La Fundació Utopia, el llegat documental de Joan N. García-Nieto” per Yolanda Corradera, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem començat els actes de difusió de l’any 2025 amb un acte d’una gran importància per nosaltres com és la presentació del llibre “Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N.García-Nieto”.
Aquest llibre és significatiu per molt motius, entre altres perquè hem cooperat amb la redacció d’un dels articles, però també és important perquè és fruit de la col·laboració de diferents organitzacions, una d’elles el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) amb qui ens uneix no només el fet que compartim un espai físic sinó que també i en paraules de Maria Luz Retuerta, anterior directora de l’Arxiu: “les sinergies i les complicitats entre l’Arxiu i el CECBLL han sigut constants”.
Agraïm aquest espai que ens cedeix el CECBLL i amb la presentació d’aquest llibre també volem mostrar la tasca que du a terme l’Arxiu amb la custòdia del fons documental Fundació Utopia Joan N.García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.
La Fundació Utopia és una entitat creada l’any 1991 a iniciativa de CCOO i UGT, juntament amb els ajuntaments de Cornella de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Es va dissoldre l’any 2021 i es va aplicar la clàusula de reversió que el mateix Joan N.García-Nieto va incloure i per la qual el fons documental que havia aplegat la Fundació es donava a la Generalitat de Catalunya per a ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat un cop es dissolgués la Fundació.
El nucli principal d’aquest fons documental és l’arxiu personal de Joan N. García-Nieto i inclou diferents fons personals dels líders i persones vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat.
Joan N. Garcia Nieto (1929-1994) va ser un teòleg jesuïta, sociòleg, escriptor i comunista que juntament amb Alfons Comín, va fundar Cristians pel Socialisme i va destacar com activista antifranquista a la comarca del Baix Llobregat. Al llarg de la seva vida va aplegar molta documentació, que en molts casos era clandestina. La documentació gira al voltant del moviment obrer, però també és sobre moviments socials, polítiques públiques, església, desenvolupament econòmic, dones, medi ambient, cooperació internacional, forces armades, pacifisme, etc. En definitiva, ens trobem davant un fons documental que recull la realitat de la societat que els envoltava i de la qual n’eren protagonistes.
La creació de la Fundació Utopia va comportar que tota aquesta documentació junt amb la qual es va aplegar durant la vida de la Fundació va passar a formar part del fons documental que en aquests moments tenim a l’Arxiu.
Està format per 317 metres lineals, en capses d’arxiu són més de 3.000 capses i les dates de la documentació són del 1940 fins al 2021.
Una gran part és documentació en suport paper, però també inclou altres tipus de suports com documents sonors, fotografies, etc. i inclou també un gran volum de llibres i revistes especialitzades en moviments socials.
Part del fons havia rebut un tractament des d’un punt de vista documentalista, i això vol dir, sense entrar en molts detalls tècnics, que els documents que s’havien descrit ho havien fet com una unitat. En aquests moments la nostra tasca com arxiveres és inventariar, descriure i classificar la totalitat del fons documental per garantir de manera eficaç i eficient l’accés a la documentació i la informació.
I aquesta és la fase en què estem treballant a l’Arxiu d’ençà que el fons va arribar al 2021. Fins ara hem descrit aproximadament un 10% del fons documental, que vol dir unes 40.000 pàgines de documentació i hem catalogat uns 2.000 llibres i revistes que estan disponibles per la consulta.
La documentació que descrivim, també la digitalitzem i està disponible per internet al portal d’Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya: Arxius en línia. És un portal d’internet on es poden consultar els fons, documents i objectes digitals que conservem els arxius d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera qualsevol persona en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot consultar la documentació.
Una de les principals tasques d’un arxiu públic com el nostre evidentment és la conservació, és vital que la documentació estigui en les condicions adients per al seu manteniment i conservació, però els arxius tenim també una altra tasca molt important, que és la difusió, és a dir que la documentació, la informació o el coneixement arribi de diferents formes a la ciutadania en general, no es tracta només de custodiar i mantenir sinó de difondre i fer accessible. Per portar a terme aquesta tasca s’han de fer servir moltes eines diferents.
Penjar la documentació a internet és una manera, però no és l’única. En el cas de la Fundació, com és un fons amb diferents tipologies documentals podem fer servir altres tipus d’eines de difusió.
En aquest sentit, un dels punts forts d’aquest fons són 65 entrevistes fetes entre 1992 i 1996 a 53 homes i 12 dones protagonistes de les lluites obreres a la comarca. Aquestes entrevistes que volien recollir la realitat sindical, social i política des de la perspectiva dels seus protagonistes, es van fer com històries de vida, i això vol dir que les persones narren la seva vida des del començament. Tenim un recull d’experiències de la seva vida sindical, però també tenim per exemple, relats migratoris, ja que 43 dels/les entrevistats/des son migrants. Per tant, aquests relats ens mostren també la realitat i la duresa, no només de comarca, sinó de tot l’Estat, des de l’any 1939 fins al 1968, que desencadenava la necessitat de migrar de les seves terres de naixement.
Aquest tipus de documents d’història oral ens permeten fer difusió d’una altra manera, per exemple amb els estudiants d’institut. Escoltar la història narrada pels mateixos protagonistes ajuda en molts casos a què la gent més jove connecti amb la història més recent i serveix per construir i entendre la realitat que els envolta. L’arribada de migrants és un tret distintiu de la nostra comarca, ho va ser als anys seixanta i ho és en l’actualitat, i mostrar la Història als més joves amb aquests talls de veu serveix per apropar la realitat del passat amb la realitat del present que viuen molts d’ells mateixos com fills d’immigrants.
I en aquesta tasca està el nostre arxiu, en conservar, custodiar i difondre la documentació que dona testimoni de les realitats tan valuoses, dinàmiques, intenses i canviants de la nostra comarca.