Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.