UN LLEGAT CAP AL FUTUR

/by

Tanquem el 2025; aquest ha estat un any de gran significació per a la nostra entitat, marcat per la cloenda de la commemoració del nostre 50è aniversari i per un relleu institucional que obre una nova etapa. Vull començar expressant el més profund agraïment a la junta sortint, i molt especialment a la presidenta Genoveva Català, per la seva dedicació i la tasca ingent realitzada. El seu lideratge ha estat fonamental per consolidar el Centre com un referent cultural a la comarca.

El canvi de presidència, efectiu des del 30 de maig, ens situa davant del repte d’impulsar un nou programa d’actuació que es fonamenta en tres eixos clau: en primer lloc, donar continuïtat a l’immens llegat rebut, preservant el rigor i la vocació de servei que ens defineixen; en segon lloc, dinamitzar la participació associativa, fomentant la implicació dels socis i sòcies en la presa de decisions i en els projectes del Centre; i, finalment, adequar la nostra estructura als nous focus d’interès i als desafiaments socials i territorials que afronta el Baix Llobregat. Afrontem el futur amb la convicció que la nostra activitat és fruit d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer, una voluntat de persistència que ens ha permès arribar fins aquí i que ens impulsarà en els anys vinents.

Com hem anat recollint al Butlletí de cada mes, la relació d’actes realitzats, propis, en col·laboració o participats, és extensa en activitats, àmplia en temàtiques i rigorosa en continguts i execució, fruit d’una gran dedicació i aportació per part tant de voluntariat, com de l’impagable equip tècnic de què  disposa el Centre. Permeteu-me reivindicar l’acció del voluntariat que es manifesta de múltiples maneres, des dels membres de Junta, que realitzen nombroses accions de promoció i suport a l’activitat del Centre, fins a l’àmplia nòmina de col·laboradors, tant socis com no socis, que participen en les seves activitats, remarcant, molt especialment, el col·lectiu de persones que es dediquen a la recerca, bé dins les Recerques Col·lectives que impulsa el Centre, com en recerques fruit de la seva pròpia iniciativa. O la generació de sinergies, com la funció de “pal de paller” que el Centre ofereix a les Entitats d’Estudis Locals de la comarca, com ha quedat ben palès enguany en la 9ª Trobada feta a Olesa de Montserrat.

És una gran simbiosi que es dona, on el Centre ofereix una estructura sota l’aixopluc de la qual poden dur a terme o promocionar les seves activitats, i alhora, ells i elles nodreixen el bagatge que any rere any va acumulant el Centre i la comarca. En definitiva una vocació comarcalista que ens porta a desplegar les nostres activitats per tot el territori a través dels seus municipis, participant  amb una àmplia colla d’entitats i  activitats de tercers i oferint el Centre com a espai i referent per a nombroses persones i entitats que treballen per a la comarca; construint  xarxa que contribueix a generar estructura i identitat a la comarca.

Agraïment, doncs, a totes les persones associades al Centre, a totes les persones que col·laboren en les activitats promogudes, a tothom que participa en els actes que organitzem, a les entitats de la comarca amb qui compartim voluntats i anhels, a les Institucions municipals i supramunicipals que confien en nosaltres; moltes gràcies a tothom.

Que passeu unes bones festes de Nadal, i una bona entrada d’any.

 

Jordi Sicart, President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

“El Pla de Fosses de la Generalitat i el Baix Llobregat” per F. Xavier Menéndez i Pablo, Director General de Memòria Democràtica

/by

F. Xavier Menéndez i Pablo

Director General de Memòria Democràtica

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica

 

Fotografia: F. Xavier Menéndez i Pablo

La Direcció General de Memòria Democràtica (departament de Justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya) du a terme des de l’any 2017 un Pla sistemàtic de recerca de desapareguts de la Guerra civil i el Franquisme, consistent en un pla d’exhumació de fosses comunes i un programa d’identificació genètica.  L’objectiu es recuperar els cossos i reinhumar-los de forma individual i digna, però sobretot, identificar-los per poder-los així lliurar a les famílies. Per fer-ho disposem d’un cens de persones desaparegudes amb més de 8.000 registres. En ell les famílies donen d’alta el seu parent desaparegut, i se’ls convida a cedir una mostra genètica. Disposem de 4.500 perfils genètics que anem creuant de forma regular amb les mostres d’ADN de 700 cossos (un 70% dels 1.000 cossos que hem recuperat a les exhumacions). El resultat es modest però encoratjador: hem identificat 34 persones (27 mitjançant l’ADN). El nombre de fosses que tenim detectades a Catalunya (publicades al Mapa de Fosses de la Generalitat) ja supera les 1000 entrades. Però no totes són recuperables. A mes de les que hem excavat (unes 140), hi ha moltes fosses que han desaparegut, per raons urbanístiques o per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. D’altres son noticies que no ofereixen ubicacions precises.

D’aquest miller d’entrades, el mapa de fosses nomes te registrades 13 al baix Llobregat. La majoria són fosses de cementiri, algunes d’elles mal ubicades, no confirmades, o desaparegudes per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. Ens referim a Collbató, Begues, Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (Sant Pere Màrtir), Cornellà, Sant Boi o Martorell. Algunes d’elles corresponen a persones assassinades a la rereguarda republicana el 1936, la majoria d’ells de persones individuals que foren posteriorment exhumades i traslladades a Cuelgamuros als anys 50.  D’altres corresponen a soldats que van atrevir-se a fer front a les tropes franquistes que inexorablement s’apropaven a Barcelona baixant per les ribes del Llobregat el gener de 1939, o que simplement van ser assassinades per l’exercit ocupant en el seu avanç, i que van ser inhumades als cementiris municipals.  Només tres de les fosses estan dignificades: Sant Joan Despí, Begues i Sant Feliu Llobregat (i Olesa, un cas que després analitzarem).

Però al Baix Llobregat comptem amb un episodi realment colpidor, que va tenir lloc el febrer de 1939, quan en teoria les tropes franquistes ja havien ocupat i “pacificat” el país. Un episodi de repressió indiscriminada que demostrava que el franquisme triomfant seguia matant i que no donava la guerra per finalitzada.

El 19 febrer de 1939, quan les hostilitats a Catalunya havien acabat, als murs del cementiri d’Abrera son afusellats una vintena de persones. Alguns van escapar, però tenim documentats a una fossa comuna del cementiri, ben delimitada, entre 15 i 17 individus. El comboi de presos va sortir de matinada d’Olesa de Montserrat, i en teoria anaven a lliurar-los a Barcelona, però la falange local va decidir desempallegar-se’n poc després de sortir d’Olesa. Formaven part dels 22 condemnats a mort a l’anomenat “Judici de les viudes”, un simulacre de procés al que van ser sotmesos 33 olesans i olesanes els dies 14 a 17 de febrer 1939, a Olesa. Responia a una venjança indiscriminada impulsada pels ocupants, la Falange i les vídues i familiars dels entre 36 i 39 olesans víctimes que entre juliol i desembre de 1936 van ser assassinades per incontrolats del Comitè antifeixista local. El “judici” es va fer sense evidències de que els acusats i executats tinguessin relació directa amb aquells fets. El 21 de febrer van tenir lloc a Olesa un nou afusellament amb com a mínim 3 víctimes mes.

Durant anys, els familiars de les víctimes de la Fossa d’Abrera s’han anat reunint per Tots Sants per retre homenatge els seus morts. Una làpida instal·lada pels familiars amb la major part dels noms en recordava al cas.

En paral·lel, es va intentar localitzar i exhumar la fossa del cementiri vell d’Olesa, però els dos intents d’exhumació van resultar negatius (2004 i 2022). El 2024 l’espai va ser dignificat per l’ajuntament.

Finalment, el passat 17 de novembre de 2025 es van iniciar els treballs d’exhumació de la fossa del cementiri vell d’Abrera, a càrrec de la DG de Memòria Democràtica amb estreta col·laboració amb els ajuntaments d’Abrera i d’Olesa. La fossa ha estat localitzada: en aquests moments, s’han localitzat 13 individus. Hi ha una segona fossa, al costat, pendent d’obrir. Els resultats, òbviament, encara no els podem avançar, doncs els treballs estan encara en curs. Però tenim localitzats familiars de la major part de les víctimes, i per tant confiem en que podrem identificar la major part de les persones afusellades, atès que estem recollint els perfils genètics dels familiars, per tal de creuar-los posteriorment amb els ADNs dels cossos recuperats. Els familiars han estan informats de tot el procediment i convidats als treballs d’exhumació. El mateix Conseller de justícia es va reunir amb ells, a peu de fossa, el passat 29 de novembre. Totes les víctimes són d’Olesa, excepte una d’Abrera i dos d’Esparraguera.

L’objectiu és clar: retornar a les famílies les despulles dels seus familiars assassinats per que els puguin inhumar a on i com desitgin, així com els objectes personals associats. I així tancar el dol de la família. I de pas, eliminar una fossa de la vergonya i dignificar el cementiri com espai de memòria, i així retre homenatge permanent a les víctimes.

Per acabar també voldria esmentar una darrera fossa singular a la comarca. Es tracta de la fossa corresponent als morts del Psiquiàtric de Sant Boi durant la guerra, que es troba al cementiri, i que podria albergar quasi 3.000 cossos. Es la fossa massiva més gran de la Guerra Civil a Catalunya. Aquestes persones també van ser víctimes, doncs la mortaldat es va veure accelerada per la fam i la desatenció, sobretot als darrers anys del conflicte. En conseqüència la DG de Memòria Democràtica ha encarregat un estudi i a l’any 2026, conjuntament amb l’ajuntament de sant Boi, dignificarem i senyalitzarem aquesta fossa.

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

El CECBLL reforça la col·laboració amb les biblioteques del Baix Llobregat

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha establert un nou marc de col·laboració amb la xarxa de biblioteques del territori amb l’objectiu de millorar la difusió de les seves publicacions i facilitar l’accés al coneixement local.

Aquesta estratègia aposta per una relació directa amb les biblioteques del Baix Llobregat, deixant de banda la incorporació al catàleg editorial de la Diputació de Barcelona, un sistema que no permet donar continuïtat ni sortida a les publicacions de fons ni a les col·leccions locals.

El pla es vehicula a través de les dues Biblioteques Coordinadores de Zona: la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat Nord) i la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet), que actuaran com a punts clau de coordinació i distribució.

Pel que fa als llibres ja publicats, s’han previst donatius gratuïts a les biblioteques coordinadores, mentre que les biblioteques municipals podran adquirir els títols disponibles amb un descompte del 50%. En els casos en què la compra es faci a través de llibreries, s’estudiaran alternatives flexibles per garantir l’accés als materials.

També s’ha acordat facilitar l’arribada de la revista Materials del Baix Llobregat a totes les biblioteques que ho sol·licitin, mitjançant donatius de números antics (segons disponibilitat) i la creació d’una subscripció gratuïta perquè, a partir d’ara, rebin automàticament cada nou número.

De cara a les futures publicacions, Edicions del Llobregat impulsarà una comunicació directa i continuada amb totes les biblioteques de la comarca, informant de cada nova novetat editorial i promovent, si escau, la realització de presentacions i activitats als mateixos equipaments bibliotecaris.

Amb aquests acords, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat consolida el seu paper com a agent cultural de referència i aposta per construir una xarxa estable de cooperació amb les biblioteques, basada en la proximitat, la comunicació fluïda i el suport mutu, al servei de la difusió del coneixement i la dinamització cultural del territori.

L’Agenda Cultural del Baix Llobregat es renova per reforçar la difusió de l’activitat cultural del territori

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha treballat durant els darrers mesos en la millora de l’Agenda Cultural del Baix Llobregat, un projecte consolidat que fa anys que acompanya l’activitat cultural de la comarca. L’objectiu d’aquesta renovació és reforçar-la com a eina de referència per a la difusió dels esdeveniments culturals baixllobregatins.

L’Agenda Cultural recull setmanalment les activitats que tenen lloc al territori i es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment supera les 2.500 persones inscrites. La publicació es fa cada divendres al matí (excepte en períodes de vacances) i inclou les propostes culturals dels deu dies següents.

Una de les principals novetats és la posada en marxa d’un formulari en línia que permet a entitats, col·lectius i equipaments afegir directament les seves activitats a l’Agenda Cultural. Podeu accedir-hi clicant aquí o també al web de l’entitat, a l’apartat «Agendes».

El formulari consta de dues parts: una amb la informació pública de l’activitat que es publicarà a l’agenda i una altra d’ús intern, destinada a poder contactar amb les persones organitzadores si cal. Cada dijous, l’equip del CECBLL revisa i valida les activitats rebudes i les publica al web. Perquè un acte aparegui a l’agenda de la setmana següent, cal enviar la informació abans de dijous a les 14 h.

Aquestes millores es van començar a implementar el setembre passat i, des d’aleshores, s’han anat perfeccionant els processos de gestió i publicació. El projecte renovat es va presentar oficialment el 29 de novembre, en el marc de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat.

Des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat s’anima totes les entitats i agents culturals del territori a utilitzar aquesta eina col·laborativa, que contribueix a fer més visible i accessible la rica i diversa activitat cultural del Baix Llobregat.

“Baix Llobregat dibuixa” a la Colònia Sedó

/by

El dia 13 de desembre, Baix Llobregat dibuixa va visitar la Colònia Sedó d’Esparreguera, tant el Museu com els exteriors.

Fem una petita presentació del col·lectiu abans de continuar amb l’article: som un grup de dibuixants de carrer (urban sketchers) que portem més d’un any dibuixant pel Baix Llobregat. Ho fem en grup, in situ, cadascú amb la seva tècnica i compartint el nostre treball a les xarxes. Fem una trobada al mes i alguna extra quan alguna entitat o grup ens ho demana.

Fa temps que volíem anar a la Colònia. Hi hem estat molt ben acollits per la gent del CECBLL i del Museu. Ha estat una descoberta molt interessant, ja que desconeixíem l’existència d’aquesta meravella a la nostra comarca. Vam ser  tretze dibuixants més quatre acompanyants. Uns quants ens hem posat a dibuixar dins del Museu i altres han seguit les visites guiades de l’interior i de l’exterior del Museu. Personalment he quedat impressionat per la magnitud de les instal·lacions per canalitzar l’aigua que produïa la força motriu que alimentava els telers en el seu dia.

Ha valgut la pena i tinc ganes de tornar per dibuixar l’aqüeducte i altres elements.

Martí Viladomat
@mat_idees
@baixllobregatdibuixa

Autoria: Leonor Alvarez

Autoria: Josep R. Roy

L’Espai de la Terrissa obre tots els diumenges de desembre

/by

En el moment de publicar aquest butlletí encara estareu a temps de visitar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera aquest proper diumenge 28 de desembre. I és que aquest equipament municipal gestionat pel CECBLL ha estat obrint tots els diumenges de desembre per facilitar a tothom la coneixença d’aquest lloc patrimonial singular.

Es tracta d’un petit espai articulat al voltant d’un antic forn de cocció de ceràmica, el darrer de les seves característiques que queda dret a Esparreguera. La mostra conté també una exposició permanent de peces ceràmiques, donatiu de famílies ceramistes. I una exposició temporal que en aquests moments està dedicada al 175è aniversari de la Colònia Sedó.

El grup de nouvinguts a Esparreguera veient el vídeo del forn de l’Espai de la Terrissa

A més de l’obertura al públic els diumenges, el dissabte 13 es van fer visites a porta tancada per a les persones nouvingudes a la ciutat. Es tracta d’un projecte mogut per l’Ajuntament que permet mostrar a aquest col·lectiu alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni i de la història local.

Us animem molt a visitar l’Espai de la Terrissa. Si no us va bé de venir el 28 de desembre, recordeu que obrim el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 hores i també us podem oferir visites concertades a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Cinebaix estrena en cinefòrum la pel·lícula “Olivia i el terratrèmol invisible”, basada en una novel·la de Maite Carranza

/by

La novel·la La pel·licula de la vida ha estat portada a la gran pantalla de la ma de la directora Irene Iborra Rizo amb la participació d’Eduard Puertas Anfruns com a director tècnic i responsable de la producció dels ninots. I és que el film és el primer llargmetratge català fet amb “stop motion”, una tècnica que captura fotografies consecutives d’objectes, en aquest cas ninos que fan de personatges de la trama, amb la finalitat de simular el moviment i animar-los.

La història planteja el “terratrèmol” que viu l’Olívia, una nena de 8 anys, i el seu germà petit, quan la seva mare queda a l’atur i són desnonats del seu habitatge.

El tema és tractat amb una gran sensibilitat i amb una gran riquesa de matisos per poder analitzar amb tota la seva cruesa, però des de la mirada d’una nena, una situació que malauradament s’està donant amb assiduïtat a la nostra societat.

Precisament el divendres 28 el Cinebaix, un cinema associatiu amb vocació comarcal, va projectar la pel·lícula i va fer un cinefòrum amb participació de Maite Carranza i l’Eduard Puertas. El públic va poder dialogar amb tots dos i posar en valor diversos aspectes del film més enllà del missatge principal, com ara la trama, la producció dels ninos o la música.

Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV a XIX)

/by

Aquest nou llibre de la historiadora Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, es va presentar dijous 27 de novembre a l’Espai Polivalent del Mercat de Sant Antoni.

Aquesta recerca recerca va ser objecte de la Beca de Recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona de l’any 2023.

El treball analitza el paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, que, com altres gremis, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa. Mercè Renom demostra que el gremi va ser realment mixt, amb dones que hi exercien com a mestres confraresses. Un fet que qüestiona la visió tradicional dels gremis barcelonins estrictament masculins. , però que va saber incorporar les dones a partir de formes d’organització secundàries.

Un tema fins ara poc atès i al qual Mercè Renom hi aboca llum a través d’aquest estudi.

La tertúlia literària de Maite Carranza llegeix el llibre “Un amor” Sara Mesa. 

/by

El proppassat dijous 27 de novembre va tenir lloc la Tertúlia literària d’aquest darrer trimestre. Aquesta vegada, i com sempre conduïdes per la magistral mestrança de la Maite Carranza, vam abordar l’obra de Sara Mesa “Un amor”. Una novel·la que va generar un ric debat sobre els personatges i les situacions que relata. Es va recomanar també la pel·lícula que la directora cinematogràfica Isabel Coixet ha fet sobre aquesta obra literària.

Es dona la circumstància que una obra de Maite Carranza, La pel·lícula de la vida ha estat portada al cinema i estrenada just fa uns dies. També ha estat portada en cinefòrum al Cinebaix. En donem notícia en aquest mateix butlletí.

Calidoscopi comarcal, relligant territori.

/by

Aquest mes de novembre un seguit d’activitats ens recorden una de les raons fonamentals del CECBLL com és la de relligar el territori, donant sentit de pertinença. El dissabte 29 de novembre s’ha dut a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, aquesta edició focalitzada en La dimensió natural del patrimoni industrial amb un conjunt de ponències amb aportacions de gran interès i una gran participació (veure aquí).

En moltes Trobades d’Entitats es sol·licita des de les associacions d’àmbit local que el CECBLL actuï de “pal de paller” d’aquestes entitats, repte que el CECBLL va entomar.

Per part del CECBLL ja es duien a terme activitats orientades en aquest sentit com són:

  • La Trobada biennal d’Entitats d’Estudis Locals, que aquest 2025 celebra la seva 9a edició
  • La incentivació, biennal, de la dinamització de candidatures per als Premis de Reconeixement Cultural del BLL.

Amb posterioritat el CECBLL ha anat activant nous nexes orientats a donar compliment al compromís indicat:

  • Espai Les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat al Butlletí mensual, on cada mes es destaca una entitat local per donar-la a conèixer en les més de 1.500 persones que el reben
  • Espai del WEB del CECBLL amb el recull de les Entitats d’Estudis Locals, on actualment hi ha enllaçades unes 40 entitats de la comarca (veure aquí)

Seguint  aquesta trajectòria, el CECBLL ha estat treballant l’últim any en diverses línies de treball seguint aquest compromís de cohesió entre les entitats i s’ha proposat:

  • La possibilitat que les entitats puguin autopublicar les seves activitats a l’Agenda Cultural del Baix Llobregat (veure aquí)
  • La consolidació del grup de Whatsapp que s’ha començat a crear des del Centre per tal de comunicar les activitats de cada entitat a la resta d’entitats veïnes
  • El projecte “Racons del Baix”, una proposta que sorgia a la 6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat al 2017 a Torrelles de Llobregat, i que consisteix en realitzar mensualment un itinerari proposat per cada una de les Entitats Locals que ho vulguin. Podeu trobar les dates de la primera edició en aquest enllaç.

Aquest novembre també hem fet activitat entorn de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador. Conjuntament amb la Xarxa de Memòria Democràtica, amb CCOO, i amb l’Arxiu Comarcal, hem dinamitzat diverses activitats per recordar la fi de la dictadura, que 50 anys després, ha determinat bona part de la nostra història recent. Així doncs, hem portat a la nostra seu l’exposició 50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024), organitzada per CCOO i hem incentivat visites escolars tant a l’exposició com al nostre itinerari Quan les parets parlen. Anunciem que aquestes activitats continuen a principis del mes de desembre amb la conferència 1975. El Baix Llobregat on arrancarem la 13a Recerca Col·lectiva (2 de desembre / veure aquí) i la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio (4 de desembre / veure aquí).

Altres activitats que mostren la interacció del CECBLL amb el territori han estat, aquest mes de novembre, la participació en el Jurat del Premi Josep Oliva 2025 de l’Ajuntament del Prat de Llobregat (veure aquí), la participació en el Consell agrari del Parc agrari del Baix Llobregat (veure aquí), la participació en els actes de l’ADCS d’Esparreguera (veure aquí), o la reunió amb grups polítics de la comarca, en aquest cas amb ERC (veure aquí),

Volem fer palesa la tasca de dinamització de la dimensió comarcal i d’arrelament al territori del CECBLL indicant que participa en activitats concretes amb una trentena d’Entitats i Institucions de la Comarca a més de la relació amb la quarantena d’Entitats d’Estudi Locals, així com amb arxius i biblioteques dels municipis de la comarca, les nombroses persones que participen a títol individual i la valuosa col·laboració amb els Ajuntaments de la comarca. El potencial d’aquesta xarxa es fa evident en la col·laboració en la realització de les activitats que programa, en la participació en les crides a les Recerques col·lectives o en l’assistència a les seves activitats.

“Les tres vagues generals que van frustrar el projecte del franquisme sense Franco” per Oriol Pàmies

/by

Fotografia: Oriol Pàmies, autor de l’article.

Les mobilitzacions obreres del Baix Llobregat de fa 50 anys, junt amb altres que van tenir lloc a Catalunya i la resta de l’Estat, van accelerar la descomposició del règim de Franco al demostrar un ampli suport a les aspiracions de llibertat i justícia social que la dictadura negava i perseguia. Entre el 1974 i el 1976, la comarca va sumar forces en tres ocasions per imposar de facto l’exercici de drets fonamentals com el de reunió, expressió, representació sindical i vaga, uns fets que s’han de posar en relleu el moment d’explicar a les noves generacions qui i com va guanyar la democràcia en aquest país, i quina era la veritable naturalesa del franquisme.

Aquest és el sentit de l’exposició Les vagues generals al Baix Llobregat, promoguda per Comissions Obreres i que ha estat instal·lada a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del 13 al 27 de novembre. De fet l’exposició resumeix un treball més ampli de recerca i síntesi de dades que s’ha traduït en diversos materials que es poden consultar i descarregar en línia.

Les tres vagues generals comarcals van suposar torpedes a la línia de flotació d’un règim que es resistia a claudicar tot i la decrepitud física del dictador i la mort en atemptat del seu home de confiança, Luis Carrero Blanco, contrarietats a les quals se sumava un context internacional desfavorable per a les autocràcies, marcat per la Revolució dels Clavells a Portugal i la caiguda dels coronels a Grècia.

 Alguns dels líders de les vagues generals del Baix Llobregat a la capçalera d’una manifestació unitària.

Els conflictes obrers es van multiplicar durant l’agonia del franquisme. La crisi econòmica global iniciada el 1973 –tot i la política compensatòria que va reduir l’impacte de l’elevació del preu del petroli i va ajornar-ne els efectes– començava a ser força palpable, amb expedients de crisi, atur i inflació. El Baix Llobregat, on s’havien concentrat en pocs anys una gran potència industrial i un al·luvió demogràfic que la feia funcionar, bullia de reivindicacions laborals i en pro de millors condicions de vida.

Així, a la gestació de la primera vaga general, el juliol del 1974, confluirien la solidaritat amb els treballadors en vaga de les empreses Elsa de Cornellà i Solvay de Martorell amb la reivindicació dels metal·lúrgics del Baix Llobregat pel seu conveni, que els empresaris es negaven a negociar. Aquesta solidaritat va ser activada per la presència destacada al carrer i la dimensió cívica i ciutadana obtinguda per tots dos conflictes. En total, unes 30.000 persones de 300 empreses haurien participat en les aturades.

En l’èxit d’aquella primera acció coordinada hi va jugar un paper important la utilització de les estructures legals del sindicat vertical, ocupades de fet per elements de Comissions Obreres. La coordinació oberta del moviment faria un pas més quan el 28 de novembre del 1974 una assemblea de 500 delegats sindicals va llançar la crida a una aturada de 24 hores contra la carestia de la vida el dia 5 de desembre. A la dimensió clarament política de la convocatòria s’hi uniria la lluita contra la repressió, quan poc després van ser detinguts 24 dirigents obrers, cosa que provocaria l’avenç de l’atur en algunes empreses i la seva prolongació més dies dels previstos, fins al 9.

Quan Franco va morir, el 20-N del 1975, ja havia començat la vaga de Laforsa, que motivaria la tercera mobilització general a la comarca. Del 19 al 25 de gener la comarca sindical de Cornellà pràcticament es va paralitzar; també van aturar-se empreses d’Esplugues, Sant Just Desvern i de la rodalia de Martorell. Van arribar a parar 60.000 treballadors de 200 empreses i es van perdre 5 milions d’hores de feina.

 Honors de portada per a la vaga general en solidaritat amb Laforsa al Diario de Barcelona del 21 de gener del 1976

La potència històrica i el fet diferencial de les tres vagues generals del Baix Llobregat segurament rau en el fet que van traspassar l’àmbit estrictament laboral per convertir-se en mobilitzacions socials i ciutadanes, en què es barrejaven obrers, estudiants i comerciants, a més d’antirepressives (la vaga era il·legal i la primera conseqüència solia ser l’acomiadament) i per tant polítiques. En l’extensió social dels conflictes hi van tenir un protagonisme destacat les dones, un element anticipador del canvi polític a què s’aspirava.

Darrere d’unes mobilitzacions de tant d’abast hi havia una àmplia minoria de militants antifranquistes que van assumir riscos considerables. En l’etapa final del franquisme, centenars d’homes i dones de la comarca van pertànyer clandestinament en el PSUC i altres grups situats a la seva esquerra que mereixen respecte i reconeixement, igual que els integrants de grups catòlics que van participar en l’impuls del moviment de les Comissions Obreres. L’Església de base, a més, va ajudar a fer créixer el moviment obrer oferint no poques vegades els seus locals per a reunions i tancades de protesta, i la vicaria episcopal Barcelona Sud es va pronunciar públicament en solidaritat amb els acomiadats de Laforsa.

Les vagues del Baix Llobregat del 1974-1976 van aconseguir un ressò inèdit, fins arribar als despatxos dels jerarques franquistes, gràcies al paper de la premsa. Tot i que objectivament eren notícia pel seu abast, mai vist fins aleshores, la premsa tenia consignes per silenciar els desafiaments al règim. Però la presència de periodistes demòcrates a les redaccions i la feina coordinada dels corresponsals assegurava la presència constant dels conflictes als diferents diaris: de la vaga de Laforsa i de la vaga solidària del gener del 1976 se’n van publicar 618 notícies. La premsa va ser un “espai de llibertat” més dels que en aquella etapa van conquerir els moviments democràtics.

Una lliçó que es pot extreure d’aquelles mobilitzacions que van ajudar a tombar el franquisme —amb Franco i sense— és la del valor de la unitat. Entre el 1974 i el 1976, el moviment obrer del Baix Llobregat va avançar en maduresa i organització, però també en convergència i capacitat de síntesi. Això es concretaria el 1974 en la confluència entre el PSUC i la seva antiga escissió Bandera Roja, i la integració de les dues coordinadores de Comissions Obreres que estaven sota la seva influència, i el 1975 en la constitució de la Intersindical, un organisme de representació i interlocució dels treballadors de la comarca que podria haver estat un embrió de sindicat unitari a escala del Baix Llobregat.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica

/by

Aquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.

El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.

A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.

Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret  a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.

Us anunciem que el dia 4 de desembre a les 18:30 h, tancarem les activitats de memòria de l’any amb la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ens visita una delegació d’ERC

/by

El passat 18 de novembre vam tenir el plaer de rebre representants d’Esquerra Republicana de Catalunya Baix Llobregat i l’Hospitalet. La trobada es va fer a petició del grup d’ERC i tenia com a objectiu conèixer amb major profunditat el CECBLL i recollir la nostra visió de la comarca i, especialment de l’àmbit de la Cultura, tot considerant el nostre arrelament al territori i la nostra trajectòria de més de 50 anys.

Per part d’ERC van estar al CECBLL Josep Ramon Mut i Bosque, regidor de Cervelló i president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Bàrbara Lligadas, regidora de Viladecans i consellera comarcal de l’Àrea de Salut i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal; i Rita Borque, regidora i portaveu municipal del Grup d’ERC de Castelldefels.

Per part del Centre els vàrem rebre el president, Jordi Sicart, acompanyat d’algunes persones de la Junta i de l’equip tècnic.

Durant la conversa el CECBLL va poder explicar els principals projectes que desenvolupem, especialment en l’àmbit de la recerca; vam mostrar algunes de les publicacions més recents i vam exposar els reptes i problemàtiques que vivim com a associació comarcal compromesa amb la cultura i amb el territori.

Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

/by

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

 

Josep Padró Margó

El CECBLL assisteix a l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme que organitza la Diputació de Barcelona

/by

El CECBLL vàrem assistir el dia 20 de novembre a l’acte d’homenatge a les víctimes de la guerra civil i del franquisme realitzat per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

L’acte va comptar amb les intervencions de la Diputada de Memòria Democràtica i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; en Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Victimes Ex-presses del Franquisme; i n’Isidre Pinea, alcalde de Caldes de Montbuí, que va exposar l’estudi i potencial demanda sobre l’espoli franquista a l’Ajuntament.

Trobada del Consell agrari del Parc Agrari del Baix Llobregat

/by

El Parc Agrari del Baix Llobregat va reunir el passat 18 de novembre el seu Consell agrari, òrgan de participació del qual en forma part el CECBLL, integrat per representants del sector social, professional, econòmic i entitats del sector agrari que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Les seves funcions principals són les d’informació, consulta i assessorament respecte del Pla d’actuacions i inversions del Consorci.

A la sessió es van presentar les diverses iniciatives de l’actual Pla d’activitats, com el Carxofetum de Can Comas, el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació geogràfica, i el projecte d’agroturisme. En el torn d’intervencions es va recollir la complexitat de fer compatibles l’activitat econòmica duta a terme pels pagesos, les actuacions de preservació ambiental (zones ZEPA), les diferents normatives urbanístiques,  les infraestructures del territori, els aspectes de seguretat (robatoris de collites) així com de la integració dels diferents interessos en la governança del Parc agrari.

El CECBLL forma part del jurat dels Premis Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses 2025

/by

Des del 2017 l’Ajuntament d’El Prats de Llobregat atorga els Premis Josep Oliva a la cultura i tradició pagesa. El CECBLL n’és membre del seu Jurat, i, com en anteriors edicions, enguany hi hem tornat a participar.

Les candidatures presentades han estat:

  • Montserrat Lligadas i Sorribes
  • Fundació Miquel Agustí
  • Cooperativa fertilitat pagesia ecològica Baix Llobregat, sccl
  • Cooperativa Agrícola del Prat, sccl
  • Projecte pota blava eco

La candidatura guanyadora es donarà a conèixer i se li entregarà el premi el diumenge dia 30 de novembre a la Fira avícola raça Prat.

“La cultura al Baix” amb Angel Merino i Jesús A. Vila

/by

L’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc va acollir el passat dimecres 19 de novembre de 2025 una nova sessió del Cafè Filosòfic, dedicada en aquesta edició al debat sobre “La cultura al Baix”. L’acte va reunir un nombrós públic interessat en les diverses formes que adopta la cultura a la comarca del Baix Llobregat, així com en les estratègies culturals d’esquerres i en els processos de construcció de la cultura popular.

Els protagonistes de la trobada van ser Àngel Merino i Jesús A. Vila, tots dos socis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), que van presentar les seves darreres obres i van compartir reflexions sobre el paper de la cultura com a eina de cohesió, identitat i transformació social.

Àngel Merino va presentar el seu llibre “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat”, publicat pel segell editorial del CECBLL, Edicions del Llobregat. L’autor va explicar l’origen del projecte, basat en una recerca rigorosa sobre l’evolució de la cultura festiva local i la seva vinculació amb moviments socials i processos democràtics.

Per la seva banda, Jesús A. Vila va presentar “César contra Lucullus”, una obra que combina història, literatura i reflexió política. Vila va oferir una mirada personal sobre els contrastos entre models de poder, cultura i lideratge, establint paral·lelismes amb el present.

El debat posterior, molt participat, va permetre aprofundir en qüestions com la necessitat d’impulsar projectes culturals arrelats al territori, el paper de les associacions i entitats, i la importància d’una cultura crítica i oberta.

Ràdio Sant Feliu dona el tret de sortida a la temporada

/by

El passat dimarts 30 de setembre, es va celebrar la festa de presentació de la nova temporada de Ràdio Sant Feliu que va tenir lloc al Casal de Joves. L’acte, presentat per Sílvia Guillen, sòcia del CECBLL i Conchi Estévez, ambdues redactores-editores i cares públiques de Ràdio Sant Feliu. Durant l’acte, es van repassar els programes que acollirà la casa i quines novatas trobarem.

EL CECBLL va estar convidat donada l’estreta relació que té amb la ràdio, ja que mensualment duem a terme un espai al Magazín de Ràdio Sant Feliu, on explorem cada cop un dels temes d’interès de l’entitat.

EL CECBLL va participar en la rifa que es feia entre tots els assistents aportant un lot de llibres que contenia: Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat, El Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa i De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità. Va entregar l’obsequi a la guanyadora del sorteig Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.

Si voleu escoltar les nostres intervencions les trobareu al nostre apartat de col·laboracions amb els mitjans locals: https://www.cecbll.cat/mitjans/

La 9a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tracten la problemàtica del dret a l’habitatge

/by

El divendres 24 i el dissabte 25 d’octubre va tenir lloc la 9a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat, que enguany es van dedicar a parlar de la problemàtica de l’habitatge des de la perspectiva del Baix Llobregat. La primera sessió va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, mentre que la sessió de dissabte es va fer al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat.

La mirada baixllobregatina es va poder assolir gràcies a les diverses intervencions, que van abordar temes amb una perspectiva local, com “d’on venim” o quin és el nostre entorn territorial i urbanístic, aportacions que es van completar amb mirades a altres territoris de l’entorn més o menys proper.
Hem tingut un cartell de primeríssima, amb veus molt autoritzades i una estructura que mirava de tocar totes les qüestions: les de caràcter històric, però també les relacionades amb l’urbanisme i el territori i, òbviament, amb el dret a l’habitatge, les problemàtiques que engendra no poder exercir aquest dret i les possibles fórmules de solució. Podeu consultar aquí el programa complet.

L’apertura de les dues sessions va anar a càrrec de representants de les diverses institucions implicades: Albert Tulleuda, com a director del MNACTEC, que és el titular del Museu de la Colònia Sedó; Juan Jurado, com a alcalde d’Esparreguera; Alba Bou, com a alcaldessa del Prat de Llobregat, i Jordi Sicart com a president de l’entitat organitzadora.

Divendres vam tenir ocasió d’escoltar en Ferran Puig i el Josep M. Cobos, tots dos membres de la Junta del CECBLL i de l’equip de treball que ha configurat la 9a Jornada de Paisatge. Junts ens van donar una idea de com havia evolucionat l’habitatge i la demografia al Baix Llobregat, factors que han condicionat i condicionen, però també orienten, les formes de dotació d’habitatge. Al seu torn, l’alcalde d’Esparreguera va dissertar sobre les oportunitats que representa l’espai residencial de la Colònia Sedó.

A continuació Rafael Bellido, Salvador Milá i Maria Sisternas ens van donar una visió molt clara dels aspectes legals vinculats al dret a l’habitatge i a l’ordenació territorial i urbanística i al rol de l’arquitectura.

I per últim, vam tenir una taula que pretenia recollir diverses formes d’activisme al voltant de la defensa del dret a l’habitatge. Hi van participar Pilar Gàlvez i José Cabezas de la PAH Baix Llobregat Nord; Judit Barrera d’Hàbitat3, Guillem Domingo de l’Observatori DESCA i Elionor Sellés de la Cooperativa Sostre Cívic.

Tots van fer palès que el problema de l’habitatge és polièdric perquè afecta diversos tipus de necessitats (al llarg de la vida, segons les condicions de salut, etc.) però també es van plantejar solucions i propostes de futur que comencen a fer-se realitat.

 

Podeu consultar l’enregistrament de la sessió de divendres a Esparreguera en aquest enllaç:

https://youtu.be/ExfsKcHAe1g?si=0Zhu5T-ZQd1eYcKA

 

Dissabte va obrir el panel de continguts Carme Trilla, experta en polítiques d’habitatge, que ha dedicat la seva vida a aquesta qüestió, no només des del punt de vista del seu estudi i coneixement, sinó també de l’activisme per pal·liar problemàtiques concretes. Va donar detalls i xifres esfereïdores que permetien copsar com de punyent és al nostre país i a la nostra comarca la problemàtica de l’accés a l’habitatge.

Tot seguit van intervenir tres persones que aportaven una mirada més àmplia a nivell territorial: Luisa Fernanda Pinto, del Pla Estratègic Metropolità; Manel Larrosa, del Vallès i Amàlia Calderon, de la UOC. Molt interessants les seves aportacions sobre experiències en altres territoris.

En la mateixa línia la Jornada va comptar també amb una participació des de Navarra de Javier Burón, director de la promotora pública NASUVINSA , que va parlar de les eines existents en matèria d’habitatge social i assequible en aquella comunitat.

Hi va haver també un espai per contemplar dos experiències pratenques ben diferents: d’una banda, de la ma del seu president, Antonio Pedrero, vam conèixer la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, que es va fundar el 1962 per facilitar l’accés a un habitatge digne a les famílies treballadores de la ciutat; i per altra banda, de la ma de l’arquitecte Miquel Roa, vam conèixer el projecte de pla urbanístic de la Seda-Paperera, que ha rebut el Premi Asprima-Sima 2025 com a referent d’urbanisme innovador i sostenible.

Per últim, vam tenir una taula formada per representants de diverses administracions, concretament l’Ajuntament del Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Tots quatre van posar sobre la taula els esforços que esmercen per facilitar no només l’accés a l’habitatge, sinó també per tractar aquesta problemàtica de forma integral a través de la innovació i l’atenció a aspectes socials, territorials i mediambientals.

En el seu conjunt la Jornada sobre habitatge ha posat de manifest que si treballem tots a una amb criteris innovadors, l’actual problema de l’habitatge pot tenir solucions a curt i mig termini, amb propostes diversificades i una major implicació i voluntat política i la participació de tots els agents, públics i privats. Les diverses ponències van coincidir en destacar que tant la Constitució com l’Estatut d’Autonomia “obliguen” a fer possible l’exercici del dret a l’habitatge.

Per acabar, la periodista Sílvia Guillén va fer una relatoria del desenvolupament de les dues sessions de la 9a Jornada.

 

 

 

Podeu consultar l’enregistrament de les dues sessions de la Joranda en auqests enllaços: