“El Pla de Fosses de la Generalitat i el Baix Llobregat” per F. Xavier Menéndez i Pablo, Director General de Memòria Democràtica

F. Xavier Menéndez i Pablo

Director General de Memòria Democràtica

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica

Fotografia: F. Xavier Menéndez i Pablo

La Direcció General de Memòria Democràtica (departament de Justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya) du a terme des de l’any 2017 un Pla sistemàtic de recerca de desapareguts de la Guerra civil i el Franquisme, consistent en un pla d’exhumació de fosses comunes i un programa d’identificació genètica.  L’objectiu es recuperar els cossos i reinhumar-los de forma individual i digna, però sobretot, identificar-los per poder-los així lliurar a les famílies. Per fer-ho disposem d’un cens de persones desaparegudes amb més de 8.000 registres. En ell les famílies donen d’alta el seu parent desaparegut, i se’ls convida a cedir una mostra genètica. Disposem de 4.500 perfils genètics que anem creuant de forma regular amb les mostres d’ADN de 700 cossos (un 70% dels 1.000 cossos que hem recuperat a les exhumacions). El resultat es modest però encoratjador: hem identificat 34 persones (27 mitjançant l’ADN). El nombre de fosses que tenim detectades a Catalunya (publicades al Mapa de Fosses de la Generalitat) ja supera les 1000 entrades. Però no totes són recuperables. A mes de les que hem excavat (unes 140), hi ha moltes fosses que han desaparegut, per raons urbanístiques o per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. D’altres son noticies que no ofereixen ubicacions precises.

D’aquest miller d’entrades, el mapa de fosses nomes te registrades 13 al baix Llobregat. La majoria són fosses de cementiri, algunes d’elles mal ubicades, no confirmades, o desaparegudes per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. Ens referim a Collbató, Begues, Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (Sant Pere Màrtir), Cornellà, Sant Boi o Martorell. Algunes d’elles corresponen a persones assassinades a la rereguarda republicana el 1936, la majoria d’ells de persones individuals que foren posteriorment exhumades i traslladades a Cuelgamuros als anys 50.  D’altres corresponen a soldats que van atrevir-se a fer front a les tropes franquistes que inexorablement s’apropaven a Barcelona baixant per les ribes del Llobregat el gener de 1939, o que simplement van ser assassinades per l’exercit ocupant en el seu avanç, i que van ser inhumades als cementiris municipals.  Només tres de les fosses estan dignificades: Sant Joan Despí, Begues i Sant Feliu Llobregat (i Olesa, un cas que després analitzarem).

Però al Baix Llobregat comptem amb un episodi realment colpidor, que va tenir lloc el febrer de 1939, quan en teoria les tropes franquistes ja havien ocupat i “pacificat” el país. Un episodi de repressió indiscriminada que demostrava que el franquisme triomfant seguia matant i que no donava la guerra per finalitzada.

El 19 febrer de 1939, quan les hostilitats a Catalunya havien acabat, als murs del cementiri d’Abrera son afusellats una vintena de persones. Alguns van escapar, però tenim documentats a una fossa comuna del cementiri, ben delimitada, entre 15 i 17 individus. El comboi de presos va sortir de matinada d’Olesa de Montserrat, i en teoria anaven a lliurar-los a Barcelona, però la falange local va decidir desempallegar-se’n poc després de sortir d’Olesa. Formaven part dels 22 condemnats a mort a l’anomenat “Judici de les viudes”, un simulacre de procés al que van ser sotmesos 33 olesans i olesanes els dies 14 a 17 de febrer 1939, a Olesa. Responia a una venjança indiscriminada impulsada pels ocupants, la Falange i les vídues i familiars dels entre 36 i 39 olesans víctimes que entre juliol i desembre de 1936 van ser assassinades per incontrolats del Comitè antifeixista local. El “judici” es va fer sense evidències de que els acusats i executats tinguessin relació directa amb aquells fets. El 21 de febrer van tenir lloc a Olesa un nou afusellament amb com a mínim 3 víctimes mes.

Durant anys, els familiars de les víctimes de la Fossa d’Abrera s’han anat reunint per Tots Sants per retre homenatge els seus morts. Una làpida instal·lada pels familiars amb la major part dels noms en recordava al cas.

En paral·lel, es va intentar localitzar i exhumar la fossa del cementiri vell d’Olesa, però els dos intents d’exhumació van resultar negatius (2004 i 2022). El 2024 l’espai va ser dignificat per l’ajuntament.

Finalment, el passat 17 de novembre de 2025 es van iniciar els treballs d’exhumació de la fossa del cementiri vell d’Abrera, a càrrec de la DG de Memòria Democràtica amb estreta col·laboració amb els ajuntaments d’Abrera i d’Olesa. La fossa ha estat localitzada: en aquests moments, s’han localitzat 13 individus. Hi ha una segona fossa, al costat, pendent d’obrir. Els resultats, òbviament, encara no els podem avançar, doncs els treballs estan encara en curs. Però tenim localitzats familiars de la major part de les víctimes, i per tant confiem en que podrem identificar la major part de les persones afusellades, atès que estem recollint els perfils genètics dels familiars, per tal de creuar-los posteriorment amb els ADNs dels cossos recuperats. Els familiars han estan informats de tot el procediment i convidats als treballs d’exhumació. El mateix Conseller de justícia es va reunir amb ells, a peu de fossa, el passat 29 de novembre. Totes les víctimes són d’Olesa, excepte una d’Abrera i dos d’Esparraguera.

L’objectiu és clar: retornar a les famílies les despulles dels seus familiars assassinats per que els puguin inhumar a on i com desitgin, així com els objectes personals associats. I així tancar el dol de la família. I de pas, eliminar una fossa de la vergonya i dignificar el cementiri com espai de memòria, i així retre homenatge permanent a les víctimes.

Per acabar també voldria esmentar una darrera fossa singular a la comarca. Es tracta de la fossa corresponent als morts del Psiquiàtric de Sant Boi durant la guerra, que es troba al cementiri, i que podria albergar quasi 3.000 cossos. Es la fossa massiva més gran de la Guerra Civil a Catalunya. Aquestes persones també van ser víctimes, doncs la mortaldat es va veure accelerada per la fam i la desatenció, sobretot als darrers anys del conflicte. En conseqüència la DG de Memòria Democràtica ha encarregat un estudi i a l’any 2026, conjuntament amb l’ajuntament de sant Boi, dignificarem i senyalitzarem aquesta fossa.