Archive for month: febrer, 2016

Fires, festes i cultura popular. Son prou participatives?

Les fires

A l’edat mitjana, les poblacions de Catalunya que aconseguien el privilegi de poder fer mercats o fires, tenien una evolució i una dinamització econòmica diferent a la resta. Aquells municipis que van saber mantenir vives aquestes fires, més aquells altres que s’hi van anar afegint al llarg del anys, han mantingut el dinamisme econòmic que generava la fira si han sabut trobar elements identitaris i diferenciadors d’altres poblacions.  Quan la gent es fa seva la fira, es converteix en el principal element festiu de la població i, a la vegada, la fira assoleix un paper dinamitzador cultural i social de la població que l’organitza. Al mateix temps, aconsegueix ser un pol d’atracció per a la gent d’altres municipis.

La comarca del Baix Llobregat és una comarca rica en fires amb un gran potencial econòmic. En la seva intervenció, Alfred Bofill, organitzador de diverses fires de la comarca,  va aportar algunes dades rellevants que van il·lustrar fins a quin punt és important l’impacte econòmic que algunes fires tenen: “a la Fira de La Puríssima de Sant Boi, cada visitant es gasta uns 22,93€. Si això ho multipliquem per uns 260.000 visitants, dóna un saldo de 5.480.000€ repartits de la següent manera: un 47% en compres, un 38% en restauració i el 15% restant en diferents activitats d’esbarjo, atraccions, etc…”

També va aportar dades de la Fira de la Candelera de Molins: un estudi resultant de la fira de la Candelera 2013, donava unes xifres de  25,27€ gastats per visitant, que per 300.000 visitants donava un resultat de  7.579.941€. L’estudi també concloïa que per cada euro d’aportació pública, es generaven 38,7€. Els impactes indirectes de la Fira eren, un augment en la facturació del comerç local del 350%, de la Hosteleria en un 236% i el transport públic en un 68%. Com a fet destacable, les benzineres augmenten un 22%  de facturació degut a que hi ha una gran participació en nombre de visitants com d’expositors, no només de la comarca si no també de tot l’Estat.

Això també va ser corroborat en la intervenció des de la fila 0 per el representant de la Fira Avícola Raça Prat que va plantejar que, tot i que la seva fira era més nova que les que s’havien parlat des de la taula, i que no s’havia fet cap estudi de l’impacte econòmic, la Fira Avícola també ha arrelat molt al Prat i ha dinamitzat la restauració perquè s’ha sabut lligar la Fira a la Gastronomia.

Les Festes

Amb la democràcia les festes prenen una dimensió pública; no només pel seu finançament públic, sinó perquè ocupen carrers, places, cruïlles i parcs. Quan hi ha més activitat al carrer, la Festa és més reeixida i participada. La Festa en si és transgressora.

Just Fosalva representant la comissió de festes de Sant Just Desvern –El Nucli va parlar sobre la festa. Un grup de gent de la ciutat va voler revitalitzar la festa major que es feia a l’estiu i que cada vegada tenia menys participació. Aquesta comissió, en col·laboració amb l’Ajuntament, han aconseguit que la festa sigui molt participativa. El finançament els hi ve de l’Ajuntament, però ells s’encarreguen de tota la organització i gestió. Això ho van aconseguit empoderant a les entitats que s’han fet seva la festa. Per la difusió, a més de les xarxes socials, editen una revista que s’autofinança amb col·laboracions externes. Malgrat l’èxit en la recuperació de la Festa major d’estiu, es va posar de relleu que aquesta, de la mateixa manera que les d’altres poblacions de la comarca, no aconseguien la mobilitat i participació de veïns i veïnes d’altres poblacions. Això és degut a que les festes majors es viuen de forma molt privada, molt emmarcada a cada població. Però també a la manca de difusió que hi ha de les festes de la comarca.

D’uns anys ençà, van sorgir arreu de la comarca les Festes Majors Alternatives que tenen un marcat caràcter reivindicatiu. En aquest sentit, la Rocio Sanz de l’Assemblea Organitzadora de la Petita de Sant Feliu- festes majors alternatives de Sant Feliu- va destacar que La Petita té un caire més reivindicatiu i que s’autofinancen. Les activitats que si fan tenen un marc de reflexió, de solidaritat i tenen un caràcter marcadament combatiu. Aquestes festes són un altaveu per moviments feministes, solidaris, i organitzacions d’autodefensa. A diferència del que plantejava el ponent anterior, les festes alternatives de la comarca creen una xarxa de participants que acostumen a participar a la majoria de festes alternatives de la comarca, és a dir, que hi ha una mobilitat comarcal per assistir-hi.

La Cultura popular

Entenc la cultura popular, com aquella cultura feta per la gent i per a la gent. En aquest sentit, voldria posar de manifest el que van suposar l’ateneisme a principis del s.XX per impulsar la cultura popular, confrontada a la cultura d’elit de les classes dominants, amb la creació de biblioteques, grups de teatre, orfeons, esbarts etc..

Una manifestació de cultura popular a la comarca són la gran quantitat de colles geganteres, diables, bestiari de foc, castellers i bastoners. En representació d’aquests col·lectius tan actius, va participar Ramon Llonch, tresorer de la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat. Ell va destacar que la creació de xarxes i entitat de tercer grau, és molt important perquè ajuda en la gestió de permisos, en la recerca de finançament, per a la formació de les entitats, etc. Les entitats que treballen de forma coordinada, estiguin federades o no, donen molta mobilitat a la comarca, i entre elles hi ha un col·laboració molt estreta i han establert una xarxa de contactes..

Després de les intervencions de la taula, es va obrir un torn de paraules en el que les entitats que impulsen la cultura popular a la comarca van poder parlar de quin era el seu estat de salut. Alguns dels aspectes que van sortir i que caldria afrontar a la major brevetat possible.

Del debat que es va generar, jo crec que es poden treure  idees que s’haurien de tenir en compte alhora de plantejar-nos el futur.

– Cal potenciar la comunicació, ja que a la comarca hi ha poc coneixement de les activitats que es fan.

– També cal potenciar el treball en xarxa per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’experiències.

– El finançament no ha de venir només de les administracions, sinó que s’han de trobar recursos propis i les formules d’accedir al recursos públics.

– Les entitats més tradicionals que estan en un procés de recessió, han d’innovar i s’han d’anar adaptant a les noves generacions i a les noves demanades de la societat.

– Cal posar en valor el gran potencial del voluntariat a les entitats que fomenten la cultura a la nostra comarca.

També S’ha de tenir en compte que, qui organitza l’activitat popular, perd el control i el patrimoni de la festa.

Mercè Sellés

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Incorporar coneixement a l’agricultura, és una garantia de futur.

El 24 de febrer de 2016 en el marc del congrés El Baix Llobregat a debat va tenir lloc a Santa Coloma de Cervelló la taula rodona “Persistència de l’Agricultura al Baix Llobregat” en la que es va tractar la situació actual de l’agricultura a la comarca i possibles alternatives de futur. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, que va fer una breu explicació del congrés, i d’Anna Martínez, primera tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Formaven part de la taula:

– Alfons Muñoz, representant de SOS LLOBREGAT i moderador de la taula

– Raimon Roda, gerent del Parc Agrari

– Lluís Parés, membre d’Unió de Pagesos

– Miquel Picart , president de la Fundació Agrícola Olesana

– Joan Casals, director de la Fundació Miquel Agustí vinculada a l’ESAB, UPC

A més, es va comptar amb una fila zero, diversa i representativa, que va enriquir el debat.

La pervivència del sol agrícola vers el creixement urbanístic, va ser una de les preocupacions expressades amb contundència. L’existència del Parc Agrari ha estat un baluard a la vall baixa per a la permanència de l’agricultura. Oportunitats com el “Banc de Terres”, la recerca en la millora de les espècies i de les millores en la producció es van apuntar com a noves possibilitats.

Un cant d’esperança va venir de la mà de considerar que la innovació científica i tecnològica, ens obren noves oportunitats . L’existència d’una de les dues Escoles superiors d’agricultura de Catalunya a la comarca, és una eina molt valuosa per potenciar els conreus, la comercialització i la innovació.

La reflexió comarcal respecte a la situació heterogènia de l’agricultura de regadiu i la de secà, la diversitat del territori comarcal des de Montserrat fins el mar es van constatar com a realitats que s’han d’abordar.

Es van assenyalar interessants noves iniciatives en matèria de comercialització directa dels productes com ara els mercats de pagès o alternatives d’elaboració dels productes agrícoles ja sigui a través de la indústria agroalimentària, vinícola i oleícola.

La taula rodona va ser un èxit d’assistència i de debat. Com ja és habitual en els actes del congrés, vàrem comptar amb la presència d’una relatora que va recollir tot el debat per incorporar-lo a la documentació del congrés. El conjunt d’intervencions i aportacions va ser enriquidor i es va recordar a les persones assistents que poden presentar comunicacions específiques en el procés congressual que es clourà els dies 8 i 9 de juliol.