La Fundació Utopia, el llegat documental de Joan N. García-Nieto” per Yolanda Corradera, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem començat els actes de difusió de l’any 2025 amb un acte d’una gran importància per nosaltres com és la presentació del llibre “Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N.García-Nieto”.
Aquest llibre és significatiu per molt motius, entre altres perquè hem cooperat amb la redacció d’un dels articles, però també és important perquè és fruit de la col·laboració de diferents organitzacions, una d’elles el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) amb qui ens uneix no només el fet que compartim un espai físic sinó que també i en paraules de Maria Luz Retuerta, anterior directora de l’Arxiu: “les sinergies i les complicitats entre l’Arxiu i el CECBLL han sigut constants”.
Agraïm aquest espai que ens cedeix el CECBLL i amb la presentació d’aquest llibre també volem mostrar la tasca que du a terme l’Arxiu amb la custòdia del fons documental Fundació Utopia Joan N.García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.
La Fundació Utopia és una entitat creada l’any 1991 a iniciativa de CCOO i UGT, juntament amb els ajuntaments de Cornella de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Es va dissoldre l’any 2021 i es va aplicar la clàusula de reversió que el mateix Joan N.García-Nieto va incloure i per la qual el fons documental que havia aplegat la Fundació es donava a la Generalitat de Catalunya per a ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat un cop es dissolgués la Fundació.
El nucli principal d’aquest fons documental és l’arxiu personal de Joan N. García-Nieto i inclou diferents fons personals dels líders i persones vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat.
Joan N. Garcia Nieto (1929-1994) va ser un teòleg jesuïta, sociòleg, escriptor i comunista que juntament amb Alfons Comín, va fundar Cristians pel Socialisme i va destacar com activista antifranquista a la comarca del Baix Llobregat. Al llarg de la seva vida va aplegar molta documentació, que en molts casos era clandestina. La documentació gira al voltant del moviment obrer, però també és sobre moviments socials, polítiques públiques, església, desenvolupament econòmic, dones, medi ambient, cooperació internacional, forces armades, pacifisme, etc. En definitiva, ens trobem davant un fons documental que recull la realitat de la societat que els envoltava i de la qual n’eren protagonistes.
La creació de la Fundació Utopia va comportar que tota aquesta documentació junt amb la qual es va aplegar durant la vida de la Fundació va passar a formar part del fons documental que en aquests moments tenim a l’Arxiu.
Està format per 317 metres lineals, en capses d’arxiu són més de 3.000 capses i les dates de la documentació són del 1940 fins al 2021.
Una gran part és documentació en suport paper, però també inclou altres tipus de suports com documents sonors, fotografies, etc. i inclou també un gran volum de llibres i revistes especialitzades en moviments socials.
Part del fons havia rebut un tractament des d’un punt de vista documentalista, i això vol dir, sense entrar en molts detalls tècnics, que els documents que s’havien descrit ho havien fet com una unitat. En aquests moments la nostra tasca com arxiveres és inventariar, descriure i classificar la totalitat del fons documental per garantir de manera eficaç i eficient l’accés a la documentació i la informació.
I aquesta és la fase en què estem treballant a l’Arxiu d’ençà que el fons va arribar al 2021. Fins ara hem descrit aproximadament un 10% del fons documental, que vol dir unes 40.000 pàgines de documentació i hem catalogat uns 2.000 llibres i revistes que estan disponibles per la consulta.
La documentació que descrivim, també la digitalitzem i està disponible per internet al portal d’Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya: Arxius en línia. És un portal d’internet on es poden consultar els fons, documents i objectes digitals que conservem els arxius d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera qualsevol persona en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot consultar la documentació.
Una de les principals tasques d’un arxiu públic com el nostre evidentment és la conservació, és vital que la documentació estigui en les condicions adients per al seu manteniment i conservació, però els arxius tenim també una altra tasca molt important, que és la difusió, és a dir que la documentació, la informació o el coneixement arribi de diferents formes a la ciutadania en general, no es tracta només de custodiar i mantenir sinó de difondre i fer accessible. Per portar a terme aquesta tasca s’han de fer servir moltes eines diferents.
Penjar la documentació a internet és una manera, però no és l’única. En el cas de la Fundació, com és un fons amb diferents tipologies documentals podem fer servir altres tipus d’eines de difusió.
En aquest sentit, un dels punts forts d’aquest fons són 65 entrevistes fetes entre 1992 i 1996 a 53 homes i 12 dones protagonistes de les lluites obreres a la comarca. Aquestes entrevistes que volien recollir la realitat sindical, social i política des de la perspectiva dels seus protagonistes, es van fer com històries de vida, i això vol dir que les persones narren la seva vida des del començament. Tenim un recull d’experiències de la seva vida sindical, però també tenim per exemple, relats migratoris, ja que 43 dels/les entrevistats/des son migrants. Per tant, aquests relats ens mostren també la realitat i la duresa, no només de comarca, sinó de tot l’Estat, des de l’any 1939 fins al 1968, que desencadenava la necessitat de migrar de les seves terres de naixement.
Aquest tipus de documents d’història oral ens permeten fer difusió d’una altra manera, per exemple amb els estudiants d’institut. Escoltar la història narrada pels mateixos protagonistes ajuda en molts casos a què la gent més jove connecti amb la història més recent i serveix per construir i entendre la realitat que els envolta. L’arribada de migrants és un tret distintiu de la nostra comarca, ho va ser als anys seixanta i ho és en l’actualitat, i mostrar la Història als més joves amb aquests talls de veu serveix per apropar la realitat del passat amb la realitat del present que viuen molts d’ells mateixos com fills d’immigrants.
I en aquesta tasca està el nostre arxiu, en conservar, custodiar i difondre la documentació que dona testimoni de les realitats tan valuoses, dinàmiques, intenses i canviants de la nostra comarca.

Cloenda del 50è aniversari del CECBLL

/by

Durant l’any 2024 el CECBLL hem celebrat el nostre 50è aniversari amb una colla d’activitats i projectes impregnats de celebració i de compromís amb el territori i la seva gent.

El 6 de febrer vam organitzar l’acte de cloenda sota el lema “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat”, en el que volíem reflexionar sobre el futur de l’entitat i sobre el paper de l’associacionisme com a única via per enfortir-nos. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones que ens van acompanyar amb aquest tancament.

Aquest acte, conduit pel periodista i soci del CECBLL David Guerrero, es va iniciar amb la presentació de la revista anual del CECBLL, la vint-i-vuitena edició de Materials del Baix Llobregat i altres escrits, dedicat precisament als 50 anys de trajectòria de l’entitat. Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, va ser l’encarregada de presentar el dossier monogràfic confeccionat per una colla de persones estretament vinculades al Centre, a les que vam demanar que escrivissin un article sobre un quinquenni amb el que vam dividir els 50 anys del Centre. Totes elles han aportat el seu coneixement i experiència als articles que configuren el dossier i a través de la seva  lectura descobrim la història més personal del CECBLL. Jordi-Xavier Romero, Ferran Balanza, Maribel Ollé, M.Luz Retuerta, Assumpta Muset, Carles Riba, Joana Llordella, Esther Hachuel, Conxita Sánchez, Genoveva Català i Mercè Renom han estat els i les autores d’aquest dossier carregat d’experiències i emocions que han impregnat aquest 50 primers anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’acte va continuar amb un interessant diàleg sobre els reptes de futur del CECBLL i de com serà l’associacionisme a la llum dels profunds canvis que travessa la nostra societat. En el diàleg hi van participar l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch, persones sòcies o col·laborades del Centre. Van debatre sobre temes com el relleu generacional, les dedicacions personals o implicacions que comporten associar-se a entitats culturals com la nostra, l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, o els reptes de futur que tenim com a CECBLL com ara la connexió amb la nova immigració  o el suport social.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, que va encoratjar a les persones assistentes a continuar treballant amb il·lusió i esforç, ja que el coneixement enforteix la fraternitat.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

Presentem “30 anys sense J. N Garcia Nieto” a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Un record per a Joan N. Garcia-Nieto

El 25 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el llibre  30 anys sense J. N Garcia Nieto. Un mon que és urgent transformar en un acte coorganitzat per les institucions editores: CCOO BLAGAP, l’Arxiu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l’acte hi van intervenir la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; el Secretari generl de CCOO al Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, Josep M. Romero; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català i el coordinador de l’obra, Jaume Funes, que va dissertar sobre el pensament de Joan N. Garcia Nieto. Hi van participar una trentena de persones que van iniciar un debat i una reflexió al voltant de les idees que recull el llibre.

L’obra parteix de textos de Joan N. Garcia-Nieto que són analitzats per diversos autors i autores a la llum de la situació actual, tot posant de manifest la vigència del seu pensament. Concretament l’equip d’autors i autores ha estat format – seguint l’índex del llibre – per: Josep M. Romero, Antoni Balmón, Jaume Funes (que també és coordinador de l’obra), José Fernández Segura, Benigno Martínez, Xavier Godàs, Gabriela Poblet, Margi Gual, Conxita Sánchez, Toni Mora, Marc Andreu, Liliana Reyes, Javier Pacheco, Xavier Orteu, Carlos Obeso, Cristina Rodríguez Portillo, Claudio Carmona, Vicente Salas, Òscar Rando, Josep M. Rambla, Raimon Ribera, Yolanda Corredera, M. Luz Retuerta i Inès Vallès.

Joan N. Garcia-Nieto va nèxier l’any 29 a Barcelona. Va patir els estralls de la guerra i de la postguerra i, amb 15 anys va entrar al noviciat dels jesuïtes al monestir de la Verge de Veruela. El seu vincle amb Cornellà – concretament amb Sant Ildefons – a partir de l’any 1965 el va fer entrar en contacte amb grups d’esquerra. Va fundar Cristians pel Socialisme, va contribuir a la consolidació del sindicat de CCOO i va pertànyer a partits d’esquerra, com el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu suport al moviment veïnal i obrer tenia a veure amb el seu pensament, profundament arrelat en els criteris de justícia que de fet promulga el cristianisme. El seu llegat va donar lloc a la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, creada l’any 1991 pels Ajuntaments de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, per CCOOO, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

En dissoldre’s la Fundació Utopia l’any 2021, el seu fons va passar a l’Arxiu Comarcal, on queda protegit com a patrimoni documental i al servei de la ciutadania que vulgui fer recerca.

Olesa de Montserrat acull el llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinó”

/by

CECSCAT, Associació de persones amb capacitats diverses, van organitzar la tarda del 27 de febrer la presentació del llibre de l’historiador i soci del CECBLL Josep Padró, La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, un llibre editat per Edicions del Llobregat. La Comunitat Minera Olesana va acollir a la quarantena de persones que van assistir a l’acte.

La també historiadora Gemma Estrada, va presentar l’extens currículum de Josep Padró, gran expert sobre la Colònia Güell en relació a la qual ha publicat diversos llibres, treballs i articles. En aquest darrer llibre, aborda la història de la colònia des d’una perspectiva eminentment social, una mirada de la que no n’és distant, ja que l’autor forma part de la quarta generació d’habitants i treballadors d’aquesta colònia.

Durant la presentació en Josep va relacionar les dues colònies industrials més grans de Catalunya, la Colònia Sedó i la Colònia Güell, totes dues a la comarca del Baix Llobregat, que formen part del patrimoni industrial més important del país.

Josep Padró i Margó, va rebre el desembre passat l’accèssit al Premi Estudis- Fundació Caixa d’Enginyers, dins la 32a edició dels Premis Bonaplata per la recerca d’aquesta obra.

Els “Contes del Baix Llobregat” viatgen fora de la comarca, a Cerdanyola del Vallès

/by

Dijous 13 de febrer una de les sales de la Biblioteca Central de Cerdanyola, era plena de gom a gom. De la mà de l’Associació Vespres Literaris d’aquesta ciutat vallesana Rafael Bellida i Joana Llordella donaven a conèixer la seva creativitat mostrant aquesta magnífica publicació d’Edicions del Baix Lobregat que ha contribuït a la celebració del 50è aniversari del Centre.

Fabiola Gil en nom de Vespres Literaris obria l’activitat  tot dient  “Ens fa molta il·lusió presentar aquest llibre perquè el seu autor Rafael Bellido  no només va viure molts anys a Cerdanyola, fins i tot va ser regidor a l’ajuntament de Territori, Medi Ambient i d’Educació sinó que també ha tingut i té un lligam molt estret amb Vespres Literaris i la seva gent”. Gil seguí la seva introducció glosant l’interès que li despertà un perfil com el de Joana Llordella  que “ja dibuixava i pintava des de petita tot i que fou un cop jubilada quan intensificà la creativitat . Assenyalà que nascuda a Esparraguera és una dona amb un currículum espectacular. És historiadora, Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes i té un Màster en Formadors de Formadors, o sigui mestre de mestres”.

La presentació fou calorosa i plena d’afecte. Tot seguit es reforçà l’atenció del públic  donant pas a la lectura d’un resum i el darrer paràgraf del Conte de Collbató a càrrec de Gustavo Arias membre de  Vespres Literaris. El seguí la intervenció de Rafa Bellido explicant-nos emocionadament el perquè de tot plegat  intervenció que tingué moments de sentiments a flor de pell  que  enllaçaren amb la lectura del Conte de Viladecans per part Carmen Canalejo també de Vespres Literaris.

En la intervenció Joana Llordella va explicar quin fou el procés de confecció  de les il·lustracions i de manera molt pedagògica  ens obsequià amb una nova creació;  un desplegable pintat  en  dues cares on podíem copsar com el color serveix per  mostrar visions diferents de la realitat.

Aquesta entranyable presentació a Cerdanyola  es clogué amb un interessant  torn oberta de paraules i una breu cloenda d’agraïment per part de la presidenta del CECBLL.

CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP

/by

En el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)

L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.

L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.

La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.

El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.

 

Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/

 

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La màquina de vapor Alexander del Museu de les Aigües, per David Rovira Pujol

/by

Aquest article va ser publicat al butlletí de l’AMCTAIC núm. 91, que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.amctaic.org/la-maquina-de-vapor-alexander-del-museu-de-les-aigues/

Introducció

Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024

Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.

El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.

 

Alexander Hermanos

L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.

Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.

Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.

Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024

Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.

Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.

 

Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos

Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.

Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.

L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.

La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.

Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.

El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.

Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.

Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.

 

Patrimoni d’Alexander Hermanos

Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona

De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.

Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.

Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.

La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.

Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.

Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.

Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.

 

Conclusions

La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.

Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.

La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.

 

Bibliografia

  • Bayó i Soler, C., & Riera i Tuèbols, S. (2012). Les Màquines de vapor a Catalunya. Rafael Dalmau.
  • Giraldés, A. (2015). 1001 històries de la Barcelona del segle XIX. L’Arca, Redbook.
  • Mina y acequia de riego de Santa Coloma de Gramanet, Sant Ordrià de Besás y Badalona. (n.d.). s.n.
  • Ortiz-Villajos, J.M (2005) Importancia de las patentes para los primeros fabricantes de máquinas de vapor en España: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre y Marítima y Alexander Hermanos.
  • Riera i Tuèbols, S. (1985). Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans.

[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.

[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.

 

TORRELLES: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)

/by

Web Site Facebook Instagram E-Mail

L’ANT és una associació naturalista, creada l’any 1999.
És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb la realització d’activitats d’estudi i protecció del medi ambient a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, l’ANT lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

 

Telèfon de contacte:  648 897 969

OLESA: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

/by

Web Site X Instagram YouTube

L’any 1980, un grup d’espeleologia (del SIS del Centre de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s’havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO).

Des que va néixer, la filosofia d’aquesta entitat ha estat fomentar l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d’alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l’Himàlaia i als Estats Units,<< fins que la mort de dos expedicionaris del CMRO, l’any 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior>>, explica Jaume Morera, membre fundador del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Finalment, la secció d’alta muntanya va deixar de funcionar cap a l’any 1992 i només va restar un grup d’esquí de muntanya.

Morera explica també que << l’activitat del grup de recerques ha estat molt vinculada a les necessitats que han anat sorgint i a l’oportunisme de les obres que s’han anat fent al municipi>>. Precisament,les actuacions que l’Ajuntament i alguns propietaris privats que han fet en edificis, carrers i places d’Olesa han estat motiu d’enfrontament amb els membres del CMRO, <<perquè creiem que algunes d’aquestes obres han estat molt incorrectes>> Un dels objectius del CMRO és organitzar accions de protesta per denunciar aquelles actuacions que consideren perjudicials per conservar el patrimoni local. 

Amb els incendis del 1994, l’entitat es va plantejar una nova direcció per a les seves activitats. D’aquí va sorgir una secció de medi natural, que s’encarregava de netejar boscos i camins, repoblar i crear nous punts d’aigua. Argelich destaca que el CMRO<<es va incorporar a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) com a membre actiu>>.

El grup de recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d’excavacions al mas Vilar. A més a més, es va recuperar el brollador d’aigua i bassa del segle XVI a Puigventós, entre algunes altres activitats. D’altra banda, la secció de medi natural va ajudar a regenerar les zones cremades l’any 1994,  efectuant replantacions. Pel que fa a la secció d’esquí, concentra l’activitat els mesos d’hivern, amb cursets de cinc diumenges seguits, fets per monitors federats.

Els projectes de futur del CMRO són molt ambiciosos: continuar la tasca que l’entitat du a terme: treballar en l’arxiu fotogràfic i documental del centre i continuar lluitant per tal d’aconseguir que Olesa tingui museu. Al 2013, el CMRO compte amb tres seccions actives: Geografia i Ciències Naturals, Recerques i Esquí.

Ferm compromís amb la cultura!

/by

Comencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem  el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem  sobre l’associacionisme i els reptes de futur.

Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar  durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.

El butlletí que teniu a les mans és el  número 215; entre la informació hi  trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.

Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem  per a la regeneració de la Colònia Sedó. El  manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem  participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al  procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.

Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les  promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació  dissabte, 25 de gener,  a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica.  Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”

“50 anys i seguim!”, per Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

/by

“Una esperança teixida i desteixida enllaça el dies.

Penèlope m’ensenya l’ardent tossuderia”JR.

 

Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

La celebració del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha estat una oportunitat per advertir els profunds canvis que representa el pas del segle xx al xxi en els aspectes socials, polítics, econòmics, tecnològics i ambientals. El naixement de l’associació, encara en dictadura, l’inici del camí en el període de transició i l’evolució democràtica sempre molt lligada al desenvolupament de l’entitat ens ha permès observar i valorar les transformacions experimentades.

Sota el lema “50 anys compartint cultura” hem desenvolupat un seguit d’actes que ens han permès fer una mirada els orígens, per una banda, reconèixer i fer palès el llegat de tantes persones implicades al llarg dels anys; professionals, col·laboradores, socis i sòcies que ens han precedit i les que encara continuen compromeses amb l’entitat i per l’altra, constatar com des de l’arrelament present poden pensar i dissenyar estratègies de futur per enfortir el projecte.

I és que els aniversaris ens poden ajudar a repassar vivències i a renovar compromisos. Com a consellera de cultura del Consell Comarcal i donant suport a l’entitat, vaig tenir l’oportunitat de participar en el vint-i-cinquè essent testimoni del llançament dels Premis de Reconeixement Cultural una iniciativa que volia mostrar la fortalesa cultural del Baix Llobregat. Com a presidenta vam entomar el quarantè en un moment de força feblesa econòmica, però d’on va sortir la proposta del Congrés el Baix Llobregat a Debat. Ara en aquest cinquantè, tenim com a objectius preparar l’entitat per l’era digital i de la IA, tot apropant-nos a la gent més jove. Adaptar-nos als nous temps de canvi climàtic i de transició energètica, reduint la nostra pròpia petjada ecològica i aportant coneixement i reflexió davant els nous reptes d’aquesta societat canviant.

Fa uns dies llegia que “una característica que pot definir el que portem d’aquest segle xxi és la soledat creixent per la manca d’activitats compartides i comunitàries i com aquesta soledat pot canviar la nostra relació amb la realitat” Aquesta frase em va venir al cap perquè justament la commemoració dels 50 anys del CECBLL la vàrem dissenyar invertint aquesta premissa. La nostra ha estat una efemèride amb moltes activitats compartides i comunitàries. Podem dir sense exagerar que en aquesta commemoració hem arribat a gairebé tots els municipis de la comarca. S’han fet aproximadament una quarantena d’actes i de manera presencial o via streaming han participat més d’un miler de persones.

A la Festa de Celebració del 50è en reconeixement a totes les persones associades vàrem copsar la importància que per la comarca va tenir la fundació del Centre i la valentia i generositat de les persones que durant les primeres dècades vam participar i el vam liderar. El Col·loqui Internacional. Història i futur de la Colònia Sedó: Dialèctica entre aigua i energia, activitat que entronca amb la història del Centre d’estudis en la defensa de l’aigua i l’energia com a bé comú, un diàleg de total actualitat posant èmfasi en el patrimoni industrial una estratègia de futur per la seva capacitat de transformar i dinamitzar el territori. Els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat aparador cultural de la comarca que han cristal·litzar en una acreditada Nit de la Cultura al Baix.

Però no podem deixar  de mencionar les activitats de memòria democràtica, les presentacions de publicacions i molt concretament els Contes del Baix Llobregat que han propiciat lúdiques trobades arreu. Les microconferències temàtiques. La nova imatge corporativa i web. La presencia a les xarxes de vegades, de la mà de personalitats destacades. Els butlletins especials amb brillant articles d’opinió que ens esperonaven i obrien camins de futur. També han acompanyat unes magnífiques pindoles audiovisuals. Els Souvenirs, on el soci José Luís Atienza ens feia rememorar de manera evocadora la construcció col·lectiva del Baix. Com veieu activitats compartides i comunitàries, treball cooperatiu que ha estat possible perquè hem comptat amb la participació d’amics i amigues que han volgut fer avinent el seu temps i els seus sabers. A totes i tots moltes gràcies.

Si em permeteu la llicència sí que faré una referència amb noms i cognoms, de la comissió del cinquantenari de la que he estat responsable, així que puc assumir queixes i mancances, però aquest grup del qual formava part la nostra estimada Gemma Tribó d’alguna manera va dissenyar i ha vingut treballant per fer aquesta commemoració possible: Veva Català, Jordi Sicart, Isabel Ortuño, Mercè Selles, Àgnes Dalmaschio, Silvia Guillem, Esther Hachuel, Neus Ribas i Helena Roma. Gràcies!.

Com he dit altres vegades el Centre, crea consciència de comarca d’identitat i pertinença, fa accessible el coneixement des del respecte, la solidaritat i la generositat. Mirem el futur amb optimisme, tot mantenint la mateixa fórmula de base; gent compromesa amb la cultura i la comarca. Hem assolit la paritat i incrementat la presència de dones, però encara hem de continuar avançant. M’agradaria una entitat més transversal generacionalment i amb una major presència de persones vingudes d’arreu.  Necessitem ampliar la base social i consolidar l’equip professional, mantenir suficiència financera que ens permeti treballar sense angoixes. I malgrat que hi han dificultats estem agraïts pel suport i per les vinculacions i complicitats d’institucions i entitats que ens aixopluguem i faciliten el treball diari. Però superat ja un quart del segle xxi hauríem d’assumir col·lectivament que la cultura és quelcom imprescindible per avançar com a societat.

Mantenint l’empenta i la il·lusió dels anys fundacionals, el seu llegat ens esperona a continuar. No podem escatimar cap esforç. És un temps complex on la foscor fàcilment s’instal·la per això ens cal més cultura ens cal més Centre d’Estudis. 50 anys i seguim!

 

 

Conxita Sánchez

Gener 2025

“Passat, present i futur del CECBLL”, per Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

/by

Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

L’any que acabem de finalitzar, el 2024, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha complert 50 anys d’existència des de la primera fundació l’any 1974. És una vida llarga en termes de trajectòria humana i ha recorregut diverses etapes, entre les quals l’engegada una segona refundació amb nou impuls a finals dels anys 1970. Crec fermament que, malgrat les dificultats, les precarietats econòmiques i de mitjans, la vida del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat en el seu conjunt constitueix una trajectòria d’èxit reconeguda per les entitats i pel conjunt de la ciutadania de la comarca.

El Centre d’Estudis ha defensar la existència de la comarca del Baix Llobregat davant dels perills de dissolució en la conurbació barcelonina i, en això, el primer president, Jaume Codina (1980-1995), va exercir de líder. Sense negar la pertinença a la realitat metropolitana de Barcelona, es reivindiquen les especificitats de la comarca: el riu Llobregat, els cultius de regadiu i de secà i el moviment pagès, els aqüífers, els rosaris de pobles a cantó i cantó de la Vall Baixa i el Delta, la personalitat de l’entorn montserratí, la industrialització, el moviment obrer, etc.

En la primera etapa van endegar les Jornades d’Estudis dels anys 1980, els butlletins, l’Atles del Baix Llobregat, les primeres recerques col·lectives, la revista materials, i la col·lecció docent Descobrim el Baix Llobregat, alhora que es va establir una xarxa de convenis amb els ajuntaments i el Consell Comarcal que va permetre la creació de la figura de gerent.

En la segona etapa (1995-2013), que em va correspondre presidir, vam recollir el magnífic llegat de l’etapa anterior i vam donar bon impuls en l’estructuració de les recerques, la reivindicació del patrimoni, l’impuls de les exposicions.

Van ser projectes específics d’aquesta segona etapa l’inici, el 1997, de les Trobades de Recerca Jove que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat va assumir vers 2013 transformant-les en Edurecerca i després deixant-les en via morta; el 1999, arrel de la celebració del 25 è aniversari del Centre, es van crear els Premis de Reconeixement Cultural, activitat que avui dia és un punt de referència comarcal; i, a partir de 2005, l’inici dels estudis sobre Memòria Democràtica, fonamental per entroncar amb les noves generacions . Altres projectes rellevants han estat la Comissió Cívica de Patrimoni (creada el 2007) i el segell editorial Edicions del Llobregat (iniciat el 2008).

En les darreres etapes presidides per Conxita Sánchez (2013 a 2019) i Genoveva Català (2019 al present) s’ha impulsat el Centre a cotes molt altes. Conxita Sánchez, tot i haver assumit la presidència en el moment que se sentien els efectes de la Crisi de 2008 amb la màxima intensitat, va impulsar el Congrés El Baix Llobregat a Debat que va obrir el Centre d’Estudis Comarcals a múltiples sectors culturals, socials i econòmics de la comarca, així com les Jornades de Paisatges Contemporanis. Els darrers anys, sota la presidència de Genoveva Català, el Centre d’Estudis ha recuperat la seva plena capacitat operativa, s’ha obert a una xarxa de relacions encara més extensa i ha situat el Centre com un actor imprescindible de la vida cultural i social de la comarca.

Són un passat i un present magnífics. Però jo voldria parlar de futur.

Les grans assignatures pendents del CECBLL (també a moltes altres entitats) són el suport social, la connexió amb la nova immigració i la incorporació de les noves generacions.

Sovint, la ciutadania confon una entitat associativa, com és el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (creada el 1974) amb un òrgan de l’administració, com és el Consell Comarcal (creat per la Generalitat de Catalunya el 1987,  13 anys més tard, junt amb els altres Consells Comarcals).

A continuació s’analitzen algunes de les diferències entre una associació i una administració:

  1. A qui dona resposta. Les decisions i les accions d’una associació, com el CECBLL, depenen de l’assemblea de socis i sòcies i es canalitza a través de la presidència i altres càrrecs de la Junta elegits per l’assemblea. Les administracions són governades per òrgans polítics elegits pel conjunt de la ciutadania. Jo he viscut les dues circumstàncies: alcalde de Sant Joan Despí (1979-1983) i President del CECBLL (1995-2013). En ser elegit president del CECBLL vaig dir: “Assumeixo la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la mateixa il·lusió amb què, en un altre moment, vaig assumir la presidència de l’ajuntament del meu municipi. Si bé en aquell moment assumia la coordinació d’una important tasca de gestió, ara crec que assumeixo la impulsió d’una necessària tasca de reflexió col·lectiva i, en definitiva, d’anticipació”. I m’hi mantinc.
  2. Els recursos econòmics. Les associacions es nodreixen de les quotes que paguen voluntàriament els seus associats. En canvi, les administracions es nodreix d’impostos i de taxes imposades a tots els ciutadans, i han de respondre als serveis i obres per a les quals s’han establert. Hi ha associacions que treballen fonamentalment en benefici dels propis associats (esportives, gastronòmiques, ateneus, etc.). En canvi els centres d’estudis, basades en el voluntariat (con altres associacions de caràcter social) treballem en benefici del conjunt de la societat, fet que justifica que les administracions financin una part de les nostres activitats. El CECBLL té uns 300 socis (1 de cada 2.800 habitants de la comarca) que paguen quotes d’uns 50 €, o sigui un total de 15.000 €/any, quan el pressupost total en el darrer exercici ha estat d’uns 300.000 €/any (20 vegades més). Cal reforçar la base associativa.
  3. El voluntariat i la llibertat. L’activitat bàsica d’una associació com el CECBLL és de caràcter voluntari. Aportem els nostres coneixements i prestem el nostre treball de forma voluntària, fet que té com a contraprestació la llibertat de decidir i d’orientar les nostres accions i investigacions. Si bé els associats del CECBLL som unes 300 persones sòcies (i també algunes entitats), en el conjunt d’activitats anuals del Centre, hi han intervingut de forma voluntària prop de 1.000 persones (reunions, articles, conferències, exposicions, taules rodones, gestions, organització, etc.). Si comptéssim totes aquestes dedicacions a costos professionals pujaria pel cap baix 10 vegades el pressupost del propi CECBLL); La gran majoria d’aquests treballs no podrien ser assumits per les administracions en els seus pressupostos.
  4. Els serveis professionals. La canalització de l’activitat que realitzen els voluntaris del CECBLL no seria possible sense un equip de professionals que assegurin el dia a dia de l’organització de les reunions, els actes, les edicions, o la gestió econòmica. Normalment, les activitats d’aquestes professionals queden impregnades d’un fort compromís amb l’entitat i part del seu treball voreja també el voluntariat, com ha estat amb Maribel Ollé, Enric Ferreres, Maria Antònia Maurel, Esther Hachuel, Neus Ribas, Albert Moya o Helena Roma, per citar les persones que hi han tingut dedicacions més rellevants. El pagament dels salaris d’aquests professionals és una de les partides econòmiques més importants del pressupost del Centre d’Estudis Comarcals però, alhora, n’assegura el desplegament de totes les seves

Reflexió final.

De cara al futur, caldria impulsar les tres línies citades de reforç del  Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: l’ampliació de la base associativa; l’acolliment de la nova immigració i la incorporació de persones i de sensibilitats de les noves generacions.

Ampliació de la base associativa. Suposant que tan sols les aproximadament 1.000 persones que intervenen anualment en les activitats del CECBLL fossin socis, els recursos propis anuals (per quotes) pujarien vers el 50.000 €. Això permetria cobrir una part molt significativa de les despeses salarials i asseguraria una major independència i base econòmica per superar les crisis econòmiques i polítiques (el CECBLL n’ha viscut de les dues). I, si la base associativa es dupliqués (2.000 associats, 1 de cada 420 persones de la comarca), la solidesa i la independència econòmica i real del Centre seria encara molt més gran.

L’acolliment de la nova immigració. La població del Baix Llobregat (com la de Catalunya) és envellida, fruit d’una baixa natalitat, fet que ve compensat per una immigració important que avui dia prové d’horitzons cada cop més amples. L’acolliment d’aquestes persones des de tots els punts de vista, econòmic, social i cultural, a més de ser un fet de justícia, ens aporta fortalesa com a poble, un rejoveniment de la cultura i també una major capacitat de convivència en un món cada cop més interrelacionat.

Incorporació de les generacions joves. Tinc el ple convenciment que l’activitat i els resultats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un immens patrimoni per a les noves generacions que, a la llarga, ho agrairan; tanmateix, el món tan canviant que ens toca viure (canvi climàtic, crisi energètica, desigualtat econòmica, crisi democràtica, pujada de les actituds polítiques basades en l’egoisme) demana incorporar les concepcions i les sensibilitats dels sectors joves. L’ampliació de la base associativa s’ha d’orientar, doncs, a les noves generacions.

En aquesta nova etapa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que iniciem, acabo fent una crida, des del propi Centre i des de la societat baixllobregatina, per articular aquestes transformacions de base de l’entitat.

 

Carles Riba Romeva

21 de gener de 2025

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

El Grup Parlamentari Socialistes Units per avançar visita el CECBLL

/by

El passat divendres 17 de gener vam rebre la visita dels representants del Baix Llobregat del Grup Parlamentari Socialistes Units Per avançar. Concretament vam rebre el seu president, Ferran Pedret, acompanyat de Rocio Garcia de Cornellà, Gisela Navarro de Viladecans i José Ignacio Aparicio, de Cervelló.

L’acollida  va anar a càrrec de membres de la Junta del Centre, encapçalada per la seva presidenta i el vicepresident, i de l’equip tècnic.

La jornada, que va tenir lloc a petició del Grup, la vam iniciar amb una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i a continuació van passar per la seu del CECBLL per interessar-se pels nostres projectes, especialment els de Memòria Democràtica. També vam tenir l’oportunitat d’expressar-los les nostres preocupacions.

Molt agraïdes i agraïts per aquest gest d’interès d’un Grup Parlamentari vers una associació sense ànim de lucre que treballa cada dia per fer de la cultura i del coneixement un factor de cohesió social i territorial.

Estem a disp   osició dels altres grups parlamentaris que vulguin conèixer el passat, el present i el futur d’una entitat cinquantenària.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”

/by

Esplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.

Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.

La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.

La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.

L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.

L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.

Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.

 

Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/

El Consell Comarcal acull la presentació del l’Anuari 2025 Next Llobregat

/by

A punt de tancar la redacció d’aquest Butlletí digital ens ha donat temps justet de redactar unes línies sobre un acte prou rellevant que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Ens referim a la presentació de l’Anuari 2025 Next Llobregat, que edita Barcelona Content Factory. Aquest any porta un títol prou suggeridor: Cinc anys per complir l’Agenda 2030.

Un any mes l’amic i soci del CECBLL Joan Carles Valero posa la lupa i el focus allà on toca: i es que després de 10 anys dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 resulta que ja quasi hi som, doncs estem a cinc anys escassos d’aquesta fita. L’anuari explora sense vergonya i sense complexos en quin punt estem a partir de les aportacions d’una colla d’autors i autores que hi  han abocat la seva expertesa i els seus coneixements.

L’acte de presentació va anar a càrrec del principal artífex de la publicació, Joan Carles Valero; de Rosa Fiol,  vicepresidenta executiva de la patronal comarcal AEBALL;  de Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona; i Carles Riba Romeva, doctor enginyer, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i membre de la Junta del CECBLL (entitat que va presidir entre el 1995 i el 2013). Els membres de la taula van destacar, entre altres coses, la necessitat de cooperar per assolir els reptes que te plantejada la nostra societat en un moment tant canviant com l’actual.

L’acte va comptar amb la cloenda de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martinez; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Diaz.

L’anuari es pot adquirir en paper i també està disponible en versió digital de forma totalment gratuïta. Hi podreu accedir a traves d’aquest enllaç.

Ens despedim de Fermí Marimón, guardonat amb el Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema pels V Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (2007)

/by

Al 2007 guardonavem a Sant Andreu de la Barca a Fermí Marimón, acompanyat de Joan Miramón, amb el premi Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema als V Premis de Reconeiement Cultural del Baix Llobregat, i ens dol compartir que el 29 de gener ens deixava l’autor de ‘Peraustrínia 2004’, primera pel·lícula d’animació en llengua catalana.

Amb la mort de Fermí Marimón Marimón (El Prat de Llobregat, 1932-2025), ens deixa una de les figures més destacades en el ressorgiment del cinema amateur de la segona meitat del segle XX i en la promoció de la llengua catalana en el setè art. L’activista pratenc salta a l’arena cinematogràfica amb només divuit anys, el 1950, quan guanya el Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics del Prat de Llobregat, en la categoria lliure, per “La cova del cec”. El jurat estava presidit per Delmir de Caralt, referència del cinema amateur durant els anys de la república.

Convençut que el món dels rodatges és la seva passió de vida, decideix convertir-la també en el seu mitjà de subsistència. Així comença la seva carrera professional com a exhibidor, des de 1954 al capdavant de la sala “El Cinco de Oros” al barri de Can Tunis de Barcelona, i a partir de 1967 del Cinema Capri del Prat de Llobregat—sala en actiu que ha pogut resistir la tendència de les multi-sales, i fer-ho a més, en una clara aposta per les pel·lícules no comercials i de cine-club. Al llibre L’altra resistència, de Pere Baltà, Marimón explica les dificultats que té per introduir curtmetratges en català a les sales de cinema del cinturó industrial.

El curt experimental Ballet Burlón (1956, tornat a filmar el 1960), dirigit i guionitzat per Marimón, és considerat una de les obres Bàsiques del Cinema Català. El 1961 va ser triat en la selecció oficial de Films pour la Jeunesse del Festival de Cannes i en el Festival de Cinema de Bèrgam. Com a productor, Marimon lidera ‘Peraustrínia 2004’, primer film d’animació en llengua catalana, que destaca per l’aposta transgressora d’introduir la ciència-ficció al públic infantil. En l’àmbit local, dirigeix L’exhibidor (1978), primer llargmetratge del Prat de Llobregat, inspirat en la seva pròpia vida.

Entre altres reconeixements, Fermí Marimón ha sigut distingit com a Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya (2010), fill predilecte del Prat de Llobregat (2017) i el Premi en l’Àmbit de la Comunicació de la Fundació Paco Candel (2015).

 

Font de la notícia: Carreras, G. (2025, 30 gener). Ha mort Fermí Marimón, pioner del nostre cinema. Tornaveu. https://www.tornaveu.cat/general/ha-mort-fermi-marimon-pioner-del-nostre-cinema-45713/

 

L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.