Esparreguera: Camins de pau 2026, 4a edició Donem llum a un dels episodis històrics més amagats i desconeguts de la nostra societat

Parlar d’exili i deportació és parlar d’oblit i de silencis, i aquest projecte, que va sorgir d’una proposta del PEEC, és a dir de l’Ajuntament d’Esparreguera però sobretot de la societat civil i dels educadors, pretén acabar amb aquest oblit i transformar els silencis en un cant a la pau. Enguany vam dedicar “Camins de Pau” a homenatjar Agustí Jorba Alert, últim alcalde republicà de l’Ajuntament d’Esparreguera; Fabià Asens Pedrol, regidor; i Joaquima Soler Brugueras, la seva esposa; sindicalista que va perdre el seu pare al camp de refugiats Bois-Brulé (Loir-et-Cher) durant els primers temps de l’exili. Per altra banda, també hem homenatjat les víctimes del nazisme, en especial dos dels nostres deportats a Mauthausen, Josep Egea Trujillo i Manuel Vinaroz Maté, amb la col·locació de dues stolpersteine.

Camins de pau implica el treball i coordinació de tots els centres de primària i secundària, l’Escola Municipal de les Arts, l’Arxiu Municipal, els Tallers d’Activitats Artístiques i Culturals d’Esparreguera, el Casal Intercultural, voluntariat i historiadors, amb activitats al llarg del curs però especialment al llarg d’una setmana entorn  el 30 de gener: visites guiades per les llambordes, Visites guiades sobre l’exili i l’Esparreguera en l’època de la II República, reproducció i col·loqui del documental “El Viatge d’Itza”, programes especials a Ràdio Esparreguera, representacions d’Obra vista, de Jordi Prat i Coll, exposició sobre la pau a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, el cant de Laura Mas amb la cançó “A la Joventut” (escrit l’any 1936 per Nordahl Grieg, inspirat en la Guerra Civil Espanyola i que l’any 1952 va ser musicat per Otto Mortensen), acompanyada de la jove coral Theseharmonics i la pianista Lola Pérez amb la direcció de Mayte Gómez.

Aquesta  ha estat la 4t edició i de cadascuna d’elles conservem un record molt tendre i unes amistats fermes; algunes d’elles ara ja no hi són malauradament, però el seu agraïment a tota la comunitat ha quedat per sempre enregistrat en la nostra memòria.

No podem passar de puntetes per sobre del patiment dels altres. No podem oblidar-los de cap manera perquè, el que va passar ho tenim ben a prop. Personalment, tinc l’esperança que els nostres infants i joves hagin après la lliçó.  Gràcies al CCEBLL perquè la informació que podem trobar al web  del Memorial  és molt aclaridor per a molts centres escolars i els seus estudiants. Gràcies a tots els que ens heu ajudat!

Joana Llordella