Calidoscopi comarcal, relligant territori.

/by

Aquest mes de novembre un seguit d’activitats ens recorden una de les raons fonamentals del CECBLL com és la de relligar el territori, donant sentit de pertinença. El dissabte 29 de novembre s’ha dut a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, aquesta edició focalitzada en La dimensió natural del patrimoni industrial amb un conjunt de ponències amb aportacions de gran interès i una gran participació (veure aquí).

En moltes Trobades d’Entitats es sol·licita des de les associacions d’àmbit local que el CECBLL actuï de “pal de paller” d’aquestes entitats, repte que el CECBLL va entomar.

Per part del CECBLL ja es duien a terme activitats orientades en aquest sentit com són:

  • La Trobada biennal d’Entitats d’Estudis Locals, que aquest 2025 celebra la seva 9a edició
  • La incentivació, biennal, de la dinamització de candidatures per als Premis de Reconeixement Cultural del BLL.

Amb posterioritat el CECBLL ha anat activant nous nexes orientats a donar compliment al compromís indicat:

  • Espai Les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat al Butlletí mensual, on cada mes es destaca una entitat local per donar-la a conèixer en les més de 1.500 persones que el reben
  • Espai del WEB del CECBLL amb el recull de les Entitats d’Estudis Locals, on actualment hi ha enllaçades unes 40 entitats de la comarca (veure aquí)

Seguint  aquesta trajectòria, el CECBLL ha estat treballant l’últim any en diverses línies de treball seguint aquest compromís de cohesió entre les entitats i s’ha proposat:

  • La possibilitat que les entitats puguin autopublicar les seves activitats a l’Agenda Cultural del Baix Llobregat (veure aquí)
  • La consolidació del grup de Whatsapp que s’ha començat a crear des del Centre per tal de comunicar les activitats de cada entitat a la resta d’entitats veïnes
  • El projecte “Racons del Baix”, una proposta que sorgia a la 6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat al 2017 a Torrelles de Llobregat, i que consisteix en realitzar mensualment un itinerari proposat per cada una de les Entitats Locals que ho vulguin. Podeu trobar les dates de la primera edició en aquest enllaç.

Aquest novembre també hem fet activitat entorn de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador. Conjuntament amb la Xarxa de Memòria Democràtica, amb CCOO, i amb l’Arxiu Comarcal, hem dinamitzat diverses activitats per recordar la fi de la dictadura, que 50 anys després, ha determinat bona part de la nostra història recent. Així doncs, hem portat a la nostra seu l’exposició 50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024), organitzada per CCOO i hem incentivat visites escolars tant a l’exposició com al nostre itinerari Quan les parets parlen. Anunciem que aquestes activitats continuen a principis del mes de desembre amb la conferència 1975. El Baix Llobregat on arrancarem la 13a Recerca Col·lectiva (2 de desembre / veure aquí) i la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio (4 de desembre / veure aquí).

Altres activitats que mostren la interacció del CECBLL amb el territori han estat, aquest mes de novembre, la participació en el Jurat del Premi Josep Oliva 2025 de l’Ajuntament del Prat de Llobregat (veure aquí), la participació en el Consell agrari del Parc agrari del Baix Llobregat (veure aquí), la participació en els actes de l’ADCS d’Esparreguera (veure aquí), o la reunió amb grups polítics de la comarca, en aquest cas amb ERC (veure aquí),

Volem fer palesa la tasca de dinamització de la dimensió comarcal i d’arrelament al territori del CECBLL indicant que participa en activitats concretes amb una trentena d’Entitats i Institucions de la Comarca a més de la relació amb la quarantena d’Entitats d’Estudi Locals, així com amb arxius i biblioteques dels municipis de la comarca, les nombroses persones que participen a títol individual i la valuosa col·laboració amb els Ajuntaments de la comarca. El potencial d’aquesta xarxa es fa evident en la col·laboració en la realització de les activitats que programa, en la participació en les crides a les Recerques col·lectives o en l’assistència a les seves activitats.

“Les tres vagues generals que van frustrar el projecte del franquisme sense Franco” per Oriol Pàmies

/by

Fotografia: Oriol Pàmies, autor de l’article.

Les mobilitzacions obreres del Baix Llobregat de fa 50 anys, junt amb altres que van tenir lloc a Catalunya i la resta de l’Estat, van accelerar la descomposició del règim de Franco al demostrar un ampli suport a les aspiracions de llibertat i justícia social que la dictadura negava i perseguia. Entre el 1974 i el 1976, la comarca va sumar forces en tres ocasions per imposar de facto l’exercici de drets fonamentals com el de reunió, expressió, representació sindical i vaga, uns fets que s’han de posar en relleu el moment d’explicar a les noves generacions qui i com va guanyar la democràcia en aquest país, i quina era la veritable naturalesa del franquisme.

Aquest és el sentit de l’exposició Les vagues generals al Baix Llobregat, promoguda per Comissions Obreres i que ha estat instal·lada a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del 13 al 27 de novembre. De fet l’exposició resumeix un treball més ampli de recerca i síntesi de dades que s’ha traduït en diversos materials que es poden consultar i descarregar en línia.

Les tres vagues generals comarcals van suposar torpedes a la línia de flotació d’un règim que es resistia a claudicar tot i la decrepitud física del dictador i la mort en atemptat del seu home de confiança, Luis Carrero Blanco, contrarietats a les quals se sumava un context internacional desfavorable per a les autocràcies, marcat per la Revolució dels Clavells a Portugal i la caiguda dels coronels a Grècia.

 Alguns dels líders de les vagues generals del Baix Llobregat a la capçalera d’una manifestació unitària.

Els conflictes obrers es van multiplicar durant l’agonia del franquisme. La crisi econòmica global iniciada el 1973 –tot i la política compensatòria que va reduir l’impacte de l’elevació del preu del petroli i va ajornar-ne els efectes– començava a ser força palpable, amb expedients de crisi, atur i inflació. El Baix Llobregat, on s’havien concentrat en pocs anys una gran potència industrial i un al·luvió demogràfic que la feia funcionar, bullia de reivindicacions laborals i en pro de millors condicions de vida.

Així, a la gestació de la primera vaga general, el juliol del 1974, confluirien la solidaritat amb els treballadors en vaga de les empreses Elsa de Cornellà i Solvay de Martorell amb la reivindicació dels metal·lúrgics del Baix Llobregat pel seu conveni, que els empresaris es negaven a negociar. Aquesta solidaritat va ser activada per la presència destacada al carrer i la dimensió cívica i ciutadana obtinguda per tots dos conflictes. En total, unes 30.000 persones de 300 empreses haurien participat en les aturades.

En l’èxit d’aquella primera acció coordinada hi va jugar un paper important la utilització de les estructures legals del sindicat vertical, ocupades de fet per elements de Comissions Obreres. La coordinació oberta del moviment faria un pas més quan el 28 de novembre del 1974 una assemblea de 500 delegats sindicals va llançar la crida a una aturada de 24 hores contra la carestia de la vida el dia 5 de desembre. A la dimensió clarament política de la convocatòria s’hi uniria la lluita contra la repressió, quan poc després van ser detinguts 24 dirigents obrers, cosa que provocaria l’avenç de l’atur en algunes empreses i la seva prolongació més dies dels previstos, fins al 9.

Quan Franco va morir, el 20-N del 1975, ja havia començat la vaga de Laforsa, que motivaria la tercera mobilització general a la comarca. Del 19 al 25 de gener la comarca sindical de Cornellà pràcticament es va paralitzar; també van aturar-se empreses d’Esplugues, Sant Just Desvern i de la rodalia de Martorell. Van arribar a parar 60.000 treballadors de 200 empreses i es van perdre 5 milions d’hores de feina.

 Honors de portada per a la vaga general en solidaritat amb Laforsa al Diario de Barcelona del 21 de gener del 1976

La potència històrica i el fet diferencial de les tres vagues generals del Baix Llobregat segurament rau en el fet que van traspassar l’àmbit estrictament laboral per convertir-se en mobilitzacions socials i ciutadanes, en què es barrejaven obrers, estudiants i comerciants, a més d’antirepressives (la vaga era il·legal i la primera conseqüència solia ser l’acomiadament) i per tant polítiques. En l’extensió social dels conflictes hi van tenir un protagonisme destacat les dones, un element anticipador del canvi polític a què s’aspirava.

Darrere d’unes mobilitzacions de tant d’abast hi havia una àmplia minoria de militants antifranquistes que van assumir riscos considerables. En l’etapa final del franquisme, centenars d’homes i dones de la comarca van pertànyer clandestinament en el PSUC i altres grups situats a la seva esquerra que mereixen respecte i reconeixement, igual que els integrants de grups catòlics que van participar en l’impuls del moviment de les Comissions Obreres. L’Església de base, a més, va ajudar a fer créixer el moviment obrer oferint no poques vegades els seus locals per a reunions i tancades de protesta, i la vicaria episcopal Barcelona Sud es va pronunciar públicament en solidaritat amb els acomiadats de Laforsa.

Les vagues del Baix Llobregat del 1974-1976 van aconseguir un ressò inèdit, fins arribar als despatxos dels jerarques franquistes, gràcies al paper de la premsa. Tot i que objectivament eren notícia pel seu abast, mai vist fins aleshores, la premsa tenia consignes per silenciar els desafiaments al règim. Però la presència de periodistes demòcrates a les redaccions i la feina coordinada dels corresponsals assegurava la presència constant dels conflictes als diferents diaris: de la vaga de Laforsa i de la vaga solidària del gener del 1976 se’n van publicar 618 notícies. La premsa va ser un “espai de llibertat” més dels que en aquella etapa van conquerir els moviments democràtics.

Una lliçó que es pot extreure d’aquelles mobilitzacions que van ajudar a tombar el franquisme —amb Franco i sense— és la del valor de la unitat. Entre el 1974 i el 1976, el moviment obrer del Baix Llobregat va avançar en maduresa i organització, però també en convergència i capacitat de síntesi. Això es concretaria el 1974 en la confluència entre el PSUC i la seva antiga escissió Bandera Roja, i la integració de les dues coordinadores de Comissions Obreres que estaven sota la seva influència, i el 1975 en la constitució de la Intersindical, un organisme de representació i interlocució dels treballadors de la comarca que podria haver estat un embrió de sindicat unitari a escala del Baix Llobregat.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica

/by

Aquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.

El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.

A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.

Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret  a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.

Us anunciem que el dia 4 de desembre a les 18:30 h, tancarem les activitats de memòria de l’any amb la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ens visita una delegació d’ERC

/by

El passat 18 de novembre vam tenir el plaer de rebre representants d’Esquerra Republicana de Catalunya Baix Llobregat i l’Hospitalet. La trobada es va fer a petició del grup d’ERC i tenia com a objectiu conèixer amb major profunditat el CECBLL i recollir la nostra visió de la comarca i, especialment de l’àmbit de la Cultura, tot considerant el nostre arrelament al territori i la nostra trajectòria de més de 50 anys.

Per part d’ERC van estar al CECBLL Josep Ramon Mut i Bosque, regidor de Cervelló i president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Bàrbara Lligadas, regidora de Viladecans i consellera comarcal de l’Àrea de Salut i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal; i Rita Borque, regidora i portaveu municipal del Grup d’ERC de Castelldefels.

Per part del Centre els vàrem rebre el president, Jordi Sicart, acompanyat d’algunes persones de la Junta i de l’equip tècnic.

Durant la conversa el CECBLL va poder explicar els principals projectes que desenvolupem, especialment en l’àmbit de la recerca; vam mostrar algunes de les publicacions més recents i vam exposar els reptes i problemàtiques que vivim com a associació comarcal compromesa amb la cultura i amb el territori.

Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

/by

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

 

Josep Padró Margó

El CECBLL assisteix a l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme que organitza la Diputació de Barcelona

/by

El CECBLL vàrem assistir el dia 20 de novembre a l’acte d’homenatge a les víctimes de la guerra civil i del franquisme realitzat per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

L’acte va comptar amb les intervencions de la Diputada de Memòria Democràtica i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; en Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Victimes Ex-presses del Franquisme; i n’Isidre Pinea, alcalde de Caldes de Montbuí, que va exposar l’estudi i potencial demanda sobre l’espoli franquista a l’Ajuntament.

Trobada del Consell agrari del Parc Agrari del Baix Llobregat

/by

El Parc Agrari del Baix Llobregat va reunir el passat 18 de novembre el seu Consell agrari, òrgan de participació del qual en forma part el CECBLL, integrat per representants del sector social, professional, econòmic i entitats del sector agrari que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Les seves funcions principals són les d’informació, consulta i assessorament respecte del Pla d’actuacions i inversions del Consorci.

A la sessió es van presentar les diverses iniciatives de l’actual Pla d’activitats, com el Carxofetum de Can Comas, el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació geogràfica, i el projecte d’agroturisme. En el torn d’intervencions es va recollir la complexitat de fer compatibles l’activitat econòmica duta a terme pels pagesos, les actuacions de preservació ambiental (zones ZEPA), les diferents normatives urbanístiques,  les infraestructures del territori, els aspectes de seguretat (robatoris de collites) així com de la integració dels diferents interessos en la governança del Parc agrari.

El CECBLL forma part del jurat dels Premis Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses 2025

/by

Des del 2017 l’Ajuntament d’El Prats de Llobregat atorga els Premis Josep Oliva a la cultura i tradició pagesa. El CECBLL n’és membre del seu Jurat, i, com en anteriors edicions, enguany hi hem tornat a participar.

Les candidatures presentades han estat:

  • Montserrat Lligadas i Sorribes
  • Fundació Miquel Agustí
  • Cooperativa fertilitat pagesia ecològica Baix Llobregat, sccl
  • Cooperativa Agrícola del Prat, sccl
  • Projecte pota blava eco

La candidatura guanyadora es donarà a conèixer i se li entregarà el premi el diumenge dia 30 de novembre a la Fira avícola raça Prat.

“La cultura al Baix” amb Angel Merino i Jesús A. Vila

/by

L’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc va acollir el passat dimecres 19 de novembre de 2025 una nova sessió del Cafè Filosòfic, dedicada en aquesta edició al debat sobre “La cultura al Baix”. L’acte va reunir un nombrós públic interessat en les diverses formes que adopta la cultura a la comarca del Baix Llobregat, així com en les estratègies culturals d’esquerres i en els processos de construcció de la cultura popular.

Els protagonistes de la trobada van ser Àngel Merino i Jesús A. Vila, tots dos socis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), que van presentar les seves darreres obres i van compartir reflexions sobre el paper de la cultura com a eina de cohesió, identitat i transformació social.

Àngel Merino va presentar el seu llibre “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat”, publicat pel segell editorial del CECBLL, Edicions del Llobregat. L’autor va explicar l’origen del projecte, basat en una recerca rigorosa sobre l’evolució de la cultura festiva local i la seva vinculació amb moviments socials i processos democràtics.

Per la seva banda, Jesús A. Vila va presentar “César contra Lucullus”, una obra que combina història, literatura i reflexió política. Vila va oferir una mirada personal sobre els contrastos entre models de poder, cultura i lideratge, establint paral·lelismes amb el present.

El debat posterior, molt participat, va permetre aprofundir en qüestions com la necessitat d’impulsar projectes culturals arrelats al territori, el paper de les associacions i entitats, i la importància d’una cultura crítica i oberta.