L’aigua, un patrimoni de sostenibilitat

No és fàcil decidir quin és el millor tema per tancar l’any dins de la secció “Amb P de patrimoni. Intento fer una temàtica adient. L’any passat va ser el pessebre vivent de Corbera. Molt adequat per al mes de desembre. Però i ara? Un final d’any en el qual tanquem, a més, l’any del cinquantenari. Intento esbrinar quin és el patrimoni que defineix millor el Baix Llobregat… El riu… però ja vaig parlar-ne en el butlletí de novembre. Segueixo donant-li voltes. Al final ho trobo. Quin és el patrimoni que defineix el Baix Llobregat? L’aigua.

Repassem el llistat dels principals elements hídrics que tenim a la comarca, tots articulats entre sí:

• El riu, que procedent del Prepirineu, travessa la comarca de nord a sud i determina la configuració geogràfica i geològica. Ha jugat un paper molt important en el desenvolupament social i econòmic especialment per la seva vinculació amb la intensificació de la producció agrària i amb la industrialització.
• Els afluents i rieres, que formen una “microconca”, amb com l’Anoia i les rieres de Rubí, Vallvidrera, Sant Just o Sant Climent, cursos temporals d’aigua lligats a la primavera i la tardor o a episodis de pluja. El conjunt ha donat lloc a un nombrós sistema d’infraestructures hidràuliques pertanyents a totes les èpoques i esparses pel territori.
• El mar, que limita la comarca en la seva façana sud-est i que en els darrers temps i gràcies als avenços tecnològics es revela també com una important font d’aigua apta per al consum (dessaladora del Prat de Llobregat).
• El Delta, considerat una de les reserves naturals humides més importants d’Europa i una de les darreres mostres d’aquest tipus de paisatge i ecosistema a Catalunya i Espanya.
• Una munió d’estanys, llacunes o aiguamolls, alguns de naturals com la Ricarda o la Murtra; d’altres artificials, com els aiguamolls de Molins de Rei; o semi naturals, com les Basses de Can Dimoni, la de Can Cardús o la llacuna de Cal Tet. En tots casos la biodiversitat es fa molt evident, amb important presència de flora i fauna.
• Els dos aqüífers del Delta, un de superficial i freàtic i l’altre profund i artesià, ambdós de cabdal importància com a font d’aigua per al consum humà de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
• Els aqüífers de la Cubeta de Sant Andreu i de la Cubeta d’Abrera, dipòsits al·luvials de gran extensió geològicament articulats amb els aqüífers del Delta.
• Diverses zones lèntiques, considerades humides, com la rerepineda de Gavà o els Reguerons de Viladecans.
• Altres presències, com les surgències d’aigua (tenim la del Balneari de la Puda a Esparreguera, amb propietats minero-medicinals); o les mines d’aigua, presents, per exemple, als contraforts de Collserola.

 

Veiem amb aqueta llista la gran diversificació que pren la presència d’aigua al Baix Llobregat. Alhora que ens movem en un entorn mediterrani que no és estrictament generós en matèria d’aigua. Aquesta diversitat unida a la “no abundància” (no vull parlar d’escassetat), ha donat lloc a una cultura peculiar, basada en l’aprofitament exhaustiu i en no malbaratar. D’aquest binomi tenim bonics exemples a la comarca. El més eloqüent el parc de la Molinada de Pallejà, que deu el seu nom al fet que l’aigua de moldre, un cop sortia del molí, era aprofitada per regar els horts de la vila. O també les cisternes dels antics castells o de les masies del Prat, que aprofitaven l’aigua de la pluja i la convertien en aigua de boca gràcies al saber popular. I, per què no dir-ho, la mateixa dessaladora.

Segur que em repeteixo quan dic que l’aigua ha deixat al Baix Llobregat un patrimoni de primer ordre, vinculat al seu ús, captació, emmagatzematge, etc. Els pous de Cornellà; molins com el de Sant Just, Vallirana o Sant Vicenç;el Canal de la Infanta; les fàbriques de riu, com la Sedó o la Bros d’Esparreguera i Martorell respectivament; les fonts, que trobem esparses pel territori; les estructura de les mines d’aigua; i un llarguíssim etc.

Per això he volgut titllar l’aigua de patrimoni de sostenibilitat, una expressió que agafo en préstec del meu amic Carles Riba. El patrimoni de sostenibilitat està format pels boscos, l’aigua, la terra, els espais agraris… tot allò que al final ens permetrà continuar ocupant el territori i viure d’ell.

Esther Hachuel

Sant Feliu de Llobregat, desembre de 2024