia social fa un retorn a la societat que està molt per sobre dels diners invertits. Com a associació, ens sentim orgullosos de formar part d’aquest món de l’economia social i solidària.

A la darrera Junta del mes d’octubre, el CECBLL es va adherir a la campanya de la Plataforma per la Llengua SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA. Aquesta campanya reclama als governs treballar per la unitat de la llengua catalana. Amb els diversos intens de  fragmentació de la llengua, s’ataca directament el patrimoni lingüístic i es menysté el rigor científic i acadèmic dels experts en filologia. Tot això passa contra una llengua que comparteixen més de 10 milions de ciutadans europeus d’Andorra, Espanya, França i Itàlia.

La Plataforma per la Llengua impulsa aquesta campanya per sensibilitzar la població de les Illes Balears, el País Valencià, la Franja, el Principat de Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer que, més enllà de les denominacions populars, tots compartim un mateix idioma, la llengua catalana.

La campanya cerca l’adhesió de la ciutadania a una carta que s’enviarà als caps de govern dels territoris del domini lingüístic del català. El text demana el compromís dels dirigents d’impulsar i votar una iniciativa que reconegui que, sense menystenir la diversitat dialectal existent com en qualsevol altra llengua, la llengua catalana és la pròpia de tots aquests territoris. De fet, la campanya compta amb el suport del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca i de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

La imatge comunicativa  de la campanya gira al voltant d’una tomàtiga, que serveix de símbol per mostrar que aquesta rica diversitat dialectal existent en la llengua catalana és un valor que els catalanoparlants d’arreu del domini lingüístic volem preservar. El mateix fruit s’anomena de maneres molt diferents però alhora iguals en un extrem i altre del domini lingüístic: tomàtiga és la forma que empren una part dels mallorquins, però també els ciutadellencs de Menorca o al sud del Principat d’Andorra. El mateix passa amb la forma tomàtic, que es troba a la part oriental de Menorca però també al Berguedà, al Solsonès o al Lluçanès, etc.

A la fotografia apareixen les tres últimes persones que han presidit el Centre d’estudis: Carles Riba, Conxita Sánchez i l’actual presidenta Genoveva Català.

WEB DE LA CAMPANYA ‘SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA’ 

L’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat: orígens i perspectives de futur

Dissabte 28 de novembre de 2020 de 10 a 12 h, acte de presentació de la recerca a través de la plataforma zoom

PROGRAMA
09:50 h Inici de les connexions per zoom
10:00 h Benvinguda a càrrec de Genoveva Català, presidenta del CECBLL
10:15 h Presentació de la 12a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, a càrrec de Gemma Tribó, membre de la Junta del CECBLL
10:30 Conferència a càrrec de José Luís Martínez González, director de la recerca, doctor en Història Econòmica i professor de la UAB
11:15 Experiències de cooperativisme
– Presentació, a càrrec de Mohamed El Youssofi, responsable de Creació, gestió i consolidació de projectes d’Economía Social de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat.
– Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, a càrrec de Dolors Camats, directora
– Comunitat Minera Olesana, a càrrec de Joan Arévalo, director
– MTK Space, a càrrec d’Albert Marsà, cofundador
– Cuidando de ti, a càrrec de Sara Suárez, presidenta.
12:00 h Torn obert de paraules i finalització de la jornada

DESCARREGUEU PDF DEL PROGRAMA

DESCARREGUEU EL CARTELL

VULL ASSISTIR A L’ACTE VIRTUAL DEL DIA 28

VULL FORMAR PART DE L’EQUIP DE RECERCA

GUANYAR-SE LA VIDA

Sovint hem fet servir o hem sentit l’expressió “guanyar-se la vida” referida a com ens en sortim econòmicament i ens dotem d’un cert benestar. Aquesta frase feta uneix dos conceptes, el de “viure” i el dels “mitjans”, presentant la nostra existència íntimament relacionada amb la disposició de benestar.

Des del mes de març ençà, editorial rere editorial, hem parlat de la nostra entitat, de cultura , d’educació, d’alimentació, de patrimoni, de literatura, de salut i de cures. Revisar els editorials ens mostra la mida de les preocupacions que, com a entitat cultural, ens ocupen i també denota l’estat d’ànim amb què afrontem aquest llarg any 2020. Estem immerses en una situació que cap de les persones nascudes al segle xx havíem imaginat mai. Inicialment pensàvem, o volíem pensar, que aquest virus seria un mal fugaç i, transcorreguts els 3 mesos de confinament, tornaria la normalitat (nova o vella).

Hem passat l’estiu, quan tota “tota cuca viu”, però la tardor se’ns mostra més fosca, poca claror i dies curts. Torna l’aïllament i emergeixen amb cruesa amenaces sobre la vida i la salut i també les dificultats de “guanyar-se la vida”. Els mitjans de comunicació obren els espais informant de la covid19 i de la crisi econòmica. Les dades de la majoria de sectors econòmics i les d’ocupació ens mostren un horitzó ennuvolat i amenaçador de tempesta. Darrere de les dades hi ha la vida de cada persona, els seus afectes, il·lusions i projectes. Com alerta la ciència, hem de canviar la nostra relació com a espècie humana amb el medi ambient, i hem de sentir-nos part de la biodiversitat davant d’aquesta crisi climàtica que ja és emergència.

Seguint el fil de la nostra reflexió d’avui, ens atrevim a assenyalar que “guanyar-se la vida” no és només un esforç individual; per guanyar-se la vida, cal un entorn favorable, un model social facilitador de la dignitat humana i un gran esforç de solidaritat. La vida és comuna i, ara més que mai, ho veiem: no hi ha sortides individuals, encara que no ens abracem ens necessitem. Per això clamem als governs que posin els llums llargs i treballin d’una manera innovadora que ens porti a un present i un futur millors, no a una nova normalitat. Nosaltres estem disposades a contribuir-hi.

Des del Centre d’Estudis contribuïm al present i al futur, fent de la cultura un bé comú que sigui útil per escoltar i comprendre l’entorn vital. Que serveixi per al gaudi de la bellesa i de l’art i que canalitzi el pensament obert i l’intercanvi de diferències i de convergències. Tot plegat ho fem des de la gestió de serveis, del foment al debat i l’impuls de la recerca. Aquest mes d’octubre hem presentat la Memòria de gestió del Museu de la Colònia Sedó, que, com sabeu, gestionem en conveni amb el mNactec. També hem començat a treballar un projecte conjunt amb Pimec-Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Esparreguera i l’Associació per la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, a fi de fer possible la recuperació patrimonial d’aquesta colònia industrial, fomentant l’activitat econòmica, turística i cultural. També aquest mes d’octubre hem celebrat les 10es Jornades de Patrimoni, on s’ha fet una important reflexió sobre el sentit històric de la preservació del patrimoni i l’aposta pel futur, “el patrimoni allà on el passat i el futur es troben”. Tot i que celebrades des del Zoom, el municipi d’acollida ha estat Castelldefels, que ha aportat un punt de vista de gestió del patrimoni encoratjador. Malauradament s’han hagut de suspendre dues activitats presencials que es programaren des de la Xarxa comarcal de la Memòria Democràtica i simbòlicament només hem pogut plantar una olivera en memòria de les persones deportades republicanes del Baix Llobregat als camps nazis. Aquesta activitat es va celebrar en col·laboració amb l’Amical de Mathausen i el Consell Comarcal. Conèixer i aprendre de la història ens porta a promoure projectes de recerca col·lectiva. En aquests moments tenim entre mans dos projectes: un serà presentat el 7 de novembre i es tracta de l’11a recerca col·lectiva amb la temàtica “Exili i deportació al Baix Llobregat”; i a finals de novembre també es llançarà l’altra convocatòria de recerca sobre cooperativisme, en aquest cas serà la 12a.

Les sessions de Junta de l’entitat, les trobades de treball i d’intercanvi i la feina de les nostres professionals es fa gairebé tota on line, el teletreball és a la nostra entitat una realitat palpable. Abans d’acabar l’any tindrà lloc una altra modalitat d’activitat. En aquesta ocasió és la 6a Jornada de paisatges contemporanis, per a la qual hem optat per una fórmula de “documental de les ponències i debat presencial”. Si el virus no ho impedeix, seran presentades a Cinebaix, així que “properament a les seves pantalles”.

Modestament som una entitat on també es troba el passat i el futur, per tant som un patrimoni de la comarca i estem disposades a treballar de valent per guanyar la vida. Guanyar la vida és molt més que guanyar-se la vida, és vèncer les dificultats. Visca la vida!!

Energia i ciutat. La nova manera de governar i transformar les nostres ciutats

Moments difícils. Cavalquem sobre una onada, la crisi de la Covid, que cavalca sobre una encara més gran, la crisi climàtica. I la qüestió és com incorporem canvis que ens permetin sortir de la crisi, preparant-nos per la crisi que vindrà.

La proposta és que la transició energètica sigui una manera de reconnectar amb el planeta i a la vegada generar ocupació i oportunitats.

Ciutat i energia. Dos conceptes que al llarg de la història a penes s’han relacionat. De fet, durant centenars, milers d’anys, allò que s’ha consumit a la ciutat s’havia produït (o estret a centenars o milers de kilòmetres). Però les ciutats van convertir-se en embornals energètics i ambiental, quan el que necessitaven per funcionar era energia estreta o produïda arreu del planeta.

Els darrers anys però les coses han canviat. L’energia més barata avui és la d’origen renovable. I per primer cop  és possible que una part de l’energia que es consumeixi es produeixi en l’àmbit urbà.

Així, allò que no havia format part de l’agenda local i municipal, pot esdevenir un vector per canviar les ciutats, el nostre paisatge urbà, i per posar al centre, l’energia, quelcom que fins ara no tenia lloc en la transformació urbana.

Per fer-ho cal deixar clars alguns conceptes. La tecnologia està a les nostres mans. Però el més rellevant és que el marc normatiu ja no és impediment. Avui, l’autoconsum pot ser compartit entre aquells que comparteixen línia de baixa tensió fins a 500 metres. La teulada que et subministra, no té perquè estar a la teva teulada, i el titular de la teulada pot ser diferent que el que se n’aprofita del seu consum.

L’administració pot ser  motor de canvi. Avui, les teulades municipals posades a produir energia, per ser exemple, per proveir energia, però per ser la base de proveïment a veïnes i veïns, particularment a les famílies vulnerables.

Les Comunitats Ciutadanes d’Energia, terme recollit en les directives europees que ha de transposar-se al nostre ordenament jurídic, permetrà que aquestes comunitats, constituïdes per la ciutadania, empreses locals o per ens locals, puguin operar en tots els papers rellevants del sector elèctric, fins i tot poden participar en la distribució elèctrica. Així, les ciutats podran articular-se entorn a l’energia, ja no només entorn a la producció, sinó entorn a la gestió dels consums.

I per descomptat, necessitarem de col·laboració público privada. Així, en un camp com el de la rehabilitació energètica dels nostres edificis, hauríem d’encarar un programa massiu de rehabilitació que millori l’eficiència, però que també faci guanyar habitabilitat a les nostres llars.

Avui, l’agenda local necessita incorporar en les seves prioritats l’agenda energètica. És una manera certa i eficaç de transformar econòmicament les nostre ciutats, d’empoderar la ciutadania, de governar, amb una perspectiva pública, la governança de l’economia.

Joan Herrera
Director d’Acció Ambiental i Energia del Prat de Llobregat

El Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera convoca el concurs fotogràfic #ColoniaSedoGeometrica a Instagram.

Fixa-t’hi, l’interior del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera amaga una infinitat de formes geomètriques. Vells engranatges, politges, la dinamo… Trobar-les i fotografiar-les té premi! Juga amb la simetria i les diferents perspectives, amb les textures, materials i colors, i mostra’ns la part més estètica d’aquesta antiga fàbrica.

BASES

Totes les persones que vulguin participar al concurs hauran de publicar des d’un compte públic a Instagram fotografies que reflecteixin formes geomètriques de la visita o de les activitats a l’interior del Museu de la Colònia Sedó. Per participar-hi, caldrà que els usuaris siguin seguidors del compte @museucoloniasedo, facin constar l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica al text de la imatge i que etiquetin el compte @museucoloniasedo a la publicació.

La participació és gratuïta i es poden presentar tantes fotografies com es vulgui. Totes les que compleixin les condicions anteriors entraran en el concurs sempre que no infringeixin els drets de propietat intel·lectual ni cap altre dret de tercers. S’accepten fotografies capturades des de qualsevol dispositiu: càmera digital o analògica, mòbil, tableta, etc.

El termini de participació comença l’1 de novembre de 2020 i acaba el 31 de maig del 2021. Al final de cada mes, des de novembre fins a maig, el jurat triarà una fotografia finalista (5 en total). El 2 de juny de 2021 s’anunciarà la darrera finalista, i 4 de juny es farà públic el veredicte del concurs.

Els finalistes seran contactats a través d’un missatge a la seva fotografia, es publicarà la seva imatge al compte del @museucoloniasedo i el nom del guanyador al web i als comptes de Facebook i Twitter del Museu. Els guanyadors hauran de posar-se en contacte amb l’organització al correu info.mnactec@gencat.cat per tal de gestionar l’entrega del premi.

El jurat està format per responsables del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn.

PREMI

El premi és una capsa-regal Moments inoblidables de Fent País, que permet escollir entre 130 experiències a Catalunya per a 1 o 2 persones: nits en cases rurals o hotels, menús gastronòmics, spa i sessions de benestar, vies ferrades i barrancs, raquetes de neu, etc. En cas que no sigui possible adquirir aquest regal, s’oferirà un obsequi de valor similar. El premi no serà bescanviable pel seu import en metàl·lic ni per cap altre premi.

AVÍS LEGAL

En publicar imatges a través d’Instagram amb l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica, l’usuari accepta que les seves fotografies siguin publicades al web i a les xarxes socials del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Pel simple fet de participar, el fotògraf acredita que és autor de les fotografies i que cap d’elles contravé de cap manera cap dret públic o privat. Els participants cedeixen al Museu els drets de reproducció de les fotografies publicades amb l’etiqueta ja esmentada, amb motiu de la seva participació en aquest concurs. Les fotografies participants es podran utilitzar per a la difusió i la publicitat. No es farà un ús comercial d’aquestes fotos.

RESERVES

El concurs es reserva el dret de retirar de la competició aquelles fotografies que no compleixin els requisits que s’especifiquen en aquesta convocatòria, així com aquelles que transgredeixin els criteris de publicació associats a la xarxa social.

ACCEPTACIÓ

La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. La no acceptació per part dels participants comportarà l’exclusió en el concurs.

Manel Alonso i Figueres, nascut a Barcelona l’any 1938, és soci del CECBLL des de l’any 1981. A la darrera Junta directiva del mes d’octubre es va proposar fer-lo soci d’honor del CECBLL, distinció que haurà de ratificar la propera Assemblea. 

Manel Alonso Figueres va néixer a Barcelona el maig de 1938, el mateix mes dels bombardejos de la ciutat per l’aviació italiana. Com els seus pares, entrà a formar part de la congregació evangelista del barri de Gràcia. A finals dels anys setanta del segle passat va arribar a Gavà com a membre del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà (GRAG) que va tenir un paper important en les primeres exploracions de les mines neolítiques de la ciutat. Poc després va entrar com a director del Centre de Normalització Lingüística de Gavà, que va dirigir fins a la seva jubilació, el 2003. Fou també un dels fundadors de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, que va presidir en determinades ocasions. Igualment, des de poc després de la seva fundació, es va fer soci del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que n’ha format part de forma ininterrompuda. A banda, va ser un dinamitzador cultural de Gavà, participant en publicacions periòdiques locals, organitzant cursos d’història local i també publicant diversos llibres sobre la ciutat, col·laborava amb la parroquia de Sant Pere de Gavà, d’on formava part del grup d’estudi de la Bíblia. L’any 2011 diverses entitats locals li van organitzar un homenatge a la seva trajectòria com a dinamitzador cultural.

Educació i Covid-19: l’inici del nou curs escolar

El març del 2020, de sobte, una pandèmia que ningú no s’esperava, el maleït Covid-19, va trasbalsar la nostra vida. Totes les activitats socials s’alteraren: el món del treball, l’economia,  la cultura… L’impacte en dos serveis socials bàsics: el sistema educatiu i, sobretot, el sistema sanitari, va ser gran. Les escoles tancaren i els hospitals es col·lapsaren. Tot va canviar ràpidament i també el Centre d’Estudis: Juntes virtuals, 1a Escola d’Estiu del Baix Llobregat digital, conferències amb distància social i mascareta… Hem viscut una situació nova i desconeguda que ens ha agafat per sorpresa.

Després dels primers moments d’astorament, la majoria dels ciutadans vàrem fer un esforç de realisme i generositat i, ara, pocs mesos després, hem acceptat l’ús de la xarxa per a moltes interaccions socials: els infants han après a contactar amb el mestre i el grup-classe per pantalla,  fem visites mèdiques per telèfon, ens hem acostumat a fer reunions virtuals… Si aquests nous hàbits no ens aïllen socialment, no ens tornen més individualistes i som capaços de prioritzar el bé comú i lluitar per la justícia treballant en equip amb els altres, benvinguts siguin. Comporten un estalvi de temps i una reducció de la contaminació. El Covid-19 ens haurà ajudat a incorporar la xarxa a la vida quotidiana i als projectes per millorar el món.

Però la por al Covid-19 pot portar efectes perversos. Sabem que està incentivant la desconfiança de l’altre, que et pot contagiar, sobretot si és pobre, té la pell més fosca  i viu en barris de molta densitat de població. R. Ramos, analitzant la societat anglesa, deia en un article que en els efectes socials de la pandèmia hi havia un element de classe i de raça. Explicava que els pares de classes alta i mitjana es resistien a portar de nou els nens a l’escola, mentre que les famílies obreres eren partidàries que les escoles s’obrissin perquè necessitaven anar a treballar. Amb el drama afegit que els barris obrers, on viuen les minories ètniques, són els més afectats per la pandèmia.  Discriminació de raça i de classe, ras i curt. I la nostra societat no és tan diferent de l’anglesa.

Els infants i joves, les famílies i els docents varen acabar el curs escolar amb desassossec. El confinament els va deixar atordits i desorientats. Després de la família, l’escola és la principal institució de socialització i de formació, i el procés d’escolarització va quedar molt tocat per la pandèmia. Els docents varen haver de fer classes virtuals per a les quals no tenien prou formació prèvia. Però quins criteris són els pertinents perquè el nou curs pugui convertir-se en oportunitat per millorar l’escolarització, davant d’un Covid-19 que no ens abandona i que pot rebrotar amb força? Fem algunes consideracions a mode de balanç de l’inici del nou curs escolar; la importància del tema s’ho val, ens hi juguem el futur de les generacions joves.

El curs escolar ha començat al setembre i des de l’inici de la pandèmia han passat uns quants mesos. Ara no existeix l’efecte sorpresa, que va justificar les respostes espontànies dels docents el març passat. El Departament d’Educació és responsable de redactar normes i orientacions per a l’inici de curs i, a través de les Delegacions Territorials i el Servei d’Inspecció, ajudar les escoles a portar-les a la pràctica. Les normes d’enguany, que van arribar tard als centres, recullen directament orientacions sanitàries de lluita contra la pandèmia (absència de febre, mans netes, mascareta i distància social), acompanyades del suport de personal sanitari extern que ha d’ajudar a avaluar possibles confinaments d’aula o de centre.

Algunes d’aquestes mesures obstaculitzen l’aprenentatge. L’ús obligatori de mascareta des dels 6 anys dificulta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, els infants no poden observar els llavis del mestre per millorar la dicció i, així, aprendre a  escriure i llegir correctament. Aquestes mesures sanitàries i, mentre el Covid-19 estigui entre nosaltres i pugui rebrotar, no són negociables. Per garantir-ne el compliment, a principis d’estiu el Departament d’Educació va anunciar als mitjans de comunicació que atorgaria els recursos adients per garantir l’obertura dels centres educatius. A finals d’agost, novament a través dels mitjans, el Departament va anunciar que reduiria la ràtio del grups classe de primària a 20, fet que comportava un augment de les plantilles. A finals del mateix mes, els equips directius dels centres treballaven per quadrar les noves plantilles i abaixar ràtios, però no hi havia cap document que donés orientacions concretes per aplicar la normativa. Al juliol s’havia comunicat a cada centre quants docents se li atorgaven per reforçar plantilla, però no se’ls va nomenar fins al 7 de setembre, amb la consegüent dificultat de l’adaptació al centre. Finalment, el Departament permet ràtios més elevades a les anunciades pels mitjans, i només així es poden aplicar les orientacions del nou curs; si no, la plantilla seria del tot insuficient. Des del març havia plogut molt. Com és que s’havien adormit? Així era molt difícil avançar en l’organització del nou curs.

Tot plegat ha comportat que aquest inici de curs hi hagués molta angoixa i molt malestar als centres educatius, que s’han sentit abandonats per l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, la coordinació entre els departaments de Sanitat i d’Educació no ha estat fluïda, fet que ha augmentat la desorientació entre els docents i les famílies. Quan mancava una setmana per iniciar el curs, es va notificar als docents que era obligatori fer una formació en línia sobre el Covid-19 i el sistema informàtic es va penjar. Abans d’obrir les aules, a cada àrea o poble, el CAP del territori havia de nomenar el responsable sanitari de suport als centres educatius. El curs estava a punt de començar i no s’havia nomenat ningú.  Han arribat docents nous als centres, però no els necessaris per complir les ràtios anunciades. Per resoldre el problema, els especialistes de primària han assumit tutories i això  significa que enguany l’educació física, la música i l’anglès no es faran com sempre. Un tema greu, que denota manca de planificació, és que un cop començat el curs han arribat als centres les baixes dels docents amb situació de vulnerabilitat. Si aquestes baixes s’haguessin atorgat al juliol, els centres no tindrien la mobilitat de substituts actual, que dificulta l’inici de curs. Els equips directius dels centres han salvat els mobles a l’últim moment, però amb molt patiment intern.

En alguns municipis, arran de la situació produïda pel Covid-19, les Oficines Municipals d’Educació han facilitat la reducció de ràtios durant la preinscripció. Han assumit amb eficàcia la funció, com també la gestió dels alumnes que es matriculen fora de període. Es recomanable  que aquestes bones pràctiques es facin extensives a tot el territori. Els propers mesos creixeran la precarietat laboral i l’atur, i per fer-hi front convé enfortir la musculatura del sistema educatiu, sobretot del públic, que és el que més ha ajudat a crear cohesió social, acollint a les seves aules els sectors socials més febles.

En definitiva, cal que, des de les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials, s’actuï conjuntament amb els centres educatius per frenar els efectes negatius del Covid-19. La crisi, a més d’incrementar la segregació, també pot frenar l’avenç de les metodologies paidocèntriques, en les quals els nens i les nenes són els protagonistes del seu aprenentatge, acompanyats pel docent-tutor. No podem aprofundir en l’afectació negativa que el Covid-19 pot comportar als aspectes qualitatius de l’educació, com ara frenar les metodologies democràtiques i participatives en la construcció de coneixement. Però aquesta crisi pot ser també una oportunitat per repensar i millorar el procés educatiu.

Per acabar, volem fer un reconeixement a tota la comunitat educativa, des dels docents que acompanyen els infants i joves fins al personal de neteja, que amb el seu esforç ha fet possible l’organització d’aquest nou curs escolar, que sens dubte serà estrany i ple de dificultats. Per a elles i ells, el nostre agraïment.

En el marc de la setmana europea de la mobilitat, CCOO Baix Llobregat ha organitzat l’acte L’aposta pel Trambaix. Sostenibilitat i servei a la ciutadania el dimecres 30 de setembre. Aquest acte s’ha realitzat de forma virtual i retransmès per MEET.  Josep M. Romero, secretari general de CCOO, ha fet la salutació inicial  i ha presentat als tres ponents de la trobada.

La primera intervenció l’ha fet Genoveva Català, presidenta del CECBLL que ha parlat en primer lloc de l’adhesió del Centre d’Estudis  al Manifest per a l’extensió del Tramvia a Sant Feliu de Llobregat, polígon El Pla, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts-Pallejà. Però sobretot ens ha parlat de dos conceptes claus referents a la taula: sostenibilitat ja que el transport públic és més eficient pel medi ambient i el clima, i servei a la ciutadania ja que el transport públic és imprescindible per a la mobilitat dels treballadors i treballadores de la comarca.  En segon lloc ha intervingut la vicepresidenta de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) Susana Pascual, que ha parlat de les avantatges que ofereix el transport públic (més accessibilitat per a tothom, més estalvi, més i millor mobilitat, menys despesa pública, menys contaminació atmosfèrica, més salut i més seguretat viària). I en darrer lloc ha parlat en Lluís Carrasco, en representació de la campanya “Volem el Trambaix al Pla” per l’extensió del Tramvia cap al Pla,  Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.  Han dut a terme diverses accions per aconseguir el seu objectiu de cara al 2030: han redactat un manifest al que s’hi han adherit entitats de la comarca, han fet una campanya de recollida de signatures i han aconseguit el suport dels 7 ajuntaments afectats per l’extensió del Trambaix i del Consell comarcal. L’acte ha acabat amb un torn d’intervencions amb els 18 oients.