desembre, 2024 - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Feina feta i encarant del 2025

31 de desembre de 2024/by Helena

En el darrer butlletí del 2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.

Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.

Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.

En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.

El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa, per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.

Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.

Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.

Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.

Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.

Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.

Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.

Josep Capmany, l’erudit defensor de la terra

31 de desembre de 2024/by Helena

Josep Campmany

A punt de finalitzar el 2024 ens trobem acomiadant un company, un amic, un referent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En Josep Capmany i Guillot ens va deixar el passat 13 de desembre, als 58 anys. Un gavanenc de naixement i de cor i un il·lustre baixllobregatí.

Tal com es recull als Contes del Baix Llobregat…”El castell, les muntanyes, els masos dispersos, els canals i el delta són indrets humanitzats, una petita creació i recreació de la nostra espècie, prova que és possible conviure en ordre i en pau amb la natura. Són les terres de l’erudit i entranyable gavanenc Josep Campmany.”

En Josep Campmany va ser un soci implicat i compromès amb la nostra entitat. Membre destacat de la Junta des de 2005, vàrem compartir mandat; també amb el Carles Riba i la Genoveva Català.

Presentació d’“Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat” a Vallirana

La seva dedicació i col·laboració han estat imprescindibles per diferents activitats i projectes. Potser els més coneguts siguin la direcció de la publicació Materials i la coordinació de la X Recerca col·lectiva “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”. Aquesta recerca deu molt al Josep Capmany. La commemoració del Tricentenari 1714-2014 va ser l’ocasió perfecta per aprofundir en el coneixement d’un període i uns fets força desconeguts a la comarca, com ell mateix diu a la introducció, “aquest territori, travessat per un riu aleshores cabalós, hi havia d’haver jugat un important paper, encara per descobrir”. La seva empenta fent la coordinació i direcció, la maquetació i fins i tot buscant recursos econòmics i complicitats d’altres entitats com Òmnium Baix Llobregat o els Amics del Museu de Gavà, va fer possible la publicació i així la descoberta de l’interessant paper que va jugar el Baix Llobregat en aquest conflicte.

Eren moments de força fragilitat financera, així que aquesta publicació va tenir un paper destacat en la commemoració del quaranta aniversari del Centre. El Josep va fer presentació en una vintena de municipis.

Hi ha d’altres accions que també porten el segell del Josep i tenen a veure amb la lluita contra la instal·lació del macrocasino d’Eurovegues o amb el posicionament davant d’una nova reordenació territorial i la fragmentació comarcal que podia representar.

En Josep va participar activament en el Congrés el Baix Llobregat a debat, en la Plataforma en defensa de la llengua i en altres espais en els quals podia reflexionar sobre la cultura i com democratitzar-la. Sempre va saber traçar camins de diàleg i enteniment. Sentia una gran curiositat i una passió immensa per tot allò que l’envoltava i posava el cor en el que feia. Home savi i de ment privilegiada. Un intel·lectual de cap a peus, amb un gran bagatge científic i cultural, com ho demostra la producció ingent amb desenes de llibres i articles.

Defensor de la terra, garant de la comarca i de la seva història que va estudiar i divulgar amb rigor acadèmic, ell no era un historiador, era un estudiós local com li agradava ser nomenat. Fundador del Centre d’Estudis de Gavà i molt vinculat als Amics del Museu de Gavà, entitats des de les quals va impulsar les Trobades d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà.

Doctor en Física Aplicada, va ser un dels fundadors del Sincrotró Alba. Va rebre el 2022 el Premi Recercat atorgat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Premi d’Experiències culturals de l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

A la nostra entitat hem tingut la sort i el privilegi de comptar amb els seus sabers, les seves aportacions, la seva generositat i capacitat de treball, posant els seus coneixements a l’abast de tothom.

Fotografa de la Junta directiva del CECBLL. Veiem a Josep Campamany situat a primer pla, a baix a la dreta.

Quan vaig fer de presidenta en un període certament difícil sempre vam poder comptar amb ell. El seu caràcter afable i el seu humor sorneguer ho feia tot més fàcil. Amb la seva bonhomia i perseverança vam aconseguir tirar endavant projectes reeixits. Hem compartit anhels i afecte, passió per tot allò que fos Baix Llobregat. La seva maleïda malaltia va aconseguir arrabassar-nos-el massa aviat; però el seu llagat, la seva petjada indeleble forma ja part de la nostra essència com a entitat i es mantindrà per sempre en el nostre record i en els nostres cors.

Perquè Josep…”de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.

Que la terra et sigui lleu, company, amic.

Conxita Sánchez

El més sentit condol a la família, amistats, els companys i companyes. Especialment tot el suport a la Marta, el Martí i el Joan.

Article d’opinió d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

31 de desembre de 2024/by Helena

Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

El Baix Llobregat ha estat i és motor econòmic de Catalunya, amb una gran tradició de lluita obrera i reivindicació democràtica. Però també és una comarca amb una gran riquesa cultural, social i paisatgística, caracteritzada per la seva diversitat i dinamisme. Una comarca on els municipis han crescut cohesionant persones de reu i han sabut adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Una comarca on tant el Consell Comarcal com el Centre d’Estudis Comarcals hem estat protagonistes en aquest procés d’evolució, treballant per garantir els drets de les persones, preservar el patrimoni i construir un futur inclusiu i sostenible.

Des del Consell Comarcal, treballem per garantir drets fonamentals que enforteixen la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. La nostra acció se centra en garantir drets fonamentals a través de serveis essencials i projectes transformadors:

Dret a l’educació: Amb programes d’ajuda a l’escolarització, beques de transport i menjador, i suport a les famílies, promovem una educació inclusiva i accessible.
Dret a una vida digna: La lluita contra la pobresa energètica i l’exclusió social és una prioritat, amb serveis socials que ofereixen recursos i acompanyament a les persones més vulnerables.
Dret a un entorn sostenible: Les polítiques de sostenibilitat mediambiental i mobilitat fomenten un territori més saludable i resilient davant els reptes del canvi climàtic.
Dret a l’ocupació i la formació: Amb projectes d’impuls a l’ocupació, formació contínua i suport a l’emprenedoria, el Consell treballa per crear oportunitats laborals i fomentar el dinamisme econòmic adaptats a les necessitats del territori.
Dret a la inclusió i participació: Promovent la igualtat de gènere, la diversitat cultural i la cohesió social, la lluita contra l’edatisme, i treballant per un Baix Llobregat més inclusiu, respectuós i participatiu.

Mentre que el Centre d’Estudis Comarcals aporta una mirada crítica i reflexiva que enriqueix la visió del territori. El CECBLL ha estat un motor de recerca, preservació cultural i promoció de la identitat comarcal, i ha desenvolupat un paper clau en la consolidació del Baix Llobregat com a territori amb consciència històrica i projectes innovadors:

Preservació del patrimoni: Ha liderat iniciatives per documentar i conservar el patrimoni històric i cultural de la comarca, assegurant que el llegat es mantingui viu per a futures generacions.
Recerca i divulgació: A través d’estudis, publicacions i jornades, el CECBLL ha enriquit el coneixement sobre el Baix Llobregat, promovent una visió interdisciplinària de la seva història i realitat actual.
Promoció cultural: Amb esdeveniments culturals, exposicions i premis, ha contribuït a enfortir l’ecosistema cultural de la comarca i a donar visibilitat als artistes i creadors locals.
Defensa del territori: Des de la seva fundació, ha estat un actor actiu en la lluita per la preservació del territori davant de l’expansió urbanística desmesurada, promovent una gestió sostenible dels recursos naturals.
Participació ciutadana: La seva tasca ha estat sempre vinculada a la implicació de la comunitat, esdevenint un espai per al debat, la reflexió i la col·laboració entre institucions i ciutadania.

Aquesta col·laboració és clau per al desenvolupament i la consolidació d’aquesta identitat única, amb missions complementàries, contribuïm a garantir drets, preservar el patrimoni i fomentar el benestar de la ciutadania de la nostra comarca.

És en temps de qüestionament de la democràcia i dels drets assolits quan és més necessari que mai continuar treballant conjuntament per reforçar la memòria i inspirar a les noves generacions a construir una societat més justa i igualitària i no caure en els errors del passat. També és moment, de reivindicar l’origen divers de les persones que han forjat la nostra comarca i fer una crida a la solidaritat i multiculturalitat. Fa 50 anys, quan va néixer el CECBLL, la democràcia era un anhel que es lluitava als carrers del Baix Llobregat amb vagues que van fer història, ara amb una democràcia consolidada és moment de reivindicar-la.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és molt més que una institució de recerca; és un pilar fonamental que sustenta el desenvolupament integral del Baix Llobregat. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, continua sent un motor d’innovació i un referent imprescindible per al futur de la nostra comarca. La seva contribució no només ha enriquit el patrimoni cultural, sinó que també ha connectat les generacions presents amb les passades, assegurant que la història i l’essència del Baix Llobregat es projectin cap al futur.

Vull expressar el meu agraïment per la seva tasca incansable i encoratjar-los a continuar treballant de la mà per construir una comarca on totes les persones puguin exercir plenament els seus drets i viure en un entorn ric en cultura, història i oportunitats.

Presentem el llibre “Contes del Baix Llobregat” a Corbera de Llobregat

31 de desembre de 2024/by Helena

El passat dilluns 9 de desembre 2024 es va presentar el llibre CONTES DEL BAIX LLOBREGAT de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella a la Biblioteca Pública Municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat.

Ens va donar la benvinguda Montse Isern, Presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, i va presentar l’acte Àngels Olivera, membre de la Xarxa de Dones Emprenedores.

Com j aés habitual, van acompanyar les presentacons de l’autor Rafa Bellio, i la il·lustradora del contes Joana Llordella, les lectures en veu alta de dos contes del llibre. Primer, Montse Isern va llegir el conte El Fènix i l’Efímera, de Corbera, i després Montserrat Compte, directora de la Biblioteca de Corbera, va llegir el conte Els últims de les Filipines, de Viladecans.

En acabar, Genoveva Català, presidenta del CECBLL va tancar l’acte i va agraïr la predisposició de totes les persones uqe s’havien desplaçat a la biblioteca per venri a la presentació.

Premi Bonaplata per a Josep Padró pel seu llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”

31 de desembre de 2024/by Helena

És un honor felicitar des d’aquestes línies a Josep Padró pel reconeixement rebut en la 32ena edició dels Premis Bonaplata que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. En Josep és una persona molt estimada al CECBLL. Un excel·lent col·laborador expert en la industrialització de Catalunya i un referent per conèixer la història i el patrimoni de la Colònia Güell, on va néixer.

El llibre guardonat – La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió – ha estat publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals. En ell, en Josep Padró parla de la història de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. I ho fa en clau d’història social. Molt interessant i innovador si tenim en compte que el caràcter modernista i gaudinista d’aquest nucli ha acaparat sempre tota l’atenció en detriment d’un coneixement de la vida social i econòmica i de la quotidianitat de les persones que hi treballaven.

L’acte de lliurament dels Premis Bonaplata de l’AMCTAIC va tenir lloc el 2 de desembre a la sala Prat de la Riba del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Per fer costat al Josep va assistir un nodrida representació del Centre d’Estudis, amb la seva presidenta al capdavant.

Si teniu interès en el llibre el podeu adquirir aquí: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

Celebrem l’última junta del curs i l’equip s’acomada de l’any

31 de desembre de 2024/by Helena

El 19 de desembre vam fer la darrera reunió de Junta de l’any. La sessió va començar fent valoració de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que va tenir lloc el 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts. A continuació es van aprovar les grans línies del proper exercici, amb una proposta de programa d’activitats ben farcit, amb nous projectes editorials i noves perspectives pel que fa a la gestió d’espais i projectes culturals i patrimonials. Però també amb la preocupació del finançament, que malauradament es renova cada any i de vegades se sosté al llarg de l’exercici.

Potser un dels moments més emotius va ser l’acord d’adhesió a l’acte d’homenatge que des de Cornellà s’està preparant per a l’amic Frederic Prieto, que va ser membre de la nostra Junta.

També es va recordar que en poc més d’un any la Junta ha perdut tres persones estimades ambaixadores del CECBLL allà on anessin: Gemma Tribó, Josep Campmany i Frederic Prieto. El nostre record per ells des d’aquestes línies.

La sessió va acabar amb un petit sopar (fet a base del que cadascuna de les persones assistents van portar) i amb un brindis pel nou any que començarem en breu i que esperem que estigui ple de pau al mon, ple de solidaritat i ple d’amor; conscients que la Cultura és un gran conductor de totes aquestes bondats.

El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa

31 de desembre de 2024/by Helena

El dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.

Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).

L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.

Una àmplia representació del CECBLL va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei

31 de desembre de 2024/by Helena

Diumenge dia 15 de desembre de 2024, una àmplia representació del cecbll va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Aquest equipament és possible gràcies a les obres de rehabilitació i de recuperació del Palau Requesens. El nou museu es pot visitar de dimecres a diumenge.

La col·lecció conté un total de 100 obres, 18 de municipals i 82 de cedides. El Museu del Prado, a Madrid, els ha donat un retrat de Carles V, qui es va allotjar en diverses ocasions al Palau Requesens del municipi. A banda de divulgar coneixements artístics, culturals i històrics d’aquest període, es vol destacar el paper de Molins de Rei durant el Renaixement.

Entre les obres que s’hi poden veure, destaquen el tapís “Triomf del temps sobre la fama”, cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o un element escultòric original del Palau Requesens d’entre els segles XV i XVI.

Les institucions que han cedit obres al Museu del Renaixement són el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), el Frederic Marès, el DHub, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Centre de Documentació i el Museu Tèxtil de Terrassa.

https://www.museudelrenaixement.cat/

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

31 de desembre de 2024/by Helena

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

L’aigua, un patrimoni de sostenibilitat

31 de desembre de 2024/by Helena

No és fàcil decidir quin és el millor tema per tancar l’any dins de la secció “Amb P de patrimoni. Intento fer una temàtica adient. L’any passat va ser el pessebre vivent de Corbera. Molt adequat per al mes de desembre. Però i ara? Un final d’any en el qual tanquem, a més, l’any del cinquantenari. Intento esbrinar quin és el patrimoni que defineix millor el Baix Llobregat… El riu… però ja vaig parlar-ne en el butlletí de novembre. Segueixo donant-li voltes. Al final ho trobo. Quin és el patrimoni que defineix el Baix Llobregat? L’aigua.

Repassem el llistat dels principals elements hídrics que tenim a la comarca, tots articulats entre sí:

El riu, que procedent del Prepirineu, travessa la comarca de nord a sud i determina la configuració geogràfica i geològica. Ha jugat un paper molt important en el desenvolupament social i econòmic especialment per la seva vinculació amb la intensificació de la producció agrària i amb la industrialització.
Els afluents i rieres, que formen una “microconca”, amb com l’Anoia i les rieres de Rubí, Vallvidrera, Sant Just o Sant Climent, cursos temporals d’aigua lligats a la primavera i la tardor o a episodis de pluja. El conjunt ha donat lloc a un nombrós sistema d’infraestructures hidràuliques pertanyents a totes les èpoques i esparses pel territori.
El mar, que limita la comarca en la seva façana sud-est i que en els darrers temps i gràcies als avenços tecnològics es revela també com una important font d’aigua apta per al consum (dessaladora del Prat de Llobregat).
El Delta, considerat una de les reserves naturals humides més importants d’Europa i una de les darreres mostres d’aquest tipus de paisatge i ecosistema a Catalunya i Espanya.
Una munió d’estanys, llacunes o aiguamolls, alguns de naturals com la Ricarda o la Murtra; d’altres artificials, com els aiguamolls de Molins de Rei; o semi naturals, com les Basses de Can Dimoni, la de Can Cardús o la llacuna de Cal Tet. En tots casos la biodiversitat es fa molt evident, amb important presència de flora i fauna.
Els dos aqüífers del Delta, un de superficial i freàtic i l’altre profund i artesià, ambdós de cabdal importància com a font d’aigua per al consum humà de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Els aqüífers de la Cubeta de Sant Andreu i de la Cubeta d’Abrera, dipòsits al·luvials de gran extensió geològicament articulats amb els aqüífers del Delta.
Diverses zones lèntiques, considerades humides, com la rerepineda de Gavà o els Reguerons de Viladecans.
Altres presències, com les surgències d’aigua (tenim la del Balneari de la Puda a Esparreguera, amb propietats minero-medicinals); o les mines d’aigua, presents, per exemple, als contraforts de Collserola.

Veiem amb aqueta llista la gran diversificació que pren la presència d’aigua al Baix Llobregat. Alhora que ens movem en un entorn mediterrani que no és estrictament generós en matèria d’aigua. Aquesta diversitat unida a la “no abundància” (no vull parlar d’escassetat), ha donat lloc a una cultura peculiar, basada en l’aprofitament exhaustiu i en no malbaratar. D’aquest binomi tenim bonics exemples a la comarca. El més eloqüent el parc de la Molinada de Pallejà, que deu el seu nom al fet que l’aigua de moldre, un cop sortia del molí, era aprofitada per regar els horts de la vila. O també les cisternes dels antics castells o de les masies del Prat, que aprofitaven l’aigua de la pluja i la convertien en aigua de boca gràcies al saber popular. I, per què no dir-ho, la mateixa dessaladora.

Segur que em repeteixo quan dic que l’aigua ha deixat al Baix Llobregat un patrimoni de primer ordre, vinculat al seu ús, captació, emmagatzematge, etc. Els pous de Cornellà; molins com el de Sant Just, Vallirana o Sant Vicenç;el Canal de la Infanta; les fàbriques de riu, com la Sedó o la Bros d’Esparreguera i Martorell respectivament; les fonts, que trobem esparses pel territori; les estructura de les mines d’aigua; i un llarguíssim etc.

Per això he volgut titllar l’aigua de patrimoni de sostenibilitat, una expressió que agafo en préstec del meu amic Carles Riba. El patrimoni de sostenibilitat està format pels boscos, l’aigua, la terra, els espais agraris… tot allò que al final ens permetrà continuar ocupant el territori i viure d’ell.