Archive for year: 2020

El dia 22 de febrer  la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana va celebrar la seva assemblea anual amb renovació de Junta al municipi de Tossa de Mar. En Carles Riba formava part de la Junta de la Coordinadora des de l’any 1998 i n’era el vicepresident des de l’any 2003.  Aquest any ha pres el relleu en Jaume Bosch en representació i a proposta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. L’actual junta directiva de la Coordinadora ha quedat formada de la següent manera:

– Josep Santesmases i Ollé. President
Centre d’Estudis del Gaià (Vila-rodona)

–  Jaume Mascaró Pons. Vicepresident primer.
Institut Menorquí d’Estudis (Maó)

– Narcís Figueras i Capdevila. Vicepresident segon.
Centre d’Estudis Selvatans (Santa Coloma de Farners)

– Ignasi Cuadros i Vila. Tresorer.
Centre d’Estudis del Bages (Manresa)

– Victòria Almuni Balada. Secretària.
Centre d’Estudis Seniencs (La Sénia)

– Marcel Poblet i Romeu. Vocal.
Centre d’Estudis de L’Hospitalet (L’Hospitalet de Llobregat)

–  Jaume Bosch i Mestres. Vocal.
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat)

– Gemma Estrada Planell. Vocal.
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (Igualada)

– Òscar Jané Checa. Vocal.
Centre d’Estudis Ribagorçans (Benavarri – Pont de Suert)

– Josep M. Contel Ruiz. Vocal
Taller d’Història de Gràcia (Gràcia. Barcelona)

– Oriol Fort Marrugat. Vocal
Centre d’Estudis Molletans (Mollet del Vallès)

– Marta Quer Riera. Vocal
Centre d’Estudis de L’Hospitalet de l’Infant (L’Hospitalet de l’Infant)

– Josep Alavedra Bosch. Vocal
Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell)

– Manel Pastor i Madalena. Vocal
Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (Bunyol)

– Josep Rubió i Sobrepere. Vocal
Centre d’Estudis de les Garrigues (Les Borges Blanques)

– Francesc Amorós . Vocal
Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà (Isona)

– Ramon Marrugat Cuyàs . Vocal
Institut d’Estudis Penedesencs (Vilafranca del Penedès)

La Coordinadora, fundada l’any 1992, agrupa a 122 Centres d’Estudis d’arreu dels Països Catalans. Té com a missió posar en comú projectes, inquietuds i problemes dels centres i instituts d’estudis. El seu objectiu és l’estudi, divulgació, promoció, difusió i defensa del patrimoni cultural i natural de cada territori i alhora, fer-ho utilitzant el català com a llengua d’estudi, d’expressió i de comunicació.

El cap de setmana del 15 i 16 de febrer el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va oferir unes jornades de portes obertes i es van organitzar activitats especials amb motiu de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera. Les jornades de portes obertes van ser tot un èxit, amb una participació molt alta. Un total de 364 persones vingudes d’arreu van visitar la Colònia durant tot el cap de setmana. Les activitats complementàries van consistir en un concert de música de cambra a càrrec de grups d’alumnes de l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera i una visita guiada al recinte industrial de la Colònia. Gràcies a tothom per la vostra participació!!

 

Comencem aquest editorial amb una cançó que Raimon canta a capela. A la Mediterrània aquesta afirmació és un fet evident, com també ho són les múltiples manifestacions (cada dia més espectaculars) del canvis del clima provocats per l’estrès del nostre model de civilització. Vagi per endavant el nostre suport a la pagesia de la comarca com els primers afectats del temporal Glòria. S’hauran de prendre mesures a curt, mitjà i llarg termini. Avui ens volem centrar en com enfocar algunes de les mesures a mitjà i llarg termini. Les orientacions que col·lectivament hem d’impulsar s’haurien  d’arrelar en un canvi de paradigma que consideri la malla territorial existent com la base on hem d’operar, transformar i ordenar per fer-hi possible una vida humana digna.

L’any passat vam acollir al Centre l’exposició “Metròpolis de ciutats”, que l’AMB ha confeccionat per difondre els treballs del Pla Director d’Urbanisme (PDU), que afecta 22 dels 30 municipis de la comarca. Aquest Pla Director jeràrquicament depèn del Pla Territorial Metropolita de Barcelona (PTMB), aprovat l’abril de 2010, que abasta 7 comarques. Al Centre vam participar del procés participatiu que ens brindava l’AMB, i en conseqüència, a la reunió de Junta del dia 15 de gener d’enguany vam acordar presentar alternatives i suggeriments a l’avanç del PDU que es troba en informació pública, alternatives i suggeriments que és com legalment es denominen les al·legacions en la fase preliminar d’un pla urbanístic, previ a l’aprovació inicial. El document que recull aquestes alternatives i suggeriments consta d’un primer apartat que a tall d’introducció assenyala els antecedents relatius als debats que el CECBLL vam recopilar arran del congrés El Baix Llobregat a Debat:

• De la terra: el riu, l’agricultura, el bosc, els espais naturals i la biodiversitat. Trencar l’aïllament del sòl agrícola, resseguir la connectivitat de la conca fluvial, vincular les muntanyes i els espais naturals, protegir la façana litoral i el sistema de dunes de les platges.
• De les urbs: les ciutats, la urbanització de baixa intensitat, les infraestructures, la planificació. Entendre la comarca com un espai viu, com una estructura orgànica, i no com un compendi de peces més o menys ben encaixades. La comarca viu, respira i es comunica. L’hem de considerar en el seu conjunt.
• Dels elements: l’energia, el canvi climàtic, l’aire, els residus. En l’agenda dels propers anys, la transició energètica, la consideració del residu com a recurs, la mitigació dels efectes del canvi climàtic i la protecció de la qualitat de l’aire són i seran eixos bàsics per a la planificació del territori, dels espais urbans i de les ciutats, així com per a l’activitat econòmica, la logística i la mobilitat.

Les alternatives i suggeriments presentades segueixen el fil de la Memòria del mateix pla i les hem agrupat en 17 apartats:

1. El PDU necessita un govern metropolità que exerceixi en plenitud les seves competències.
2. El PDU hauria de complir també les funcions del Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità (POUM).
3. Necessitat d’un Pla Especial d’Equipaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’una resolució de les zones verdes públiques en sòls privats.
4. Necessitat d’actualitzar el concepte de Centre Direccional.
5. EL PDU ha de fer una política decidida en matèria d’habitatge.
6. El Pla Director de l’Aeroport Josep Tarradellas ha de ser coherent amb el PDU.
7. EL PDU ha de preveure l’ampliació del Parc Agrari del Baix Llobregat i les mesures de planejament urbanístic recollides en el Pla Director de les Muntanyes del Baix.
8. El PDU ha d’integrar el PDU de les Vies Blaves que la Diputació de Barcelona promou.
9. EL PDU ha de prendre mesures sobre el risc d’inundabilitat i intrusió marina de la costa del Baix Llobregat.
10. El PDU ha de preveure una qualificació urbanística específica de connexió biològica entre els espais naturals.
11. El PDU ha de regular i limitar l’activitat logística.
12. EL PDU ha de preveure plans de millora urbana en els polígons industrials existents.
13. El PDU ha de reflectir reivindicacions pendents de la infraestructura verda.
14. Cal que el PDU concreti els centres metropolitans.
15. El PDU ha de repensar la mobilitat i les infraestructures de transport.
16. La lluita contra el canvi climàtic s’ha de reflectir en mesures concretes del PDU.
17. EL PDU ha de fomentar la ciutat compacta i aplicar mesures previstes en la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

De totes les alternatives i suggeriments presentats, en volem indicar un parell. La primera és la que assenyala que quan el PDU entri en vigor ho sigui plenament, sent alhora Pla d’ordenació urbanística metropolità, deixant sense efectes el PGM, vigent des de l’any 1976. L’altra proposta és la que implica incloure a l’AMB el municipi de Vallirana, incomprensiblement exclòs de l’AMB si atenem la seva posició geogràfica i de vincle social i territorial. L’avinentesa que en el govern de l’Àrea metropolitana hi conflueixin les 4 principals forces polítiques de Catalunya ens fa tenir esperança que, en aquest mandat sí, hi haurà la capacitat de superar el PGM que ja es mereix una honrosa retirada i alhora consolidar un govern metropolità que faciliti la qualitat de vida i equitat de les persones que interactuen en aquesta conurbació, plena de potencialitats i reptes ecosistèmics.

1050è aniversari de Sant Climent de Llobregat

L’hivern de l’any 16é del regnat de Lotari va ser molt fred. El segon diumenge de març començava a glaçar quan Juliana, el seu marit Llobell i Ot, un monjo del monestir de Sant Cugat, tornaven al seu mas de les vespres que s’havien celebrat a la petita capella que s’estava construint en aquella vall. Sopant van parlar de la donació que volien fer al monestir i abans de resar les completes, Ot, ja tenia redactat el document. A la calenda de juny del mateix any van registrar el document en el cartulari el monestir. Era el primer registre que documentava l’existència d’un poble anomenat Sant Climent de Llobregat.

I els climentons d’avui en dia en som els seus hereus. D’ells i de totes les generacions que els han succeït. Som els fills de les pageses que aplegaven llenya per alimentar el forn de la farga més meridional del comtat de Barcelona en el XII; dels que molien el gra i l’oli al molí de can Cocons abans de 1143; dels climentons que van veure passar al rei Jaume I i Alfons X el Savi de Castella, o a Pere el Gran delirant i molt a prop de la seva mort; dels que venien bestiar en el mercat dels dimarts des del segle XIV; de la vídua Caterina Alegret, que per sobreviure es va haver de casar amb Bartomeu Cardiler, fent-li jurar abans que no maltractaria als seus fills, o de Caterina Bartra que li va fer un vestit d’atzarena amb estamenya nova, amb faldilla de divuitè blau, mànigues i gipó a la seva filla per al dia de les esposalles; som descendents dels que van patir els robatoris del bandoler Moreu que va acabar morint al Camí Ral; dels joves que s’emborratxaven a la taverna de l’Infern i feien gresca a la Plaça dels Bergants; som legataris de Francesc Condomines que va morir en la victòria catalana de la batalla de Sant Climent de la guerra de Successió i dels climentons que van perdre les vinyes amb la fil·loxera i que van saber-se refer cercant cultius alternatius; som la veu dels immigrants occitans del segle XVI, dels castellans i andalusos del XX i dels magrebins de començament del XXI; i som les millors representants de les dones que durant segles han fet puntes de fil negre perquè les seves mans de pageses no l’embrutessin si era fil blanc. Som hereus de Marieta la Cantadora, que d’un ram d’herbes remeieres sense vendre en va parir la Fira de Sant Ponç de Barcelona.

Sant Climent de Llobregat sempre ha viscut discretament el pas de la història, amagat en un racó del territori, però orgullós i convençut de lluitar cada dia per tirar endavant i deixar uns fonaments prou sòlids per al futur.

Som un poble que no va celebrar el mil·lenari quan tocava perquè no en sabia gran cosa del seu passat, però que ha sabut aprendre qui som i d’on venim, i que no vol oblidar les generacions que han deixat aquestes muntanyes llaurades fins a les serres, ni la seva memòria escrita en cada barraca o marge de pedra seca.

I durant tot el 2020 volem recordar-los omplint el nostre poble de cultura i reivindicant-ne la memòria en cada activitat de les que organitzem.

Som Sant Climent.

Som un Sentiment.

Jaume Vendrell Condeminas
+ de 1000. Històries de Sant Climent de Ll.

El divendres 17 de gener de 2020.  a la Sala Isidor Cónsul de la masia de Can Ginestar a Sant Just Desvern, es va reunir el grup impulsor de la Xarxa d’Espais de Memòria del Baix Llobregat, sota l’impuls de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Les persones que van assistir a aquesta primera trobada van ser: Jordi Amigó, director de l’Arxiu de Sant Just Desvern; Joan Basagañas, regidor de Cultura de Sant Just Desvern; M.Jesús Bono, responsable dels projectes de Memòria del CECBLL; Genoveva Català, presidenta del CECBLL; Ot Garcia, regidor de Cultura de Cornellà de Llobregat; Esther Garcia, regidora de Memòria del Prat de Llobregat; Jordi Gil, conseller de Cultura i Memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Esther Hachuel, directora del CECBLL; Alfons López, tècnic de l’Ajuntament de Castelldefels; César Lorenzo, tècnic de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; Berta Martí, tècnica de l’Ajuntament de Sant Just Desvern; Montse Pérez, regidora d’Educació d’Esplugues de Llobregat; Marina Pons, tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat; Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL; i David Rovira, tècnic de la Central AGBAR de Cornellà de Llobregat

Després d’una breu ronda de presentacions, va començar un intens i ric debat sobre els espais memorialístics que hi ha a la nostra comarca i de la poca connexió que hi ha entre ells. Del debat es va valorar la possibilitat de crear la Xarxa d’Espais de Memòria de la comarca i es va acordar començar amb la programació d’una oferta de visites guiades durant tot l’any 2020. El conseller de memòria Jordi Gil, va explicar aquesta iniciativa a l’acte de constitució de la Xarxa de Memòria Democràtica del dia 25 de gener.