L’ARTICLE DEL MES PER JOSEP MARIA COBOS

EL BCIL DE LA COLÒNIA SEDÓ, un repte de futur per a tots nosaltres

El passat 22 d’abril el ple municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera va aprovar iniciar el procés legal que ha de concloure amb la declaració de la Colònia Sedó com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta tramitació malauradament s’ha allargat més de l’inicialment previst per les circumstàncies de tots conegudes derivades de la pandèmia de la Covid-19 i confiem que properament es clogui satisfactòriament aquest llarg procediment.

És un projecte i un desig compartit per molts esparreguerins i baixllobregatins que ve de molt lluny; des del punt de vista administratiu, ni més ni menys que des de l’any1996 quan el Pla General d’ordenació urbana d’Esparreguera va incloure la Colònia Sedó entre els elements que mereixien especial atenció. Més tard, el POUM d’Esparreguera de 2004 va incloure la Colònia en el seu catàleg de béns a protegir i una mica més tard, el 2008, s’aprovava el Pla director d’aquesta. Tot plegat, però, va quedar en no res i la Colònia totalment desprotegida i en una situació d’indefensió, quan es va decretar la nul·litat del POUM, del qual depenia, entre d’altres, la cobertura legal de la Colònia. Paral·lelament, entitats com El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat des de feia temps bregaven pel reconeixement i la dignificació d’aquest patrimoni industrial i la seva consolidació com un referent cultural comarcal i sovint es trobaven amb obstacles de tota mena difícils de superar.

Per tot plegat, l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, es va marcar com una de les primeres fites a assolir la d’aconseguir en el termini més breu possible la declaració del conjunt de la Colònia Sedó com a BCIL i en aquest sentit ens vam sentir molt satisfets amb l’aprovació de l’inici de la tramitació del BCIL de la Colònia.

En el conjunt industrial i residencial de la Colònia Sedó conflueixen diverses administracions i ens torbem amb una barreja de propietats públiques i privades. Ens trobem amb un polígon industrial privat format per unes 50 empreses en actiu, una zona residencial propietat de l’INCASOL on encara hi viuen quasi un centenar de persones, un Museu públic propietat de la Generalitat, etc. No trobem, però cap propietat en mans de l’Ajuntament d’Esparreguera, aquesta mancança ha estat un dels punts febles que ha endarrerit tot aquest procés. Aquesta confluència tan diversa de situacions i d’interessos ha fet des de sempre que intervenir-hi fos una tasca força complexa, però, alhora ha possibilitat  que tot el recinte es mantingués viu fins ara.

El projecte aprovat és ambiciós perquè projecta sobre la Colònia una mirada molt àmplia, amb un tractament integral, en la seva globalitat i diversitat. No es fixa només en els elements arquitectònics, que en té i molts, tots ells d’una importància històrica i patrimonial notable, sinó que també dirigeix la seva mirada sobre altres elements immaterials, de caràcter social, cultural i fins i tot antropològic. Per altra banda, tampoc s’oblida del seu entorn, tant del paisatgístic i natural com de l’arqueològic o d’altra índole. La Colònia està ubicada en un medi privilegiat que permet ser contemplat des de molts punts de vista i cal contemplar-los tots.

Però el BCIL no és una finalitat, un destí al qual hem d’arribar. Més aviat l’hem d’entendre com una eina, un instrument, un repte per a tots nosaltres, tant per als que se situen en l’àmbit de la política com des de la societat civil, i tots i totes hem de saber estar a l’alçada de les circumstàncies.

Hem de tenir clar què volem fer amb aquest instrument, en quina direcció volem caminar, quin projecte tenim per la Colònia Sedó. Des de l’Associació i  amb la complicitat d’altres entitats com el CECBLL, hem treballat en aquesta direcció, hem reflexionat i hem presentat les nostres propostes de com voldríem la Colònia del futur. Una Colònia on convisquin els actors que l’han mantingut viva fins el moment actual (les famílies que hi viuen, les empreses que hi treballen i desenvolupen la seva activitat) amb un pla ambiciós d’ús cultural i turístic per tot el conjunt. Cal ara que aquest repte sigui assumit pels nostres representants en l’àmbit polític, és bo que tots els grups amb representació municipal valorin la importància d’aquest patrimoni i les possibilitats de futur que amaga. És el moment de començar a posar negre sobre blanc i plantejar propostes concretes a realitzar, tant a curt com a mitjà o llarg termini. Un cop ja tenim assentat un consens ampli sobre la importància del valor patrimonial i cultural de la Colònia, ara cal materialitzar-lo i això només serà possible si cadascun dels diferents agents implicats (administració local, autonòmica, estatal, empresaris, teixit social i associatiu, etc.) ens sentim interpel·lats pel repte que tenim davant.

Algú pot pensar que arriba en un mal moment, tot just ara que estem immersos en una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents: però, quin és el moment bo? Simplement no existeix, sempre hem de tirar endavant i teixir el futur amb els fils que tenim al nostre abast. Aquest projecte, que tot just ara comença a caminar, ens interroga, ens interpel·la i ens esperona. Estarem a l’alçada del repte? Està en les nostres mans aconseguir-lo. No deixem escapar aquesta oportunitat.

A continuació us presentem dos propostes que hem elaborat i que resumeixen força bé la idea que nosaltres tenim sobre el projecte global al voltant de la Colònia que nosaltres ens imaginem. Són propostes globals i molt ambicioses però poden servir de base per fer un debat i son un punt de partida a partir del qual començar a construir un projecte de futur.

UN POSSIBLE PROJECTE D’USOS DE LA COLÒNIA SEDÓ

Aquest pla d’usos dels espais de la Colònia es complementa amb un projecte que el vincula amb el seu entorn. Son itineraris que tenen el seu punt d’origen a l’entrada de la colònia i que si es fa una tasca prèvia de senyalització, s’elaboren rutes, etc. son un complement ideal a la visita a la Colònia i l’enriqueixen notablement. Trobem elements paisatgístics, geològics, artístics i arquitectònics de gran valor i que sovint amb un nivell de dificultat mig-baix connecten al visitant amb realitats molt diverses. S’haurien de desenvolupar, fer unes guies, marcar visualment els camins perquè siguin fàcils de seguir, etc. però tot i la seva provisionalitat aquí us presentem alguns d’ells.

ITINERARIS PER L’ENTORN DE LA COLÒNIA SEDÓ

  1. Itinerari de l’aigua: Directament relacionat amb la història de la Colònia trobem l’itinerari de l’aigua que ens portaria a resseguir alguns dels trams del canal que des de la presa del Cairat portava l’aigua fins al recinte industrial. Alguns trams del canal es troben a cel obert, altres son subterranis i altres els veiem com un aqüeducte.
  2. Església del Puig: Una mica més amunt de la Colònia es troba l’església romànica del Puig (nucli originari del poble d’Esparreguera) i el conjunt arqueològic associat a aquesta, que, a banda dels seus lligams històrics amb la Colònia, en si mateix té un gran valor històric.
  3. Les Roques Blaves, el cementiri de la Colònia i Can Roca: Seguint la riera del Puig amunt arribem fins la zona coneguda com les Roques Blaves (farines de falla de color turquesa), una zona geològica de primer nivell a Catalunya. Molt a prop d’aquesta zona i una mica abans d’arribar-hi es pot veure l’arc d’entrada i restes del cementiri que va manar construir el sr. Antoni Sedó (tot i que mai es va arribar a fer servir). Al final del trajecte podem arribar-hi fins a Can Roca, masia rehabilitada inspirant-se en l’estil colonial cubà, per una branca de la família Puig, nissaga fundadora de la Colònia Sedó.
  4. Itinerari de les masies: l’itinerari de les masies segueix el curs de l’antiga carretera d’Esparreguera a Monistrol, podem veure algunes de les grans masies històriques del terme com Can Castells (origen de la beguda Aromes de Montserrat), Can Paloma amb l’ermita pre-romànica de Sta Margarida del Cairat al seu costat, Ca n’Estruch del Cairat, etc.
  5. La Palanca i la barriada de La Flora: I, com no, la connexió amb la ruta de les Vies Blaves a través de la reconstrucció de la Palanca, un dels patrimonis més notables d’aquest conjunt d’edificacions que formen la Colònia Sedó i que caldria tornar a posar en valor i que permetria apropar al visitant de la Colònia amb el riu Llobregat (el riu està al costat mateix i sovint prescindim d’ell com si no existís). La palanca ens connectarà, també, amb La Flora, barriada obrera de la Colònia Sedó, situada al terme municipal d’Olesa i que formava part de tot el conjunt d’habitatges destinats als obrers.
  6. La Baixada de la Padrineta: Finalment no hauríem d’oblidar-nos de la baixada de la Padrineta i la Font de la Barona, sense aquest camí que connectava la vila d’Esparreguera amb la colònia no podem acabar d’entendre el lligam històric entre aquests dos nuclis, l’urbà i l’industrial.

Josep Maria Cobos
President de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn

 

Nota: Tot aquell que estigui interessat en contactar amb nosaltres per rebre més informació, saber més sobre els nostres projectes i iniciatives, o té interès en fer-se soci o sòcia de la nostra associació pot enviar-nos un correu electrònic a l’adreça parimonicoloniasedo@gmail.com